Diferència entre revisions de la pàgina «Letó»

59 octets eliminats ,  fa 2 mesos
cap resum d'edició
m (Tipografia)
Etiquetes: des de mòbil via web per a mòbils editor visual Advanced mobile edit
| mapa = Idioma letón.PNG
}}
El '''letó''' (''latviešu valoda'') és una llengua del grup oriental de les [[llengua bàltica|llengües bàltiques]] parlada per 2,2 milions de persones principalment a [[Letònia]], on és idioma oficial des de l´'any [[1989]], dos anys abans de la seva declaració d´'independència arran de la [[Caiguda de la Unió Soviètica|desaparició de la Unió Soviètica]]. S'escriu amb l'[[alfabet llatí]] modificat. El letó i el [[lituà]] són les úniques llengües que queden d'aquesta branca [[llengües indoeuropees|indoeuropea]]. Tanmateix, aquestes dues no són mútuament inteligibles.
 
== Història ==
Es creu que el letó, com el seu veí, el lituà, descendeix d´'un avantpassat que s´ha batejat amb el nom de [[proto-balto-eslau]]. Sorgeix com a llengua al {{segle|XVI}}, segons els primers documents escrits conservats (una col·lecció d'himnes religiosos traduïts de l'alemany feta pel pastor alemany Nicholas Ramn de Riga), si bé s'aprecien particularitats locals des de molt abans (restes de noms comuns als escrits llatins). El 1638 va aparèixer el primer [[diccionari]] letó - [[alemany]].
 
== Característiques ==
És una llengua analítica i amb declinacions. Presenta tres dialectes principals i una forta influència del [[rus]] i de l'alemany, sobretot pel que fa a la [[sintaxi]]. Se sol considerar una de les dues llengües vives més arcaiques entre les de la família indoeuropea, després del lituà (més conservador), per la seva retenció d'elements del [[protoindoeuropeu]] que han esdevingut arcaics i desaparegut de les famílies eslava, germànica, romànica, etc.
 
La majoria de les paraules porten l'accent prosòdic a la primera síl·laba. No existeix l'article (és a dir, ''māte'' pot voler dir "mare", "la mare" o "una mare"). L'ordre dels elements de la frase és subjecte, verb, objecte, malgrat que el seu caràcter declinatiu permet al parlant d'ordenar les oracions amb més llibertat que, per exemple, en català.
 
== Alfabet ==
La seva antiga ortografia estava basada en els sons de l'alemany fins que el {{segle|XX}}, quan se'n va crear una de més convenient a la [[fonètica]] de la llengua. Aquest és l'alfabet modern complet, de 33 lletres. El [[1914]] es va eliminar de l'escriptura oficial el dígraf ''uo'' (avui en dia és simplement ''o''), i els dígrafs que es troben en ús actualment són els següents: ''ai, au, ei, ie, iu, ui, oj, dz and dž''. El teclat letó també inclou la lletra ''ö'', que només es feia servir en el dialecte latgalià, però que ha desaparegut de l'ús comú des de [[1940]]. La ''y'' també es fa servir en aquest dialecte per transcriure un so que no existeix en letó estàndard. Històricament també es feia servir la lletra ''ŗ'', però certs canvis fonètics en la llengua estàndard l'han fet innecessària, i com a conseqüència no es troba present a l'alfabet oficial des del [[1957]], data en la qual també es va eliminar el dígraf ''ch''.
La seva antiga ortografia estava basada en els sons de l'alemany fins que el {{segle|XX}}, quan se'n va crear una de més convenient a la [[fonètica]] de la llengua.
Aquest és l'alfabet modern complet, de 33 lletres. El [[1914]] es va eliminar de l'escriptura oficial el dígraf ''uo'' (avui en dia és simplement ''o''), i els dígrafs que es troben en ús actualment són els següents: ''ai, au, ei, ie, iu, ui, oj, dz and dž''. El teclat letó també inclou la lletra ''ö'', que només es feia servir en el dialecte latgalià, però que ha desaparegut de l'ús comú des de [[1940]]. La ''y'' també es fa servir en aquest dialecte per transcriure un so que no existeix en letó estàndard. Històricament també es feia servir la lletra ''ŗ'', però certs canvis fonètics en la llengua estàndard l'han fet innecessària, i com a conseqüència no es troba present a l'alfabet oficial des del [[1957]], data en la qual també es va eliminar el dígraf ''ch''.
 
Fixeu-vosA quemés, entre les consonants amb ''cedilla'', anomenades ''mīkstais'' en letó i que representen sons palatals, ''ģ'' ha mogut el seu diacrític 180°, per conveniència a l'hora d'escriure. El seu equivalent en majúscules, però, encara s'escriu amb la seva versió corrent.
 
=== Majúscules ===
 
=== Diftongs ===
Els diftongs del letó son '''ai''', '''ei''', '''ui''', '''o''', '''au''' i '''ie'''. A més, qualsevol vocal pot formar diftong quan l´'és afegida la semi-consonant '''j''' (''klajš'') o '''v''' (''tev'').
 
