Pont Trencat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles
m Plantilles
Línia 3:
}}
 
El '''Pont Trencat''' està situat a l'entrada de la vila de [[Sant Celoni]] des de Barcelona, al costat de la carretera comarcal. S'aixeca sobre [[la Tordera]] a la zona que fa de límit entre els termes de Sant Celoni i [[Santa Maria de Palautordera]], i travessava el riu seguint el traçat de l'antiga [[via Augusta]] romana i el camí ral medieval. Es tracta d'un pont d'estil [[Art_gòtic|gòtic]] que es va construir a l'època medieval, entre els segles {{Romanes|XIV}} i {{Romanes|XV}}. Originàriament tenia dos ulls amb arcades apuntades, però només en conserva un, bastit a consciència amb carreus de pedra, que pertany a Palautordera. La resta es destruí durant la [[Guerra del Francès]] el febrer de 1811, en la batalla de la Tordera, per ordre del general Obispo i amb l'objectiu d'assegurar la retirada i dificultar el pas de les tropes napoleòniques. La carretera es quedà sense pont fins que es construí el pont de la Reina, anomenat així perquè tenia una placa amb la inscripció "Reinando Dª Isabel 2ª. Año de 1866". Aquest darrer es coneix popularment com a ''pont de la Sila'' o ''de la Cantina'', i actualment serveix per a accedir a [[Olzinelles]].
 
La referència documental més antiga que tenim del Pont Trencat és de [[1453]]. Aleshores, com que estava en mal estat, la [[maria de Castella|reina Maria]], esposa d'[[Alfons el Magnànim]], concedí permís als jurats i síndics de Sant Celoni per reedificar-lo i cobrar els drets de pontatge per sufragar les despeses de la reparació i conservació del pont. Malgrat la pressió dels consellers de [[Barcelona]], que aconseguiren que el privilegi es derogués durant uns anys, es recuperà el 1457, i el 1471 [[Joan el Sense Fe|Joan II]] el prorrogà per vint anys més. El 1753 s'hi van tornar a fer obres, en les quals també participaren els pobles de Palautordera i [[Vallgorguina]]. Alguns viatgers del segle XVIII fan referència al pont en els seus escrits: Francisco de Zamora estigué per la vila el 1790, "pasando antes un puente de dos ojos muy grandes, y bien construido". El mateix any [[Rafael d'Amat]], [[baró de Maldà]], en la descripció de Sant Celoni, diu que a "alguna mitja hora de distància anant-se a Barcelona, queda lo pont de Sant Celoni i hostal immediat".