Nina Gualinga: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m retocs de format
m format de referències
Línia 3:
 
== Biografia ==
Nina Gualinga neix l'any 1993, en el si de la comunitat Kichwa de [[Sarayacu|Sarayaku]], a l'Amazònia equatoriana. És filla de mare Kichwa Sarayaku i pare Suec<ref>{{Ref-publicació|cognom=Carrillo|nom=Nareida|article=“Si els teus fills estan amenaçats, no ets una activista, ets mare, els protegeixes”|publicació=Diari Ara|url=https://www.ara.cat/societat/entrevista-dona-activista-amazonia-nina-gualinga-equador_1_1027566.html|data=01/12/2020|pàgines=}}</ref>. Des dels vuit anys d'edat, ha defensat la justícia mediambiental i [[drets dels pobles indígenes]] mitjançant la participació en fòrums com a representant de la seva comunitat.<ref name=":2" />. El 2018, rep el premi International President's Youth Award de WWF, que reconeix els esforços de Gualinga per protegir la naturalesa i les comunitats de l'Amazones, en una època on la regió es troba amenaçada a causa de l'[[Explotació (ecologia)|explotació]] i l'ús insostenible dels recursos.
 
Actualment continua representant la seva comunitat, fent una crida a favor dels drets dels pobles indígenes i una economia lliure de [[Combustible fòssil|combustibles fòssils]] en diversos fòrums nacionals i internacionals. Així mateix, també aboga per una societat lliure de [[violència de gènere]] i a través del seu testimoni personal, vol visibilizar la vulnerabilitat de les dones, especialment en el context de l'emergència sanitària de la [[COVID-19|Covid-19]], i vol fer una crida als òrgans de justícia perquè es garanteixi la celeritat dels casos i s'eviti la revictimizació i la prescripció de casos.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=La activista ambiental Nina Gualinga rompe el silencio para denunciar violencia de género|publicació=El Comercio|url=https://www.elcomercio.com/tendencias/ambiental-nina-gualinga-violencia-genero.html|data=25/06/2020|pàgines=}}</ref><ref name=":0" />.
 
=== Trajectòria ===
L'any 2011, amb 18 anys d'edat, Gualinga va representar a la joventut de la comunitat Sarayaku a l'audiència final en el cas contra l'[[Equador|Estat equatorià]] per violar els drets de la comunitat [[Kichwa]] davant la [[Comissió Interamericana de Drets Humans]] (CIDH) a Costa Rica.<ref name=":12">{{Ref-web|url=https://www.expreso.ec/suplementos/semana/ecuador-diadeloriente-ninagualinga-activismo-sarayaku-CE2024235|consulta=8 de marzo de 2019|obra=www.expreso.ec|títol=Copia archivada|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20190905112845/https://www.expreso.ec/suplementos/semana/ecuador-diadeloriente-ninagualinga-activismo-sarayaku-CE2024235|arxiudata=5 de septiembre de 2019}}</ref><ref name=":23">{{Ref-web|url=https://www.elespectador.com/noticias/medio-ambiente/nina-gualinga-la-lider-amazonica-que-gano-un-premio-internacional-de-conservacion-articulo-754783|títol=Nina Gualinga, la líder amazónica que ganó un premio internacional de conservación|consulta=8 de marzo de 2019|data=9 de mayo de 2018|obra=ELESPECTADOR.COM|idioma=ES}}</ref> Després de la seva participació, la CIDH va fallar a favor de la comunitat Sarayaku. Així, la sentència de la Cort es va donar en 2012, la qual ordenava a Equador a retirar la [[pentolita]] (un explosiu compost que s'utilitza amb finalitats militars i civils). Aquest explosiu va ser enterrat a la selva equatoriana entre 2002 i 2004 com a part de les activitats d'exploració. Malgrat la fallada favorable, els habitants de Sarayaku, van demostrar que existeixen moltes tones encara enterrades, raó per la qual temen que noves concessions petrolieres els afectaran en un futur, amb desforestació de terrenys, plantes i arbres d'alt valor cultural.<ref name=":23" />   El 2 de desembre de 2016, el poble de Sarayaku es va presentar novament davant la CIDH per a un seguiment de la sentència, i la Cort va tornar a fallar al seu favor.<ref name=":24">{{Ref-web|url=https://www.elespectador.com/noticias/medio-ambiente/nina-gualinga-la-lider-amazonica-que-gano-un-premio-internacional-de-conservacion-articulo-754783|títol=Nina Gualinga, la líder amazónica que ganó un premio internacional de conservación|consulta=8 de marzo de 2019|data=9 de mayo de 2018|obra=ELESPECTADOR.COM|idioma=ES}}</ref>
 
