Viquipèdia

Eqües: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
→‎Història: desambiguació
referència
Línia 1:
{{Grup humà}}
Els '''eques''' (en [[llatí]] ''aeques'', en grec antic Αἶκοι i Αἴκουοι) foreneren una nacióde les nacions més antigues i bèl·liques d'[[Itàlia]] que habitava l'alta vall del riu [[Anio]] en un districte muntanyós, i s'estenia des d'allà fins al [[lacus Fucinus]], entre els [[llatins]] i els [[marsis]] i propencs als [[hèrnics]] (a l'est) i als [[sabins]] (a l'oest). [[Virgili]] els descriu com un poble muntanyenc groller i amb hàbits depredadors, amb els que intentaven mitigar els problemes dels seus terrenys no gaire fèrtils.
 
== Localització ==
La seva ciutat principal fouera ''Nersae'', situada en un lloc no localitzat esmentatperò persembla que era propera als marsis. [[Estrabó]] la situa a tocar del territori dels sabins, prop de [[VirgiliCures]]. [[Plini el Vell]] esmentasembla comque limita als eques a les valls que tocaven al territori dels marsis, i les úniques ciutats equesque els atribueix són ''Carseoli'', a la vall del Turano, i ''Cliternia'' a la vall del Salto, i també [[Alba FucencisFucens]] que segons [[Titus Livi]] es fouva fundadafundar al seu territori després de la conquesta romana però que fou poblada per altra gent. Plini esmentael Vell també enumera com a poblets eques els de ''Comini'', ''Tadiates'', ''Caedici'', i ''Alfaterni'' però diu que elal seu temps ja no existien.
 
Els eques ocupaven el districte darrere de [[Tibur]] i [[Praeneste]], ciutats llatines, però es van estendre apel territori llatí i van ocupar la ciutat llatina de [[Bola]] i altres, encara que van fracassar davant [[Praeneste]] però si que van arribar al puig Algidus. [[Titus Livi]] descriu la conquesta del castell de Fucinum (probablement Alba Fucens), que si bé l'atribueix als [[volscs]], segurament fouva ser obra dels eques.
 
== Origen ==
No hi ha indicacions per part de cap autor antic sobre el seu origen. Probablement foreneren de la mateixa soca que els [[volscs]], que serien de l'ètnia dels [[oscs]] o àusons del centre d'Itàlia, amb influències, sabinesdurant un període posterior, dels sabins, amb els que possiblement es van barrejar. Alguns historiadors creuen que eren els primers pobladors d'aquesta part d'Itàlia
 
== Història ==
Els eques apareixen a la història com a ocupants del accidentat territori muntanyós a la part posterior de [[Tibur]] i Praeneste, que sempre van seguir sent ciutats llatines. Van anar envaint els territoris veïns dels llatins, i van arribar fins a les planes del Laci. Van convertir-se en una nació important, i la seva expansió va coincidir amb la dels volscs, poble amb el que són confosos per part d'alguns historiadors. Certs autors coincideixen en dir que les grans accions de [[Coriolà]] contra els volscs també devien ser contra els eques.
Durant el regnat de [[Tarquí Prisc]] a Roma hi va haver una guerra entre eques i Romans en què els primers foren derrotats i sotmesos almenys nominalment. [[Tarquí el Superb]] va fer un tractat de pau amb els eques.▼
 
▲DurantLa primera menció històrica dels eques es fa durant el regnat de [[TarquíTarquini Prisc]] a Roma, hique va haverfer unala guerra entrecontra equesells i Romans en què els primersva foren derrotatsderrotar i sotmesossotmetre, almenys nominalment, segons diuen [[Estrabó]] i [[Ciceró]]. [[TarquíTarquini el Superb]] va fer un tractat de pau amb els eques, diu Titus Livi.
El [[494 aC]] van envair territori llatí, i els llatins van demanar ajut a Roma. Els eques van tenir com aliats als volscs. Els hèrnics es van aliar a Roma. Les lluites van durar molts anys. Del 494 al [[450 aC]] els eques van portar la iniciativa i van tenir moltes victòries. El [[463 aC]] van acampar al puig Algidus i per aquestos anys van ocupar les ciutats llatines de [[Bola]], [[Vitellia]], [[Corbio]], [[Labicum]], i [[Pedum]]. La victòria molt anomenada de [[Luci Quinti Cincinnat (cònsol 460 aC)|Cincinnat]] el [[458 aC]] no sembla que suposés cap canvi radical.▼
 
