Indi (element): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiquetes: Revertida escolar editor visual |
m Revertides les edicions de 85.192.70.133. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 1:
{{Indi}}
L''''indi''' és un [[element químic]] de [[nombre atòmic]] 49, situat en el grup 13 de la [[taula periòdica dels elements]] i en el 5è període. El seu símbol és '''In'''. És un [[metall]] poc abundant, [[mal·leable]], fàcilment fusible, químicament semblant a l'[[alumini]] i al [[gal·li]], però més semblant al [[zinc]] (de fet, la principal font d'obtenció d'aquest metall és a partir de les menes de zinc). Les aplicacions més importants són en la fabricació de [[Pantalla de cristall líquid|pantalles de cristall líquid]] LCD, [[Díode emissor de llum|díodes emissors de llum]] LED, en [[Cel·la fotovoltaica|cel·les fotovoltaiques]], miralls i [[Aliatge|aliatges]] de baix punt de fusió.
== Història ==
[[Fitxer:PSC 1988 GDR InFreiberg pm B002.jpg|esquerra|miniatura|Targeta postal amb els descobridors de l'indi]]
[[Fitxer:Tuareg2.JPG|esquerra|miniatura|[[Tuaregs|Tuareg]] amb un clàssic turbant de color indi]]
L'indi fou identificat pels químics alemanys [[Ferdinand Reich]] (1799-1882) i [[Hieronymus Theodor Richter]] (1824-1898), el [[1863]], quan estaven buscant [[tal·li]], que s'havia descobert feia poc, en unes mostres del mineral [[esfalerita]] (sulfur de zinc, <chem>ZnS</chem>) per mitjà d'un [[espectrògraf]]. Detectaren en l'[[espectre atòmic]] d'aquestes mostres una nova línia a una longitud d'ona de 451 nm de color [[Indi (color)|indi]] –color entre el cel i el violat, conegut també com a anyil– que no es corresponia a cap dels elements coneguts, per la qual cosa havia de correspondre a un nou element que anomenaren indi. Fou aïllat per primera vegada pel mateix Ritcher el [[1867]].<ref name=":022">{{Ref-publicació|cognom=Sarandeses|nom=L.A.|article=Z = 49, indio, In. El metal de la pantalla del móvil|publicació=An. Quím.|url=http://analesdequimica.es/wp2/numeros-anteriores/vol-115-no-2-2019/|data=2019|pàgines=111|volum=115|exemplar=2}}</ref>
Linha 20 ⟶ 17:
== Característiques ==
[[Fitxer:Indium_wire.jpg|miniatura|Cable d'indi dúctil|esquerra]]
=== Característiques físiques ===
Linha 38 ⟶ 35:
=== Indústria electrònica ===
[[Fitxer:LCD Clock Grey.jpg|miniatura|Rellotge amb pantalla LCD]]
A mitjans i finals dels [[dècada de 1980|anys 1980]] va despertar interès l'ús de fosfurs d'indi [[semiconductor]]s i pel·lícules primes d'[[òxid]]s d'indi i [[Estany (element)|estany]] per al desenvolupament de [[pantalla de cristall líquid|pantalles de cristall líquid]] (LCD). L'òxid d'indi i [[Estany (element)|estany]] (ITO) s'utilitza com a recobriment dels [[Elèctrode|elèctrodes]] no visibles en les pantalles de cristall líquid (LCD), de plasma i en les pantalles tàctils, ja que és un conductor elèctric òpticament transparent.<ref name=":02">{{Ref-llibre|títol=Elements i recursos minerals : aplicacions i reciclatge|url=http://worldcat.org/oclc/1120317169|isbn=978-84-9880-666-3|cognom=Sanz Balagué|nom=J.|data=2017|editorial=Universitat Politècnica de Catalunya|cognom2=Tomasa Guix|nom2=O.}}</ref>
El [[germani]] dopat amb indi es fa servir per a fabricar transistors i components elèctrics com rectificadors i fotoconductors. Els compostos d'indi són usats en la fabricació dels [[Díode emissor de llum|díodes emissors de llum]] (LED) i de [[Díode làser|díodes làser]] (LD).<ref name=":02"/>
Linha 44 ⟶ 41:
=== Generació d'energia ===
[[Fitxer:CIGS Solarzellenfolie.jpg|miniatura|Cel·la solar flexible]]
L'indi s'utilitza en les barres de control de les [[Central nuclear|centrals nuclears]] per la seva alta [[secció eficaç]] de captura de [[Neutró lent|neutrons tèrmics]] (190 × 10<sup>–24</sup> cm²).<ref name=":1"/> Algunes barres de control emprades són aliatges constituïts per un 5 % d'indi, 15 % d'argent i 80 % de cadmi.<ref name=":2"/>
El selenur de [[gal·li]], indi i [[coure]] <chem>Cu(InGa)Se2</chem> (CIGS) és un [[semiconductor]] utilitzat en la fabricació de la capa fina conductora de [[Cel·la fotovoltaica|cel·les solars]] primes i flexibles,<ref name=":02"/> pel fet que és un dels millors materials absorbents disponibles gràcies al seu elevat coeficient d'absorció i àmplia resposta espectral.<ref>{{Ref-llibre|títol=18 - Thin Film Photovoltaics|url=http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/B978012811479700018X|editorial=Academic Press|data=2018-01-01|isbn=978-0-12-811479-7|pàgines=361–370|doi=10.1016/b978-0-12-811479-7.00018-x|llengua=en|nom=Senthilarasu|cognom=Sundaram|nom2=Katie|cognom2=Shanks|nom3=Hari|cognom3=Upadhyaya}}</ref>
=== Indústria del vidre i la ceràmica ===
L'indi s'utilitza en la
Els aliatges d'indi, estany, cadmi i bismut i les d'indi, plom i estany s'utilitzen com a soldadures per unir metalls, vidre, quars i ceràmica. En tècniques de buit, les soldadures d'aliatge d'indi amb estany (50 % In i 50 % Sn) serveixen per unir el vidre amb el vidre o el metall.<ref name=":1"/>
Linha 55 ⟶ 52:
=== Medicina ===
[[Fitxer:Galinstan-Basalthermometer.jpg|miniatura|Termòmetre de galinstan per a la mesura de la febre]]
L'[[aliatge]] de baix punt de fusió format per indi (24 %) i gal·li (76 %) s'utilitza en algunes [[Amalgama (química)|amalgames]] dentals perquè és líquid a temperatura ambient.<ref name=":0"/> El [[galinstan]] és un [[aliatge]] eutèctic de [[gal·li]], indi i [[Estany (element)|estany]], líquid a temperatura ambient, el punt de fusió es troba en els –19 °C. A causa de la baixa toxicitat dels
Els [[Radiació gamma|raigs gamma]] emesos per l'indi 111 s'utilitzen en la detecció i valoració de [[Tumor neuroendocrí|tumors neuroendocrins]] en combinació amb la [[tomografia per emissió de positrons]] (
== Precaucions ==
Hi ha certes evidències no confirmades que suggereixen que l'indi presenta una toxicitat baixa. No obstant això, en la indústria de semiconductors i de soldadura, on les exposicions són relativament altes, no
== Referències ==
|