Angela Davis: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
+commonscat |
+ref original |
||
Línia 54:
A més, segons Davis, hi ha una falsa concepció de feminisme compost per dones que poden tocar el «[[sostre de vidre]]» i veure els seus privilegis, però que són capaces de segregar i explotar laboralment a altres dones. Així es posiciona contra l'[[statu quo]] i les modes del feminisme tradicional que no han avançat gaire des dels anys 1970 i que, com afirma [[Silvia Federici]], encara no és prou forta i no s'ha configurat una veritable subjectivitat lliure sobre el seu significat ja que segueixen essent en la seva majoria dones les discriminades, les dedicades a la [[Treball de cures|cura]], a la neteja i a la llar.<ref>{{Ref-web|títol=Angela Davis: la libertad como campo de batalla|url=https://www.elsaltodiario.com/feminismos/angela-davis-la-libertad-como-campo-de-batalla|consulta=2020-12-16|llengua=|editor=''El Salto''|data=24 oct 2018|nom=Belén|cognom=Quejigo}}</ref>
=== Presons, la continuació de
A l'hora de els mecanismes d’opressió contemporanis, Davis ha denunciat el sistema de presons, la seva funció [[ideològica]] i ha proposat la seva possible substitució per altres mesures. Ha analitzat les polítiques de la [[guerra contra el terrorisme]], vinculades a l'existència de [[Centre de detenció de Guantánamo|presons fora de la llei]] així com l'existència d'un complex industrial penitenciari. Històricament, l'autora veu una continuïtat entre l'[[Esclavitud als Estats Units|esclavatge]] i el sistema penitenciari estatunidenc: el 1865 es va declarar abolida legalment l'economia esclavista, però se seguien permetent relacions esclavistes com a càstigs per un delicte. L'anomenat «arrendament de convictes» va ser un dels fenòmens característics d'aquest esclavatge vinculat al sistema penal, intensificat per l'establiment dels anomenats «codis negres», on l'absentisme en el treball o la possessió d'armes passaven a ser afers penals només per a la població negra.<ref name=":0"/>
Tanmateix, Davis ha abordat el funcionament del complex industrial penitenciari, regit per ideologies racistes i per la recerca de beneficis atès que [[corporacions]] de tot tipus participen en el negoci de les presons.<ref>{{Ref-web|títol=Presons privades als EUA: un negoci milionari que cotitza a la borsa|url=https://www.ccma.cat/324/presons-privades-als-eua-un-negoci-milionari-que-cotitza-a-la-borsa/noticia/2839001/|data=2018-02-19|consulta=2020-12-16|llengua=ca|cognom=|editor=324cat}}</ref> A la vegada, l'autora desconnecta les fluctuacions dels nivells de criminalitat i de la població reclusa car l'augment d'aquesta comunitat resulta interessant en alguns sectors perquè exercirà de [[mà d'obra]]: «El projecte de construcció massiva de presons que va començar en la dècada de 1980 va crear el mitjà per concentrar i gestionar el que el sistema capitalista havia declarat tàcitament un excedent humà». Aquest excedent humà està racialitzat perquè el sistema de presons es fonamenta en estructures racistes (les mateixes lleis, el sistema judicial, la policia) que criminalitzen els més pobres. Amb tot, Davis ens recorda que les nocions de [[Classe social|classe]] i raça no poden deslligar-se i s'han d’abordar connectades a l'hora d’afrontar qualsevol lluita.<ref name=":0"/><ref>{{Ref-web|títol=No puc imaginar un món capitalista que no sigui racista|url=https://www.ara.cat/cultura/Angela-Davis-Contra-racisme-CCCB_0_2552144975.html|data=2020-10-26|consulta=2020-12-16|llengua=ca-ES|editor=''Ara''|nom=Jordi|cognom=Nopca}}</ref>
{{Citació|Les presons no fan desaparèixer els problemes socials, fan desaparèixer persones. No tenir casa, l'atur, l'addicció a les drogues, les malalties mentals i l'analfabetisme són alguns dels problemes que desapareixen de la vista pública quan les persones a qui els passa queden relegades a les gàbies.|Angela Davis|<ref>{{ref-publicació |cognom=Davis |nom=Angela |títol=Masked Racism: Reflections on the Prison Industrial Complex |publicació=Colorlines |data=10 setembre 1998 |url=https://www.colorlines.com/articles/masked-racism-reflections-prison-industrial-complex |consulta=26 gener 2021 |llengua=anglès}}</ref>}}
== Homenatges ==
|