▲ElNo va ser fins després de la caiguda de la monarquia romana que van aparèixer amb força. L'any [[494 aC]] van envair territori llatí, i els llatins van demanar ajut a Roma. Els eques van tenir com aliats als volscs i van continuar una lluita d'expansió contra els llatins i els romans. Els hèrnics esi vanels aliarllatins alluitaven al costat de Roma., Lesi les lluites entre ells es repetien de forma periòdica i van durar molts anys. Del 494 aC fins a l'època del [[decemvir|primer decemvirat]], al [[450 aC]] els eques van portar la iniciativa i van tenir moltes victòries. El [[463 aC]] van acampar al puigmont [[Algidus]], des d'on instigaven contínuament als romans, i per aquestos anys van ocupar les ciutats llatines de [[Bola]], [[Vitellia]], [[Corbio]], [[Labicum]], i [[Pedum]]. La victòria molt anomenada de [[Luci Quinti Cincinnat (cònsol 460 aC)|Cincinnat]] el [[458 aC]] no sembla que suposés cap canvi radical.
Els romans van derrotar els eques a la [[Batalla del Mont Algidus]] i el 450 aC a la invasió dels gals els eques no van aconseguir cap èxit i de fet van perdre empenta i la [[batalla de Corbione]] va marcar definitivament el domini de [[República romana|Roma]] sobre aquesta tribu. Foren derrotats pel dictador [[Aule Postumi Tubert]] el [[428 aC]], cosa que va suposar el començament de la seva decadència. El [[415 aC]] van perdre el puig Algidus. És possible que per aquest temps el eques estigueren ajudant als volscs contra els [[samnites]]. Pel mateix temps van perdre les citats llatines que ocupaven.▼
 
▲Els romans van derrotar els eques a la [[Batalla del Mont Algidus]] i el 450 aC a la invasió dels gals els eques no van aconseguir cap èxit i de fet van perdre empenta i la [[batalla de Corbione]] va marcar definitivament el domini de [[República romana|Roma]] sobre aquesta tribu. ForenVan ser derrotats pel dictador [[Aule Postumi Tubert]] el [[428 aC]], cosa que va suposar el començament de la seva decadència, segons diuen de forma coincident Titus Livi, [[Diodor de Sicília]] i [[Ovidi]]. ElL'any [[415 aC]] van perdre ella puigseva posició al mont Algidus. És possible que per aquest temps el eques estigueren ajudant als volscs contra els [[samnites]], cosa que els va fer escuidar els seus enfrontaments amb els romans. Pel mateix temps van perdre les citatsciutats llatines que ocupaven.
Després de les invasions del gals, la força dels eques ja fou molt menor, potser per les pèrdues durant les guerres contra els mateixos gals. Les seves campanyes del [[386 aC]] i [[385 aC]] van fracassar i van deixar la guerra contra Roma doncs no apareixen durant 80 anys. El [[304 aC]] la lluita dels hèrnics els va portar a la guerra que va acabar amb una derrota total, i les seves ciutats foren ocupades pels romans (Livi diu que foren 41 però no n'esmenta cap); els eques foren exterminats segons Livi si bé cal dir que en els anys següents es torna a tronar als eques lluitant contra Roma en dues campanyes en las que foren derrotats.▼
 
▲Després de les invasions deldels [[gals]], la força dels eques ja fouera molt menor, potser per les pèrdues durant les guerres contra els mateixos gals. Les seves campanyes del [[386 aC]] i [[385 aC]] van fracassar i van deixar de fer la guerra contra Roma doncs no apareixen durant 80 anys. El [[304 aC]] la lluita dels hèrnics els va portar a la guerra altre cop, que va acabar amb una derrota total, i les seves ciutats forenles ocupadesvan pelsocupar els romans. Titus (Livi diu que forenen van ocupar 41 però no n'esmenta cap);. elsEls eques forenhaurien estat exterminats segons Titus Livi si bé cal dir que en els anys següents es tornatornen a tronartrobar als eques lluitant contra Roma en dues campanyes en las que forentambé van resultar derrotats.
 
== Els eques sota domini romà ==
Finalment es van haver de sotmetre a Roma ique forenels admesosva admetre com a ciutadans. iSembla forenque van ser inclosos a les tribus ''Aniensis'' i ''Terentina'', recentque creadess'havien creat feia poc pel cònsol [[Publi Sulpici Saverrió (cònsol 304 aC)|Publi Sulpici Saverrió]]. LlavorsA elspartir equesd'aquesta forenèpoca anomenatsels llatinseques desapareixen i el seu nom va desaparèixerdeixar excepted'utilitzar-se, probablement perquè es devien fusionar amb els llatins. De fet encara es van anomenar eques pels habitants d'algunes valls de més enllà del Latium.
 
En temps de l'[[Imperi Romà|Imperi]] encara es troba un municipi amb el seu nom (''Res Publica Aequiculanorum i Municipium Aequicolanorum''). Com a colònia s'esmenta el ''ager EcicilanosEcicilanus'' que se suposa és una deformació de ''Ager Aequiculanus''.<ref>{{ref-web |cognom=Smith |nom=William (ed.) |url=http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0064%3Aalphabetic+letter%3DA%3Aentry+group%3D4%3Aentry%3Daequi-geo |consulta=27 de gener de 2021 |títol=Aequi |obra=Dictionary of Greek and Roman Geography (1854)}}</ref>▼
 
== Referències ==
▲En temps de l'Imperi encara es troba un municipi amb el seu nom (''Res Publica Aequiculanorum i Municipium Aequicolanorum''). Com a colònia s'esmenta el ''ager Ecicilanos'' que se suposa és una deformació de ''Ager Aequiculanus''.
{{Referències}}
 
{{ORDENA:Eques}}
[[Categoria:Grups itàlics]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Eqües»