Odalric: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles |
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
||
Línia 13:
Després d'un intent de [[Lluís el Germànic]] de prendre el poder a [[Aquitània]] a finals del [[853]] i començaments del [[854]], per mitjà del seu fill [[Lluís III d'Alemanya|Lluís el Jove]], uns complexos intents diplomàtics van tenir lloc per aturar la guerra i no van reeixir. L'[[agost]] del [[854]] [[Carles el Calb]] decidí actuar per la força i va demanar ajuda a Odalric. Aquest entra a Aquitània amb el rei. Al mateix temps l'exrei [[Pipí II d'Aquitània]] va fugir del monestir de Saint Medard on estava reclòs i es va presentar al seu país i els nobles van abandonar a Lluís el jove i es van posar al costat del príncep rebel. Lluís va haver de fugir a Germània i Pipí II va quedar amo d'Aquitània, però no va estar a l'altura i els nobles el van abandonar aviat i van oferir la submissió a Carles amb la condició del reconeixement d'Aquitània com a regne i la designació com a rei d'un fill de Carles. Aquest va acceptar i l'[[octubre]] del [[855]] va coronar a [[Llemotges]] al seu fill de 8 anys [[Carles l'Infant]]. Probablement Odalric va participar amb les negociacions que van caldre per arribar a aquest punt.
El [[856]] el nou emir de [[Còrdova]] [[Muhàmmad I]], que s'havia reconciliat amb [[Mussa ibn Mussa ibn Fortun]] dels [[Banu Qasi]], li encomana una [[Ràtzia de Mussa ibn Mussa|expedició contra Barcelona]]. Musa acomplí la comanda i va destruir uns quants castells del comtat de Barcelona, saquejant el territori. Un castell, potser el de [[Terrassa]]<ref name=":0"
A Aquitània el [[856]] Pipi II tornava a ser reconegut pels nobles, i Lluís el Germànic tornava a conspirar. Així fou convidat per gran part de la noblesa del regne de França a envair el país i deposar a Carles. Però com que Lluís va tardar a decidir-se, l'habilitat negociadora de Carles es va fer altra vegada palesa, i va solucionar almenys l'afer aquità aconseguint altra vegada el reconeixement de Carles l'Infant. Va ser per poc temps doncs el [[857]] la noblesa tornava amb Pipí II el qual va buscar l'aliança dels normands.
Poc després l'influent comte Bernat d'[[Alvèrnia]] i l'abat Alard de Saint Bertin, germà d'Odalric reconeixien a Pipí II. Altres nobles feren el mateix i els grans de la [[Nèustria]], Hervé, Rorgon, Gosfrid i Robert el Fort comte d'[[Comtat d'Anjou|Anjou]] es van rebel·lar i es van aliar als aquitans i als bretons. No és segur que Odalric fes costat als revoltats, però el fet que el seu germà en fos un dels impulsors va crear la desconfiança de Carles el Calb que, finalment, cap al final del [[857]] o començament del [[858]] el va destituir.<ref name=":0"
== Referències ==
| |||