Josep Maria Boix i Selva: diferència entre les revisions

{{Falten referències|data=juliol de 2020}}{{Infotaula persona

'''Josep Maria Boix i Selva''' ([[Barcelona]], [[2 d'octubre]] de [[1914]] — [[Girona]], [[20 de gener]] de [[1996]]) fou un poeta, traductor, professor i editor.<ref name=":0" />

Batxiller pels Jesuïtes de Casp (Barcelona), estudià Dret per imposició paterna i Filosofia i Lletres per vocació i fou col·laborador a la secció literària del diari [[El Matí]].<ref name=":0">{{GEC|0010841|Josep Maria Boix i Selva}}</ref> A l'inici de la vida professional treballà de professor de literatura als Escolapis de Sarrià i de literatura anglesa a la Universitat de Barcelona; posteriorment exercí de director literari de l'editorial Vergara.

Josep Maria Boix es casà el 1942 amb Concepció Masramon de Ventós-Mir i foren pares de Maria del Tura, Josep Maria (Zum), Francesc ([[Xesco Boix]], pioner de la música folk catalana), Joan ([[Joan Boix Masramon|Joan Boix]] component del grup Falsterbo 3) i Elisenda. Des dels anys d'estudiant Boix i Selva fou amic i company de [[Salvador Espriu]], [[Ignasi Agustí]], [[Màrius Torres]], [[Bartomeu Rosselló-Pòrcel]], [[Joan Vinyoli]], [[Joan Teixidor]], [[Sebastià Juan Arbó]], [[Agustí Bartra]], [[Pere Calders]], [[Josep Maria Font i Rius]] i [[Martí de Riquer]].<ref name=":0" />

Boix i Selva propulsà des de l'editorial Vergara la col·lecció Isard ),<ref>Laura Vilardell Domènech, «Una aproximació a la col·lecció Isard» dins La traducció i el món editorial de postguerra [digital], p. 253-272. (1962-1971)</ref> primera col·lecció de butxaca en català i que conjumina obres originals (Bertrana, Estradé, Roca Pons, Sagarra) amb acurades traduccions de primera mà al català ([[Jaume Berenguer i Amenós|Jaume Berenguer]], Espriu, Ferran de Pol, Joan Fuster, Albert Manent, Joan Mascaró i Palau Fabre, entre d'altres), tant de clàssics (Dafnis i Cloe, Rimbaud) com de coetanis (Camus, Pasternak, Kazantzakis).<ref>Laura Vilardell Domènech, «Una aproximació a la col·lecció Isard» dins La traducció i el món editorial de postguerra [digital], p. 253-272. (1962-1971)</ref>

''Paradise Lost'', de [[John Milton]] en vers, en català i en una extensió superior als 10.000 hendecasíl·labs ha esdevingut la traducció canònica. El 1949 Boix i Selva la presentà parcialment en lectures públiques i el 1950 aparegué la primera edició, de bibliòfil, com a estratègia inicial per a superar la censura. La segona edició sortí el 1953 i el 2014 una tercera edició bilingüe i definitiva a cura de Rosa Flotats.