Diferència entre revisions de la pàgina «Saxòfon»

31 octets eliminats ,  fa 2 mesos
{{Infotaula d'instrument musical}}
[[Fitxer:Saxòfon tenor.jpg|miniatura|Saxòfon tenor, Adolphe Sax, París, ca. 1850, MDMB 857, al fons del [[Museu de la Música de Barcelona]]]]
El '''saxòfon'''<ref>{{GDLC|saxòfon}}</ref> o '''saxofon'''<ref>{{GDLC|saxofon}}</ref> (de ''[[Adolphe Sax|Sax]]'', del seu creador i ''phonos'', [[so]] en [[Grec antic|grec]]), és un [[instrument]] [[instrument de vent|de vent]] de [[canya (música)|llengüeta]] simple i de tub cònic, considerat de [[instrument de vent de fusta|vent de fusta]] en la classificació tradicional dels instruments, i en el grup 422.212 de la classificació de [[Hornbostel-Sachs]].
 
== Història ==
El saxòfon va ser desenvolupat a partir de la dècada de 1840 per [[Adolf Sax]], un cèlebre fabricant d'instruments nascut a [[Dinant]] ([[Bèlgica]]), el [[1814]]. Sax va viure a [[París]] per tal d'explotar millor la seva invenció, ciutat on va morir arruïnat, acusat de robar patents, el 1894.
 
El va crear amb la voluntat de millorar el [[clarinet|claris tuneu (clarinet)]] pel que fa a la intensitat i a la força. Sembla que hi va arribar, ja que el compositor [[Hector Berlioz]] el va incloure en alguna de les seves composicions i va lloar-ne la invenció amb aquestes paraules: "No conec cap instrument actual que es pugui comparar amb el saxòfon: és ple, bla, vibrant, d'una força enorme, i és, sobretot, susceptible d'endolcir".<ref>DECLC VII, 724</ref>
 
Al començament el saxòfon tenia 18 claus. La seva extensió cromàtica comprenia des del Si natural greu (B) al re natural agut (D). Des d'aleshores ha evolucionat prou. Actualment els saxòfons tenen una extensió cromàtica que va des del Si bemoll greu (B♭) fins al Fa sostingut agut (F#). Existeixen models recents que ja arriben al Sol agut(G).
Usuari anònim