Espasticitat: diferència entre les revisions

El terme '''espasticitat''' deriva de la paraula grega σπαστικός (spasmos) que significa [[Rampa (mal)|rampa]]. Amb aquest terme es defineix un trastorn motor del sistema nerviós que consisteix en un augment anormal del to muscular que pot originar-se per una lesió al cervell o a la medul·la espinal. Una característica de l'espasticitat és que l'augment en el to muscular depèn de la velocitat del moviment, o augmenta amb l'augmentincrement de la velocitat del moviment, donant-se contraccions involuntàries que provoquen rigidesa muscular i interfereix en diversos moviments i funcions: deambulació, manipulació, equil·libriequilibri, parla, deglució, etc.

Es descriu típicament, com una resistència involuntària a un moviment imposat, més elevada com més ràpid és aquest moviment . L'espasticitat pot ser uniforme en tot el cos, però normalment es localitza als membres inferiors (diplegia espàstica). També pot ser igualment uniforme en mig cos (dret o esquerra) ( hemiplegia cerebral infantil ) amb rigidesa muscular i debilitat dels músculs antagonistes. L'espasticitat en les extremitats inferiors fa que sigui impossible que la persona retregui les seves cames o que amb prou feines les pugui moure. També pot ser mínima, revelant-se tan sols després d'un examen clínic.