Johannes Brahms: diferència entre les revisions

* [[Simfonia núm. 3 (Brahms)|Simfonia núm. 3]], Op. 90

* [[Simfonia núm. 4 (Brahms)|Simfonia núm. 4]], Op. 98

* [[Quartet per a clarinet (Brahms)|Quartet per a clarinet]], Op. 115

}}

Brahms va compondre cançons per a veu i piano al llarg de tota la seva vida i és un dels representants més importants del corrent del Lied alemany. Gairebé totes elles són cançons no agrupades en cicles, amb excepcions com el cicle de La Bella Magelone, op. 33 o les Cançons gitanes op. 103. En les seves cançons, Brahms utilitza textos molt variats, que abasten des de poemes dels grans clàssics alemanys, com Goethe, fins a poetes contemporanis com el seu amic Klaus Groth. Brahms va ser un gran mestre en aquest gènere, probablement en el qual va expressar els seus sentiments íntims amb més facilitat. Les cançons de Brahms es caracteritzen per la riquesa de la seva harmonia, una perfecta unitat entre text i música, i encara que trobem una immensa varietat, predominen les que mostren un caràcter nostàlgic i tardor que s'ha associat a aquest músic. És difícil trobar exemples que destaquin del conjunt, però es pot esmentar l'amor etern (Von Ewiger Liebe op. 43 núm 1), la cèlebre Cançó de bressol (Wiegenlied op. 49, núm. 4), Cançó de pluja (Regenlied "op. 59 nº 3), Nostàlgia, ("Heimweh" op. 63 nº 9) o El rossinyol ("Nachtigall" op. 97, núm. 1). Són molt representatives de l'estil de Brahms les Dues cançons per a contralt, viola i piano op. 91. També va compondre una sèrie important de Volkslieder o cançons compostes sobre melodies populars. 

 

 

Com s'ha comentat, el registre ideal per a la interpretació de les cançons de Brahms és l'intermedi, especialment en la veu de contralt, recordant a més que Brahms sentia predilecció pels registres mitjans en instruments com la viola, la trompa o el clarinet.

També va compondre diversos cicles de cançons titulats Cançons d'amor ("Liebeslieder Waltzer"), per a diverses veus i piano, i que abasten diversos cicles. Aquestes cançons estan compostes en forma de vals i tenen un caràcter alegre i popular.

 

Brahms va crear diverses i molt importants obres per a cor i orquestra (simfonies corals). La principal d'elles és el Rèquiem alemany op. 45. Brahms, que era agnòstic, va compondre aquesta obra sobre textos bíblics, però escollint de manera que es reflectissin molt més els aspectes humans de la mort que els pròpiament religiosos, pel que suposa una contribució molt especial al gènere, ja que no es tracta d'una missa de rèquiem pròpiament dita. El tractament del cor, els solistes i l'orquestra és líric i expressiu, encara que també existeixen influències de l'oratori i del contrapunt barrocs.