== Gramàtica ==
Els substantius en letó es declinen per indicar les diferents [[funció sintàctica|funcions sintàctiques]] dins l'oració. Hi ha set casos diferents: nominatiu, genitiu, datiu, acusatiu, instrumental, locatiu i vocatiu. Determinats noms, però, no es poden declinar. Els substantius letons presenten dos gèneres, masculí (amb tres declinacions regulars) i femení (amb altres tres).
 
'''Un mot masculí de la primera declinació, ''draugs'': "amic"'''
{| class="bellataula"
! width="30" |
 
== Dialectes ==
Al letó hi ha tres dialectes principals: el '''livonià''' (no confondre amb l´'[[Livonià|idioma livonià]]), el '''letó central''' (base del letó estàndard) i l´'''alt letó'''. Cal no confondre aquests dialectes amb el [[curonià]], el [[selià]] i el [[zemgalià]], altres llengües de la mateixa branca que el letó, però extintes.
 
=== Dialecte livonià ===
Aquest dialecte té el seu origen en les masses de [[livonians]] que, assimilats pels letons, començaren a parlar la llengua letona, important-hi trets de la seua llengua autòctona: el ja mencionat idioma livonià. El dialecte es subdivideix en el que es parla a la meitat nord de la regió històrica de [[Curlàndia]] i en el parlat a algunes parts de l´'extrem nord de la regió històrica de [[Vidzeme]]. En el conjunt del dialecte cal destacar l´'existència de dues entonacions possibles (llarga i curta), a banda de la tendència a escurçar les vocals finals. Aquest darrer tret provoca que les vocals breus a final de paraula desapareguin i les llarges esdevinguin curtes. Quant a les característiques morfològiques, el prefixeprefix ''-ie,'' que apareix fonamentalment a verbs amb el sentit de ''en'' o ''a'' (com el в rus), a aquest dialecte esdevé ''-e''. Per exemple, ''iedot'' (donar, entregar a algú) passa a ser, en dialecte livonià, ''edot.'' A més, molts dels noms procedents d´aquesta zona (en ambdós gèneres) són creats ambs els sufixos ''-els'' i ''-ans''.
 
=== Dialecte central ===
El dialecte central va servir com a base per a la creació del letó estàndard. Es subdivideix en el que es parla a la major part de la regió històrica de Vidzeme (llevat de la part nord, on es parla el dialecte livonià), el parlat a la totalitat de [[Zemgale]] i el de la meitat sud de Curlàndia. Les varietats de Vidzeme i Zemgalia són més semblants entre elles, ja que la que s´'empra a Curlàndia (propera a l´'idioma kursenieki, que es parla a l´[[istme de Curlàndia]]) resulta més arcaica que les altres dues. Una mostra n´'és el fet que a aquesta varietat del dialecte central (la de Curlàndia) encara es fa servir la variant amb trenc de la lletra ''R (Ŗ)'', encara que va ser descartada del letó estàndard el cinc de juny de 1946<ref>''LPSR AP Prezidija Ziņotājs'', no. 132 (1946), p. 132.</ref> i eliminada totalment de l´'alfabet l´any 1957. Aquesta lletra representa la versió palatalitzada (/rʲ/) de la ''r.'' Per altra banda, a la varietat de Vidzeme existeixen tres entonacions (llarga, curta i descendent) mentres que a les de Zemgale i Curlàndia només n´hi ha dues.
 
=== Alt letó ===
Aquest dialecte es el propi de les regions sudorientals de [[Selònia]] i [[Letgàlia]], a més de d´'una petita part del sud de Vidzeme. Es subdivideix en dues variants: la seliana (on hi ha dues entonacions possibles: descendent o ascendent) i la no-seliana (on hi ha dues entonacions possibles: descendent o curta). De vegades, el nom letganià es utilitzat per referir-se a la variant no-seliana o, fins i tot, per nomenar el conjunt del dialecte de l´alt letó. Aquesta darrera pràctica no resulta del tot adient i precisa. A banda, molts dels parlants d´'alt letó del sud de Vidzeme rebutgen dir letganià de la seua varietat.<ref>{{Ref-publicació|article=Augšzemnieku dialekta dziļās latgaliskās izloksnes Ziemeļaustrumvidzemē (t. s. Malēnijā) Universitat de Vilna (en letó).|url=http://www.baltistica.lt/index.php/baltistica/article/view/2114|publicació=Baltistica|data=2012-04-25|issn=2345-0045|pàgines=99–110|volum=0|exemplar=8|doi=10.15388/baltistica.0.8.2114|llengua=lv|nom=Dace|cognom=Markus}}</ref> Respecte a aquesta qüestió, caldria remarcar les característiques especials de la regió de Letgàlia, ja que hi existeix una forta presència de població russa (especialment a la ciutat de [[Daugavpils]]). A més, a Letgàlia la religió majoritària es el [[catolicisme]], mentres que a la resta del país n´és el [[luteranisme]].<ref>{{Ref-publicació|article=Sociolinguistica: language and Religion|url=https://www.academia.edu/1580111/Sociolinguistica_language_and_Religion|llengua=en|nom=Gabriele|cognom=Iannaccaro|publicació=Academia|pàgines=}}</ref>
 
== Vocabulari i frases ==
485

modificacions