Klaus Heinrich: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Creada per traducció de la pàgina «Klaus Heinrich»
 
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{editant}}
{{infotaula persona}}
'''Klaus Heinrich''' (Berlín, 23 de setembre de 1927 - 23 de novembre de 2020) va ser un filòsof i [[Emèrit|professor emèrit]] de la Universitat lliure de [[Berlín]], de la qual va ser un dels membres fundadors.<ref>{{Ref-web|títol=Nachruf auf Prof. Dr. Klaus Heinrich|url=https://www.geschkult.fu-berlin.de/e/relwiss/Nachrufe/Heinrich.html|data=2020-11-24|consulta=2021-01-25|llengua=de}}</ref><ref name=":0">{{Ref-web|títol=ZEIT ONLINE {{!}} Lesen Sie zeit.de mit Werbung oder im PUR-Abo. Sie haben die Wahl.|url=https://www.zeit.de/zustimmung?url=https%3A%2F%2Fwww.zeit.de%2F2020%2F49%2Fklaus-heinrich-religionsphilosoph-mythen-theologie-nachruf|consulta=2021-01-25}}</ref>
 
== Biografia ==
{{infobox biographie2}}
Klaus Heinrich va néixer l'any 1927 a Berlín, la ciutat que l'ha vist créixer i que mai no ha abandonat. A 15 anys, s'allista a la Luftwaffe (exèrcit de l'Aire). Un any més tard, l'any 1943, s'inicia un procediment contra ell per « derrotisme » i « corrupció anti-militarista ». Des del final de la guerra, estudia [[dret]], [[filosofia]], [[teologia]], [[sociologia]], [[Estudi de la història de l'art|història de l'art]] i [[literatura]] a la [[Universitat Humboldt de Berlín]]. Víctima d'atacs polítics i de denúncies, contribueix l'any 1948 a fundar la Universitat lliure de Berlín Oest. Acaba a continuació el seu doctorat l'any 1952, després d'una controvèrsia memorable. La seva tesi d'Estat l'any 1964, data de l'aparició del seu principal llibre i únic en el seu gènere, ''Assaig sobre la dificultat de dir no'' (''Versuch über die Schwierigkeit nein zu sagen''). Des de 1971, hi ensenya ciències de les religions sobre una base « teològico -filosòfica » que integra sobretot els dominis de la [[lògica]], de l'ontologia, de la [[psicoanàlisi]] i de la [[mitologia]].<ref>{{cite web|title=Urkundentext Klaus Heinrich|url=http://www.deutscheakademie.de/urkundentexte/freud/2002.html|publisher=Deutsche Akademie für Sprache und Dichtung|accessdate=5 June 2012|url-status=dead|archiveurl=https://web.archive.org/web/20111106163721/http://www.deutscheakademie.de/urkundentexte/freud/2002.html|archivedate=6 November 2011}}</ref> Reconegut i respectat pels seus companys i la major part dels pensadors germanòfonsgermanòfils contemporanis, alguns dels quals han estat profundament marcats pel seu ensenyament.<ref>Stausberg, Michael. “The Study of Religion(s) in Western Europe (II): Institutional Developments after World War II.” ''Religion'' 38.4 (2008) 305–18.</ref> És professor emèrit des de 1995, i els seus 90 anys van ser celebrats el 23 de setembre de 2017 pels grans diaris alemanys. Klaus Heinrich va morir el 23 de novembre de 2020 a Berlín.<ref>{{Ref-web|títol=ZEIT ONLINE {{!}} Lesen Sie zeit.de mit Werbung oder im PUR-Abo. Sie haben die Wahl.|urlname=https":0" //www.zeit.de/zustimmung?url=https%3A%2F%2Fwww.zeit.de%2F2020%2F49%2Fklaus-heinrich-religionsphilosoph-mythen-theologie-nachruf%3Futm_referrer%3Dhttps%3A%2F%2Fwww.google.com%2F|obra=www.zeit.de|consulta=2020-12-14}}</ref>
'''Klaus Heinrich''' (Berlín, 23 de setembre de 1927 - 23 de novembre de 2020) va ser un filòsof i [[Emèrit|professor emèrit]] de la Universitat lliure de [[Berlín]], de la qual va ser un dels membres fundadors.
 
== biografia ==
Klaus Heinrich va néixer l'any 1927 a Berlín, la ciutat que l'ha vist créixer i que mai no ha abandonat. A 15 anys, s'allista a la Luftwaffe (exèrcit de l'Aire). Un any més tard, l'any 1943, s'inicia un procediment contra ell per « derrotisme » i « corrupció anti-militarista ». Des del final de la guerra, estudia [[dret]], [[filosofia]], [[teologia]], [[sociologia]], [[Estudi de la història de l'art|història de l'art]] i [[literatura]] a la [[Universitat Humboldt de Berlín]]. Víctima d'atacs polítics i de denúncies, contribueix l'any 1948 a fundar la Universitat lliure de Berlín Oest. Acaba a continuació el seu doctorat l'any 1952, després d'una controvèrsia memorable. La seva tesi d'Estat l'any 1964, data de l'aparició del seu principal llibre i únic en el seu gènere, ''Assaig sobre la dificultat de dir no'' (''Versuch über die Schwierigkeit nein zu sagen''). Des de 1971, hi ensenya ciències de les religions sobre una base « teològico -filosòfica » que integra sobretot els dominis de la [[lògica]], de l'ontologia, de la [[psicoanàlisi]] i de la [[mitologia]]. Reconegut i respectat pels seus companys i la major part dels pensadors germanòfons contemporanis, alguns dels quals han estat profundament marcats pel seu ensenyament. És professor emèrit des de 1995, i els seus 90 anys van ser celebrats el 23 de setembre de 2017 pels grans diaris alemanys. Klaus Heinrich va morir el 23 de novembre de 2020 a Berlín<ref>{{Ref-web|títol=ZEIT ONLINE {{!}} Lesen Sie zeit.de mit Werbung oder im PUR-Abo. Sie haben die Wahl.|url=https://www.zeit.de/zustimmung?url=https%3A%2F%2Fwww.zeit.de%2F2020%2F49%2Fklaus-heinrich-religionsphilosoph-mythen-theologie-nachruf%3Futm_referrer%3Dhttps%3A%2F%2Fwww.google.com%2F|obra=www.zeit.de|consulta=2020-12-14}}</ref>
 
== Obra ==
Línia 34:
 
== Referències ==
{{referències}}
<references />
[[Categoria:Morts a Berlín]]
[[Categoria:Escriptors alemanys del segle XXI]]