Francesco Cavalli: diferència entre les revisions

Deixeble del pare [[Giovanni Battista]], organista de la [[catedral de Crema]], va viatjar a Venècia el [[1616]] on va entrar en el cor de la basílica de San Marc com a cantor (tenor), va ser alumne de [[Claudio Monteverdi|Monteverdi]] i va obtenir el lloc de segon organista el [[1640]]. Una mica més tard va assumir les funcions d'organista de l'església dels Sant Joan i Sant Pau.<ref name=":0">{{Ref-llibre|títol=Guía universal de la ópera|url=https://www.worldcat.org/oclc/230207277|editorial=Robinbook|data=2007|lloc=Barcelona|isbn=978-84-96924-03-1|cognom=Alier Aixalà, Roger, 1941-}}</ref>

El [[1639]] va començar a escriure per a l'escena lírica, i el mateix any va ser representada al Teatre San Cassiano ''[[Le nozze di Teli e di Peleo]]'', la primera òpera veneciana de la qual s'ha conservat la música. A partir de llavors va compondre amb regularitat per als teatres venecians. Algunes de les seves obres també van ser interpretades en altres ciutats: ''[[L'Egisto]]'' ([[Viena]], [[1643]] i [[París]], [[1646]]), ''[[Il Giasone]]'' ([[París]], [[1649]], considerada la més popular), ''[[L'Orione]]'' ([[Milà]], [[1653]]). Mazarino li va encarregar una òpera per a l'obertura del Teatre de les Teuleries (anomenat també la Sala de les Màquines, ''la salle des Machines''), construït per Gaspare Vigarani al [[Palau de les Teuleries]], pel que va viatjar a París, on va començar a compondre ''[[Ercole amante]]''. El [[22 de novembre]] d'aquell mateix any, el seu ''[[Xerse]]'', estrenada a [[Venècia]] el [[1654]], va ser representada a la Gran Galeria del Louvre, amb ballets de [[Jean-Baptiste Lully|Lully]]. La inauguració del teatre es va retardar i la representació d'''Ercole amante'' es va demorar, sent estrenada sense gran èxit, el febrer de [[1662]] després de la mort de Mazarino. Després d'això Cavalli va tornar a Venècia on es va dedicar principalment a la música religiosa.<ref name=":0" />