Forces de dispersió de London: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 11:
Les forces de London es fan més fortes alhora que l'àtom o molècula en qüestió es fa més gran. Això és a causa de la [[polaritzabilitat]] incrementada de molècules amb núvols electrònics més grans i disperses. Aquest comportament pot exemplificar-se pels [[halògens]] (del més petit al més gran: F<sub>2</sub>, Cl<sub>2</sub>, Br<sub>2</sub>, I<sub>2</sub>). El diflúor i el diclor són gasos a temperatura ambient, el dibrom és un líquid, i el diiode és un sòlid.
[[Fitxer:Argon dimer potential.png|miniatura|Representació de l'energia potencial de London entre dos àtoms d'[[argó]]]]
L'energia potencial d'aquestes forces des forces, '''{{mida|120%|E<sub>London</sub>}}''', entre dues molècules de [[polaritzabilitat]] diferent es pot escriure com:
 
<center><math> E_{London}=-{3 \over 4} \cdot {{h \cdot \nu \cdot \alpha_1 \cdot \alpha_2} \over {(4 \cdot \pi \cdot \epsilon_0)^2 \cdot r^6}} </math></center>