Tanc Sadurní: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
Cap resum de modificació |
||
Línia 34:
== Producció ==
L'origen de l'empresa ''Maquinaria Moderna para Construcciones y Obras Públicas SAE'', popularment cal Benach, de Sant Sadurní es remunta a la dècada dels vint. Inicialment, era un taller regentat per la família Busquets que fabricava segadores mecàniques motoritzades. A la primera meitat de la dècada dels trenta havia esdevingut una empresa de reconegut prestigi en la fabricació de tractors eruga per a obres públiques. La companyia estava formada per personal molt qualificat i estava dirigida per la família Busquets, propietaris de l'empresa, amb els enginyers Benach i Torrents al capdavant. El taller estava ubicat al carrer Doctor Torras i Bages i disposava d'utillatge modern per a producció metal·lúrgica: fornals, martinets, cisalles, radials, torns, fresadores i màquines de foradar.{{sfn|Querol i Rovira|febrer 2008|p=36}} El taller també havia projectat un tanc l'any 1935, dissenyat per l’enginyer Joan Benach Olivella i bastit sobre la base dels tractors que s'hi fabricaven, però finalment la idea no va prosperar.{{sfn|Querol i Rovira|desembre 2008|p=1}}
Poc després que el [[cop d'estat del 18 de juliol|cop d'estat del 18 de juliol de 1936]] fos esclafat a Catalunya, els treballadors de cal Benach afiliats a la [[CNT]] i a la [[FAI]] van col·lectivitzar l'empresa. Animats pel comitè de milícies antifeixistes de la vila, aviat es va proposar d'adequar la fabricació per fer material bèl·lic. Durant les primeres setmanes de la [[Guerra Civil espanyola]] el responsable executiu de la [[Comissió d'Indústries de Guerra]], Eugeni Vallejo, va visitar personalment la companyia.{{sfn|Querol i Rovira|febrer 2008|p=36}}<ref>{{citar ref |cognom = Diversos autors |títol = Catalunya i la guerra civil, 1936-1939: cicle de conferències fet al CIC de Terrassa, curs 1986-1987 |editorial = L'Abadia de Montserrat |lloc = |data = 1988 |pàgines = 106 |consulta = 22 gener 2021 |isbn = 978-84-7202-974-3}}</ref>
Després d'aquestes reunions, durant els primers mesos del conflicte, la Comissió d'Indústries de Guerra va encarregar un centenar de blindats a cal Benach. Alguns dels components pels tancs es van subcontractar a la Cooperativa de Ferrers i Forja, segurament l'empresa Roca i Guix ubicada a una població indeterminada. Durant el 1937 van aparèixer complicacions tècniques insalvables, no especificades, que van fer que l'empresa es traspassés a la Comissió d'Indústries de Guerra i fos denominada Fàbrica Z. El segon semestre del 1937 tots els operaris de la Fàbrica Z van esdevenir funcionaris de la [[Generalitat de Catalunya]], rebent la nòmina i un subministrament de pa diari del govern català, i un dels tècnics més qualificats de l'empresa, Jaume Casanovas Casanovas, va ser nomenat comandant.{{sfn|Querol i Rovira|febrer 2008|p=39}} En els mesos de més activitat, els operaris de la Fàbrica Z treballaven en tres torns: de cinc de la matinada a una del migdia, de la una a les nou de la nit i de les nou a les cinc de la matinada següent.{{sfn|Querol i Rovira|febrer 2008|p=36}} També es va instal·lar un refugi antiaeri per protegir els treballadors en cas de bombardeig aeri.{{sfn|Pujadó Puigdomènech|2006|p=151}}
D'aquesta necessitat en va néixer el Carro d'Assalt i Transport IGC Sadurní. L'únic lloc amb capacitat per a produir l'aspiració d'un tanc semblant era [[Sant Sadurní d'Anoia]]. L'empresa cal Benach havia estat col·lectivitzada a l'inici de la contesa pels treballadors, va ser reanomenada Fàbrica Z i s'hi va instal·lar un refugi antiaeri per protegir els treballadors en cas de bombardeig aeri.{{sfn|Pujadó Puigdomènech|2006|p=151}} L'enginyer Casanova, basant-se en els tractors que ja muntaven abans de la guerra, de Joan Benach Olivella, va dissenyar el carro. Casanova va afegir un [[blindatge]] d'acer [[rebló|reblonat]], va canviar la forma del tractori de l'eruga i va donar la forma al Sadurní amb la base que li proporcionà Benach Olivella.▼
▲
Tot i que la producció exacta de blindats Sadurní és desconeguda, al llibre ''La Indústria de Guerra a Catalunya (1936-1939)'' de [[Josep Tarradellas i Joan]] hi consten 22 entregues de «camions eruga per al remolc de canons» que podrien ser els blindats Sadurní que va rebre la [[Comissió d'Indústries de Guerra]].{{sfn|Tarradellas|2007|p=157}}
| |||