Diferència entre revisions de la pàgina «Paràsit»

47 bytes afegits ,  fa 3 mesos
m
polisèmia
m (la possible producció de picor per part d'un paràsit)
m (polisèmia)
 
{{polisèmia}}
 
[[Fitxer:Spicara flexuosa + Anilocra.jpg|miniatura|[[Poll de mar]]; [[isòpode]] del gènere ''[[Anilocra]]'' (família des cimotoids [[Cymothoidae]]) parasitant una [[xucla]] (''[[Spicara maena]]'')]]
 
Un '''paràsit''' és un [[organisme]] que estableix una [[relació tròfica]] amb un altre organisme d'una altra espècie anomenat l'[[Hoste (biologia)|hoste]] del que s'alimenta el paràsit.<ref>{{GEC|0129713}}</ref> El paràsit pot produir perjudicis a l'hoste i de vegades causar la mort. La ciència que estudia els paràsits és la [[parasitologia]].
 
Les relacions de parasitisme són ubiques a la natura. De fet el parasitisme és una delicada relació de [[depredació]] amb la diferència que el paràsit estableix una relació duradora o semipermanent amb el seu hoste. Quan el paràsit és un organisme animal se sol parlar d'[[infestació]] de l'hoste, mentre que quan el paràsit és un bacteri, fong o virus se sol parlar d'[[infecció]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Llugany|nom=Mercé|cognom2=Poschenrieder |nom2=Charlotte|article=El parasitisme: un estil de vida avantatjós|publicació=Medi ambient i Conservació|url=https://ddd.uab.cat/record/86666|format= {{Pdf}} |data=març de 2009|editorial=Universitat Autònoma de Barcelona|pàgines=}}</ref>
 
Els danys causats pels paràsits poden prendre diferents formes, des de [[patologia|patologies]] directes fins a efectes més subtils com [[Pruïja|picors]] o canvis de comportament de l'hoste. Per exemple, alguns [[cucut]]s ponen els [[ou (biologia)|ou]]s en [[niu]]s d'altres espècies de manera que les seves cries són alimentades per pares aliens, la cria de cucut creix més de pressa que les altres fins que les fa fora del niu.
* '''Endoparasitisme''', en el cas de paràsits que viuen a l'interior de l'hoste, com ara la [[tènia]] en els [[mamífers]] i tots els cucs paràsits.
 
Els endoparàsits poden existir en dues formes: intercel·lulars (habiten espais dins del cos de l'hoste) o intracel·lulars (habiten les cèl·lules dins del cos de l'hoste). Els paràsits intracel·lulars com els bacteris o els virus, tendeixen a dependre d'un tercer organisme que es coneix generalment com el seu vèctor[[vector]]. El vèctorvector s'encarrega de transmetre'l a l'hoste. Un exemple d'aquesta interacció és la transmissió de la [[malària]], causada per undel protozou del gènere ''[[Plasmodium]]'', agent causal de la [[malària]], als humans per la picada d'un mosquit ''[[Anopheles]]''.
 
Un '''epiparàsit''' és aquell que s'alimenta d'un altre paràsit. Aquesta relació de vegades s'anomena '''hiperparasitisme''' que pot ser exemplificada per un protozou (l'hiperparàsit) vivint en el tracte digestiu d'una puça que viu en un gos.
 
Els '''paràsits socials''' prenen avantatge de les interaccions entre membres d'organismes socials com les [[formigues]] i els [[tèrmit]]s. En el [[cleptoparasitisme]] els paràsits recullen (o arrabassen) l'aliment de l'hoste.
 
El parasitisme pot prendre la forma d'explotació aïllada entre la més generalitzada interacció de [[Mutualisme (biologia) |mutualisme]]. Per exemple àmplismoltes classesmenes de plantes i fongs intercanvien carboni i nutrients en les relacions de [[micorriza]].
 
Els [[parasitoide]]s són organismes dels quals ella [[larva]]ri es desenvolupa dins de la superfície d'un altre organisme, resultant en la mort de l'hoste.<ref>{{ref-publicació|nom=H.|cognom= Charles |nom2= J.|cognom2= Godfray|article=Parasitoids|publicació=Current Biology Magazine| volum=14|exemplar=12|pàgines=R456|any=2004|doi=10.1016/j.cub.2004.06.004|pmid=15203011|url=http://www.sciencedirect.com/science?_ob=ArticleURL&_udi=B6VRT-4CNT0D6-4&_user=10&_rdoc=1&_fmt=&_orig=search&_sort=d&view=c&_version=1&_urlVersion=0&_userid=10&md5=3c7a3e2fbf44ccce8f7e74d13c1a72a9}}</ref> Això significa que té algunes característiques de la [[depredació]].
 
Un adelfo-paràsit és un paràsit en el qual l'espècie hoste està estretament relacionada amb el paràsit, sovint essent membre de la mateixa família o gènere. N'és un exemple el parasitoide de la mosca negra dels cítrics, ''[[Encarsia perplexa]]'', les femelles verges de les quals ponen ous, sense fecundar, en les larves desenvolupades de la seva mateixa espècie. D'això en resulta la generació de mascles.<ref>{{ref-web |url=http://entnemdept.ufl.edu/creatures/beneficial/encarsia_perplexa.htm |títol= A citrus blackfly parasitoid ''Encarsia perplexa'' Huang & Polaszek|obra=Featured Creatures|editor= Universitat de Florida|nom=Ru |cognom=Nguyen|nom2=T.R.|cognom2= Fasulo|llengua = anglès|data = 2010 (reedició 2018)}}</ref> El cuc marí ''[[Bonellia viridis]]'' té una estratègia reproductiva similar.<ref>{{ref-llibre|nom=Larry |cognom=Gonick |nom2=Mark Wheelis|títol=The Cartoon Guide to Genetics|lloc=Nova York|editorial =Harper & Collins|data= 1991|llengua = anglès}}</ref>
 
== Evolució ==
[[Evolució|Evolutivament]] parlant, el parasitisme biotròfic és un sistema de vida molt reeixit. La meitameitat de les espècies [[animals]] tenen alguna fase de la seva vida com a forma paràsita i gairebé la totalitat dels animals salvatges hostatgen algun paràsit.<ref name="Price">{{ref-llibre|cognom=Price |nom= P.W. |data=1980|títol= Evolutionary Biology of Parasites|editorial=Princeton University Press|lloc= Princeton|llengua = anglès}}</ref>
 
La línia entre parasitisme i [[simbiosi]] no és tan clara com sembla. Per exemple els [[búfag]]s, ocells africans que s'alimenten al seu torn de paparres i altres paràsits que hi ha sobre [[búfals]]. En un primer moment sembla que els búfals es beneficien de l'activitat d'aquests ocells i aquests al seu torn s'alimenten. Tanmateix els búfag, anomenats també picabous, s'alimenten també de la sang de les ferides causades en retirar les paparres furgant amb el bec les ferides per impedir que aquestes deixin de sagnar.
La interacció biològica entre l'hoste i el paràsit pot arribar a convertir-se en [[simbiosi]] si el paràsit en comptes de perjudicar l'hoste li proporciona algun benefici.
 
{{VT|Uredinaluredinals}}
== Referències ==
{{referències}}
230.965

modificacions