Declaració Universal dels Drets Humans: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 88.15.212.201. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
Recuperant 2 fonts i marcant-ne 1 com a no actives.) #IABot (v2.0.8 |
||
Línia 1:
{{Infotaula document}}
El [[10 de desembre]] de [[1948]], l'[[Assemblea General de les Nacions Unides|Assemblea General]] de les [[Nacions Unides]], reunida al [[Palau de Chaillot]] de [[París]], aprovà i proclamà la '''Declaració Universal dels Drets Humans'''<ref name=DUDHcat>[http://www.ohchr.org/EN/UDHR/Pages/Language.aspx?LangID=cln Declaració Universal dels Drets Humans], Nacions Unides, versió en català, 1998.</ref><ref>[http://www.un.org/en/documents/udhr/ The Universal Declaration of Human Rights], lloc web de les Nacions Unides. Versió oficial en anglès.</ref> (Resolució 217 (III) A).<ref>[http://daccess-ods.un.org/TMP/7799536.html Resolució 217 (III) A]{{Enllaç no actiu|date=de gener 2021 |bot=InternetArchiveBot }} de l'Assemblea General de les Nacions Unides del 10 de gener del 1948 a [[París]].</ref> Es tracta d'un document de trenta articles en què se subratllen els [[drets humans]] considerats bàsics i que s'apliquen, sense excepció, a tots els éssers humans.<ref name=DUDHcat /> Es tracta del més bàsic d'una sèrie de tractats que es van redactar l'any [[1966]] i que completen la [[Carta Internacional de Drets Humans]], que després de ser sotmesa a votació el [[1976]] es convertí en [[llei internacional]].<ref>Paul Williams, Ed., "The International Bill of Human Rights", Entwhistle, 1981. Aquesta és la primera edició en llibres ({{ISBN|0-934558-07-8}}) de la Declaració Universal dels Drets Humans, amb pròleg de [[Jimmy Carter]].</ref>
El document es va crear com un seguit d'objectius que els governants mundials havien de seguir. Com a llei internacional, és una eina utilitzada sovint per pressionar els governs dels [[països]] que no compleixen algun dels seus articles, ja que es tracta d'un document d'obligat compliment per a tots els [[estat]]s membres de la comunitat internacional.<ref>{{ref-llibre|cognom=Van der Vyver |nom=Johan David |títol=Implementation of International Law in the United States |url=http://books.google.cat/books?id=WL_ECL6ORU8C&pg=PA104&dq=1968+United+Nations+International+Conference+on+Human+Rights+constitutes+an+obligation+for+the+members+of+the+international+community&hl=ca&ei=PIYFTv3RM8qt8gPGh6TmDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CC8Q6AEwAQ#v=onepage&q=1968%20United%20Nations%20International%20Conference%20on%20Human%20Rights%20constitutes%20an%20obligation%20for%20the%20members%20of%20the%20international%20community&f=false |llengua=anglès|editorial=Peter Lang |data=2010 |pàgines=p.104 |isbn=3631598807}}</ref> Per tal de vigilar-ne el compliment l'any [[2006]] es va crear en el si de les [[Nacions Unides]] un organisme especial anomenat [[Consell de Drets Humans de les Nacions Unides]].
Línia 12:
Durant la [[Segona Guerra Mundial]], el president [[Franklin Delano Roosevelt]], durant el discurs sobre l'estat de la Unió del [[6 de gener]] del [[1941]], va esmentar les ''quatre llibertats'': [[llibertat d'expressió]], [[llibertat de culte]], llibertat de viure sense necessitats i llibertat de viure sense [[por]]. Aquests principis tindrien un gran influència en la redacció de la [[Carta de les Nacions Unides]] on serien recollits al seu preàmbul, on crida a "reafirmar la fe en els drets fonamentals de l'home, en la dignitat i el valor de la persona humana",<ref>[http://www.un.org/en/documents/charter/preamble.shtml Carta de les Nacions Unides], Preàmbul</ref> i a l'article 55 on demana als estats membres el seu compromís i la promoció del "respecte universal als drets humans i a les llibertats fonamentals de tots, sense fer distincions per raó de raça, sexe, idioma o religió, i l'efectivitat d'aquests drets i llibertats".<ref>[http://www.un.org/en/documents/charter/chapter9.shtml Carta de les Nacions Unides] Capítol 9, article 55, apartat c.</ref>
Quan les atrocitats comeses pels [[Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys|nazis]] durant el [[Tercer Reich]] van ser conegudes arreu del món després de la fi de la [[Segona Guerra Mundial]], va haver-hi un consens entre la comunitat mundial sobre el fet que la [[Carta de les Nacions Unides]] no definia prou clarament els drets a què feia referència.<ref>
=== Esborrany ===
| |||