Constança de Sicília: diferència entre les revisions

Quan el [[1266]] [[Carles I d'Anjou]] arrabassà el tron de Sicília a [[Manfred I de Sicília|Manfred]], els principals caps del gibel·linisme sicilià varen ser acollits a la cort catalana de l'infant Pere i de Constança (els Lauria, els Lancia, els Procida, etc.), que es van convertir en els nous monarques de la [[corona d'Aragó]] el [[1276]].<ref name="Muntaner1860">{{ref-llibre|autor=Ramón Muntaner|títol=Crónica catalana de Ramon Muntaner: texto original, y traducción castellana, acompañada de numerosas notas|url=https://books.google.cat/books?id=LAN7TWp-5w4C&pg=PA36|any=1860|editorial=Jepús|pàgines=36–}}</ref> En produir-se la revolta de les [[Vespres Sicilianes]], el [[1282]], el rei Pere, com a marit de Constança, hereva del regne, va ser proclamat rei pels sicilians i tostots dos van ser coronats el [[30 d'agost]] de [[1282]] a la [[catedral]] de [[Palerm]]. El rei Pere encomanà el govern de l'illa a la reina i als infants [[Jaume el Just|Jaume]] i [[Frederic II de Sicília|Frederic]], però Constança va preferir deixar el govern en mans dels seus fills.