Cròtals: diferència entre les revisions

1.367 octets eliminats ,  fa 1 any
m
Revertides les edicions de 188.79.228.245. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiquetes: Revertida editor visual repetició de caràcters
m (Revertides les edicions de 188.79.228.245. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
Etiqueta: Reversió
[[Fitxer:Sagattes.jpg|miniatura|esquerra|Dona tocant els cròtals]]
[[Fitxer:Koceks - Surname-i Vehbi.jpg|miniatura|esquerra|Dones turques [[dansa del ventre|ballant]] amb cròtals formats per dos pals]]
L'ús dels cròtals va començar amb la idea d'acompanyar alguns balls als quals les ballarines feien sonar els dits o feien palmes. Així, a poc a poc, en alguns balls populars, aquestes van anar substituint aquests sons pels produïts per cròtals, que al començament eren molt senzills. Les formes de cròtals més primitives que perduren actualment tenen forma de dos petits pals, rectes o una mica corbs, que es toquen amb les dues mans (un parell de cròtals, o de pals, a cada mà) i que poden ser de [[pedra]], d'[[os]] o de [[fusta]]. A l'[[antic Egipte]], eren de fusta o [[ivori]] i solien estar decorats amb figures [[humanes]] o d'[[animal]]s.<ref name=ramisoler/> A l'[[antiga Grècia]], a l'època entre les dues guerreaguerres paniquespúniques, els cristalcròtals eren un instrumenteinstrument musical respectable, amb el qual els fills dels senadors aprenien a ballar a les escoles de sansadansa.<ref>Jordi Serra Raventós, ''Les Saturnals'', Fundació Bernat Metge, 2003, {{ca}} {{ISBN|9788472258327}}</ref>👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱👨🏻‍🦱
 
De fet, sem blasembla que fins i tot va considerar-se un instrument sagrat cap al {{segle|X|-|s}} i, encara cinc segles després, [[Heròdot]] explica que la flauta i els cròtals eren els instruments escollits per a certes cerimònies religioses a Egipte, com per exemple les processons al temple de [[Bubastis]] dedicat a la dea [[Bastet]].<ref>Gardner Wilkinson. ''Los Egipcios. Su vida y costumbres'', Edimat Libros, Madrid, 2002 {{es}} {{ISBN|84-9764-236-8}}</ref>
���������������������������������������������������������������������������
 
De fet, sem bla que fins i tot va considerar-se un instrument sagrat cap al {{segle|X|-|s}} i, encara cinc segles després, [[Heròdot]] explica que la flauta i els cròtals eren els instruments escollits per a certes cerimònies religioses a Egipte, com per exemple les processons al temple de [[Bubastis]] dedicat a la dea [[Bastet]].<ref>Gardner Wilkinson. ''Los Egipcios. Su vida y costumbres'', Edimat Libros, Madrid, 2002 {{es}} {{ISBN|84-9764-236-8}}</ref>
 
Sembla que a [[Catalunya]] van ser usats a l'[[edat mitjana]]. Al [[claustre]] [[romànic]] de [[Santa Maria de l'Estany]] ({{segle|XIII|s}}), per exemple, es pot observar en un capitell una figura d'una [[joglaressa]] en actitud de dansa i amb cròtals a les mans. Apareix amb un joglar que toca el [[rabequet]] i sembla que ella canta, balla i fa l'acompanyament amb els cròtals.<ref>Higini Anglès, ''La música a Catalunya fins al segle XIII'', [[Universitat Autònoma de Barcelona]], 1988, {{ca}} {{ISBN|9788487006807}}</ref>