Des d'aleshores, Gualinga ha participat en diversos fòrums internacionals, com la 21a Conferència de les Parts (COP) de la Convenció Marc de les [[Organització de les Nacions Unides|Nacions Unides]] sobre Canvi Climàtic ([[Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic|CMNUCC]]), òrgan de l'ONU responsable del clima, la seu del qual es troba a Bonn, Alemanya; Lima, Perú; París, França. A més, va formar part del Congrés Mundial de la Naturalesa de la [[Unió Internacional per a la Conservació de la Natura|UICN]] 2016, sempre advocant per la importància de protegir el medi ambient i reduir l'ús global de combustibles fòssils. Per Gualinga la importància de participar en aquestes convencions és important per connectar-se, reunir-se i treballar amb persones d'altres comunitats, creant així un moviment que està fent alguna cosa.<ref name=":1">{{Ref-web|url=https://www.expreso.ec/suplementos/semana/ecuador-diadeloriente-ninagualinga-activismo-sarayaku-CE2024235|consulta=8 de marzo de 2019|obra=www.expreso.ec|títol=Copia archivada|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20190905112845/https://www.expreso.ec/suplementos/semana/ecuador-diadeloriente-ninagualinga-activismo-sarayaku-CE2024235|arxiudata=5 de septiembre de 2019}}</ref>
Línia 14:
Gualinga és cofundadora de 'Hakhu Amazon Design', una iniciativa que busca proporcionar una oportunitat per a les dones indígenes de la l'Amazònia equatoriana, a través de l'ús de la seva cultura i el patrimoni artístic de manera tal que es garanteixi la protecció dels seus territoris i es proporcioni una font d'ingrés a través de la creació d'art i joieria tradicionals.<ref name=":02">http://www.wwf.org.ec/noticias__publicaciones_y_multimedia/noticias_programa_galapagos/?uNewsID=327480</ref>
 
A l'abril del 2018 es va unir a la [[Marxa de Quito]], al costat d'altres 120 dones amazòniques, per demandar una audiència amb el president d'Equador, [[Lenín Moreno]]. Quan van aconseguir l'audiència, li van lliurar el Mandat de les Dones Amazòniques, amb vint-i-dos plantejaments i l'eix central dels quals és rebuig a l'extractivisme petrolier i miner en les selves equatorianes .<ref name=":22">{{Ref-web|url=https://www.elespectador.com/noticias/medio-ambiente/nina-gualinga-la-lider-amazonica-que-gano-un-premio-internacional-de-conservacion-articulo-754783|títol=Nina Gualinga, la líder amazónica que ganó un premio internacional de conservación|consulta=8 de marzo de 2019|data=9 de mayo de 2018|obra=ELESPECTADOR.COM|idioma=ES}}</ref>
 
[[Amazon Watch]] considera Gualinga una destacada portaveu de l'[[ecofeminisme]], moviment definit per la connexió entre la dominació del medi ambient i l'explotació de les dones, particularment en les comunitats dels països en vies de desenvolupament. Gualinga, va col·laborar amb aquesta organització durant campanya contra l'expansió de la frontera petrolera de l'Amazones.<ref>https{{Ref-web|títol=Nina Gualinga is winning the fight against oil companies to protect the Amazon {{!}} 1 Million Women|url=http://www.1millionwomen.com.au/blog/nina-gualinga-winning-fight-against-oil-companies-protect-amazon/|consulta=2021-01-28}}</ref>
 
== Referències ==