Trifília: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Elide.png|miniatura|Trifília, al sud dde l'ÈlideÈlida]]

'''Trifília''' (en [[grec antic]] Τριϕυλία) era un districte de l'antiga Grècia situat al sud de l'[[ÈlideÈlida]] i el més petit dels tres districtes d'aquest país. El país era majoritàriament muntanyós, ja queperquè les muntanyes d'[[Arcàdia]] arribaven gairebé fins a la costa, on hi havienhavia diverses llacunes.

Al sud del riu [[Alfeiosriu Alfeu]], que feia de frontera amb la [[PisatisPisàtida]], el districte central, hi havia les muntanyes de l'''Ossa'', o ''PhsellonFel·ló'' segons [[Estrabó]]. El riu Anigros creuavatravessava el país, i discorria entre dues altes muntanyes. La muntanya de més al nord s'anomenava ''Lapithas'' (Λαπίθας)Làpites, segons [[Pausànies (geògraf)|Pausànies]], (actual Smerna) amb 720 metres, i la de més al sud era el ''Minthe'' (Μίνθη)Minte, segons Estrabó, (avui Alvena), amb 1223 metres. ''Minthe''El Minte, la muntanya més alta de l'ÈlideÈlida, era un dels llocs més importants del culte a [[Hades]] i la [[menta]], l'herba d'on rebia el seu nom, era sagrada per [[Persèfone]]. Al sud, el riu Neda formava la frontera amb [[Messènia]]. Trifília deriva el seu nom de l'heroi epònim Trifilos, un cap de l'Arcàdia.<ref name=":0" />

* [[Epitàlion]] (''Epitalium''), anomenada Tíron per Homer Thyron.

* [[PyrgiPirgos (Trifília)|PyrgiPirgos]]

* [[Pilos (Trifília)|PylosPilos]]

* [[MakistosMacistos]] (''Macistus'')

* Lepreon o [[LeprèionLèpreon]] (''Lepreum''), la capital del districte.

* [[SkillosEscil·lunt]] (''Scillus''), on va residir [[Xenofont]].

* [[PhrixaFrixa]]

* [[Epi (Grècia)|AepyEpi]], (després ''Epeion'' o ''Epeium'')Èpion.

* [[HypanaHipana]]

* [[TypaneaeTipanea]]

* [[BolaxBòlax]], no localitzada

El país fou poblat pels [[caucons]] i parorets i fou sotmès pels epeis[[epeus]], parents dels etolis, que no van expulsar als antics habitants. Es van formar vuit estats, el més important dels quals era Pisa. Els dòrics van donar les torres al nord de Trifília als etolis que es van barrejar amb els epeisepeus i van originar els elianseleus (ciutat principal: [[Elis]]), mentre les terres de Trifilía eraneren ocupades pels minies[[mínies]], expulsats de [[Lacònia]], que van fundar sis ciutats-estat. Vers el {{segle |VIII aC|-}} els elianseleus van sotmetre aquestes ciutats, que van romandre sota dependència d'Elis fins al {{segle|V|-}}, formant un districte dels dominis d'Elis (l'[[ÈlideÈlida]]).

Després de la pau de [[Nícies]] el [[421 aC]] [[Esparta]] va donar suport als petits estats per evitar que cap pogués arribar a ser massa fort i això va provocar la revolta de [[LeprèionLèpreon]] a Trifília que va demanar ajut dels espartans. Esparta va reconèixer la seva independència i va enviar un exèrcit. Llavors Èlide va entrar en una lliga entre [[Argos (Argòlida)|Argos]], [[Corint]] i [[Mantinea]], però després de Mantinea van haver de reconèixer la independència de Trifília, cosa que Elis no ho va fer de grat, de manera que quan Esparta va haver imposat la seva hegemonia sobre [[Atenes]], es va dirigir contra Elis i li va exigir renunciar al domini sobre les ciutats dependents i pagar unes quotes tributàries degudes a Esparta i; com que no va renrerebre resposta satisfactoriasatisfactòria, el rei Agis va envair el país el [[402 aC]] i al cap de tres anys Elis va demanar la pau i va renunciar a les ciutats de Trifília i a [[Làsion]] (reclamada pels arcadis), a algunes ciutats del districte muntanyós d'Acroreia[[Acrorea]], i al port de Cyllene[[Cil·lene]] (que fou entregatlliurat a Esparta). Elis va conservar el districte de la [[PisatisPisàtida]] (Èlidel'Èlida va quedarromandre reduïda a la part costanera de l'[[ÈlideÈlida buida]] i PisatisPisàtida) i la presidència del festival olímpic ([[400 aC]]).

Després de l'enfondramentesfondrament del poder esparta el [[371 aC]], Trifília va ingressar a la [[Lliga Arcàdia]].