Estat Lliure de Fiume: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 38:
El 12 de novembre del 1920, el [[Regne d'Itàlia (1861–1946)|Regne d'Itàlia]] i el dels [[Regne dels Serbis, Croats i Eslovens|Serbis, Croates i Eslovens]] van signar finalment el [[Tractat de Rapallo (1920)|Tractat de Rapallo]] pel qual els dos països van acordar reconèixer "la total llibertat i independència de l'Estat de Fiume i obligar a respectar-la a perpetuïtat".<ref>{{ref-publicació |url=http://www.forost.ungarisches-institut.de/pdf/19201112-1.pdf |publicació=''Treaty of Rapallo'', Article 4 |llengua=anglès |format=PDF |consulta=26 de gener de 2021}}</ref> Amb aquest acte es va crear l'etern "Estat Lliure de Fiume", que, segons va resultar, existiria com a estat independent durant aproximadament un any ''[[de facto]]'', i quatre anys ''[[de jure]]''. L'estat de nova creació va ser immediatament reconegut pels [[Estats Units]], [[França]] i el [[Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda|Regne Unit]]. [[Gabriele d'Annunzio|D'Annunzio]] es va negar a reconèixer l'Acord i va ser expulsat de la ciutat per les forces regulars de l'exèrcit italià en les accions del "[[Nadal de Sang]]" del 24 al 30 de desembre de 1920.<ref="law_cases">{{ref-llibre |url=https://books.google.com/books?id=03b2aDaKQ5EC&pg=PA430&dq=%22by+the+treaty+of+rapallo+concluded+between&lr=&sig=ACfU3U3gOfN-0o2zcPnwXfCUKGMz5uDz3A |títol=''Annual digest and reports of public international law cases. Years 1935-1937''. International Law Reports |llengua=anglès |editor=H. Lauterpacht, C. J. Greenwood |editorial=Butterworth & Co, Ltd. |any=1945 |volum=8 |pàgines=430 |consulta=26 de gener de 2021}}</ref> Finalment, el 31 de desembre Gabriele d'Annunzio entregarà el poder a [[Antonio Grossich]] per marxar cap a l'exili.<ref>{{ref-llibre cognom=Andrea Ricciardi |nom=Andrea |url=https://books.google.es/books?id=iBt8CDeOIt8C&printsec=frontcover&dq=%27%27Leo+Valiani.+Gli+anni+della+formazione.+Tra+socialismo,+comunismo+e+rivoluzzione+democratica%27%27&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwiv2umSirruAhUKEBQKHcLNA1sQ6AEwAHoECAAQAg#v=onepage&q=''Leo%20Valiani.%20Gli%20anni%20della%20formazione.%20Tra%20socialismo%2C%20comunismo%20e%20rivoluzzione%20democratica''&f=false |títol=''Leo Valiani. Gli anni della formazione. Tra socialismo, comunismo e rivoluzzione democratica'' |llengua=italià |editorial=Franco Angeli |any=2007 |lloc=Milà |pàgina=45 |consulta=26 de gener de 2021}}</ref>
Així Antonio Grossich serà cap del govern provisional de l'Estat Lliure amb la funció de preparar una Constitució per a la nova entitat política sobirana. Antonio Grossich governarà fins a les primeres eleccions parlamentàries del 24 d'abril del [[1921]]. Se celebren les primeres eleccions parlamentàries a les quals hi participen els autonomistes i el Bloc Nacionalista, partidari de l'annexió a Itàlia. La victòria se la var endur el [[Partit Autonomista]] de [[Ricardo Zanella]] amb 6558 vots. En canvi, el Bloc Nacionalista (integrat pel [[Partit Nacional Feixista]], el Partit Liberal i el Democràtic) només en va tenir 3443 sufragis.<ref>{{ref-publicació |cognom=Decleva |nom=Rodolfo |url=https://issuu.com/gatto/docs/storia_di_fiume |publicació=''Piccola Storia di Fiume 1847-1947'' |llengua=italià |mes=gener |any=2014 |consulta=26 de gener de 2021}}</ref>
Li seguiren uns mesos d'extrema conflictivitat amb episodis de violència i acusacions a Zanella de voler allunyar-se d'Itàlia. El nacionalistes italians opositors a la política del cap de govern constituïren un Comitè de Defensa Nacional. Aquests, amb el probable suport del govern italià, realitzen el tres de març del 1922 un cop d'estat dirigit per l'exlegionari i diputat feixista Francesco Giunta. Amb la victòria d'aquest cop d'estat, Zanella es va veure obligat a presentar la seva dimissió i entrega el poder a un Comitè de Defensa ciutadà. Amb el suport del rei de [[Iugoslàvia]] [[Alexandre I de Iugoslàvia|Alexandre I]], Zanella va iniciar el camí de l'exili. No tornarà a [[Rijeka|Fiume]] mai més morint finalment a [[Roma]] el [[1959]]. Pocs dies després del cop d'estat, el sis de març es demana al govern italià el restabliment de l'ordre; el dia disset, l'exèrcit italià entra a Fiume tornant el poder.
| |||