|
El '''dèficit fiscal''' és la situació econòmica en què un [[Poble (localitat)|poble]], una comunitat, una regió, una nació o un conjunt de ciutadans paga més impostos del que rep posteriorment en concepte de contrapartides, ja sigui en infraestructures, serveis, inversions, subvencions, transferències, etc. Aquesta diferència negativa s'anomena [[dèficit]] fiscal.
En qualsevol societat s'apliquen polítiques econòmiques que comporten redistribucions de diners per poder equilibrar les poblacions més pobres amb les més riques. Ara bé, cal que aquesta diferència negativa no sigui molt desfavorable amb la part més rica, ja que pot provocar una situació d'injustícia econòmica important.
== Concepte ==
== Alguns efectes econòmics ==
Els '''dèficits pressupostaris''' -és a dir, una s'''despesa pública addicional''' a la que pert la recaptació fiscal del període- eshavien considerenconsiderat de forma tradicional en la política econòmica keynesiana com laa via per aforma d'estimular la demanda de productes i en general l'activitat econòmica (i, així reduir l'atur) davant situacions de crisis econòmiques, recessió, i, en definitiva, caiguda del consum i la inversió privats., Unperò incrementaquestes demesures la despesa pública en tals condicions de crisi econòmica comporta normalment un efecte sobre ls'activitathan econòmicademostrat (Producciópoc Totaleficients, ésen adeterminades dirocasions, Producteper Nacionall'existència Brut, PNB) multiplicat, degut a les seves repercussions en cadena. El concepte clau aquí ésd'una elsèrie de 'multiplicadorconseqüències deindesitjades ladels Despesadèficit Pública'. Tot ipressupostari que en determinades ocasions pot no ser així, peranul·len l'existènciaefecte de certes circumstancies de l'economia:inicial expansiu.
* Efectes d'expulsió real. Aquest efecte suposa que els increments de la demanda produïts no comporten una major activitat en el país sinó que condueix a un increment de les importacions que són les beneficiades del dèficit. Un exemple d'aquesta situació es va donar en [[França]] en els anys 1981 a 1983
* Una segona manifestació dels efectes d'expulsió real es produeixen en el comportament que experimenta l'estalvi privat davant el dèficit pressupostal. En determinats casos que el dèficit es finança mitjançant l'emissió de diners i la consegüent acceleració de la inflació, les famílies reaccionen com mecanisme de defensa incrementat el seu estalvi i per tant disminuint el consum privat, compensant i diluint per tant l'efecte de la major despesa públic.
* L'efecte de l'expulsió financera. Alguns economistes creuen que el finançament del dèficit públic mitjançant [[deute públic]] pot portar, si es tracta d'una economia aillada, fora dels circuits financers internacionals, a un augment dels [[tipus d'interès]] locals, per a les empreses privades del país. La qual cosa podria portar a una relativa escassesa de capitals, que faria que projectes d'inversió i despesa privats no puguin realitzar-se -disminuint l'activitat privada. ▼
Però per a estudiar adequadament els efectes del dèficit pressupostari sobre el nivell d'activitat cal tenir en compte no solament la quantia d'aquest, sinó també de la composició de la despesa pública que es porta a terme, l'estructura del sistema impositiu, el seu finançament (tipus d'endeutament) i també el caràcter conjuntural o permanent de les seues causes. ▼
== Dèficit Fiscal d'un territori <ref>{{Ref-publicació|cognom=Vergés|nom=Joaquim|article=La balança (dèficit) fiscal de Catalunya amb l'Administració Central: Informació disponible, i significat|publicació=DDD - UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA|url=https://ddd.uab.cat/record/199304|data=Gener 2021|pàgines=2-3}}</ref> ==
En un Estat federal o de tipus federal, per '''dèficit fiscal''' d'un dels seus territoris constituents (Estats federats, Regions, Comunitats Autònomes, etc.) s'entén la diferència entre l'esforç fiscal dels seus ciutadans -és a dir, els impostos i cotitzacions socials que suporten- i la part d'aquesta recaptació fiscal que els hi retorna ''de forma directa més indirecta'' . '''(I) De forma directa''': ''transferències de fons centrals/federals al govern de la unitat territorial i als seus ajuntaments'' i demés institucions locals; ''inversions directes del govern central/federal'' en el territori; i transferències directes als ciutadans en forma de ''pensions'', ''subsidis d'atur'', etc; així com ''subvencions a empreses'' locals). I, '''(II) de forma indirecta''', en forma de -la part proporcional corresponent- dels serveis estatals centrals/federals. Generalment, despeses de de institucions públiques o serveis públics de caràcter centrals/federals, despeses de defensa, ambaixades i acció exterior, etc. Paral·lelament, per '''superavit fiscal''' d'un dels territoris s'entén la situació inversa: quan els retorns al territori sumen més que la càrrega fiscal suportada pels seus ciutadans.
Si, com passa generalment, hi han diferències de renda per-càpita entre les diferents unitats federals/autònomes, i els retorns directes es distribueixen rigorosament en funció de la població de cada territori, el resultat serà necessàriament que els territoris amb renda per-càpita superior a la mitja Estatal/Federal presentaran dèficit fiscal; i els territoris de renda per-càpita inferior a la mitja, superàvit. La suma dels diferents dèficits serà igual a la suma dels diferents superàvits. En el primer cas, els estats federats o territoris son ''aportants nets a la solidaritat interterritorial''; els del segon cas, ''receptors nets'' d'aquesta.
▲* L'efecte de l'expulsió financera. Alguns economistes creuen que elEl finançament del dèficit públic mitjançant l'acumulació de [[deute públic]] pot portar, si es tracta d'una economia aillada, fora dels circuits financers internacionals, a uni augment dels [[tipus d'interès]] locals,provoca perun aefecte lessobre empresesl'economia privadesprivada deld'expulsió, país.en Lael qualsentit cosa podria portar a una relativaque l'escassesa de capitals , quepel deute fariaprovoca que projectes d'inversió i despesa privats no puguinpuguen realitzar-se -disminuint l'activitat privada.
En qualsevol cas, els respectius dèficits i superàvits comporten implícitament redistribucions de diners, en principi, per equilibrar els territoris comparativament més pobres amb els més rics. Si aquesta redistribució -i per tant els dèficits fiscals de certes Unitats/territoris/Estats federats- és relativament alta, pot provocar efectes des-incentivadors, negatius, en l'economia local d'aquests, i, com a conseqüència, un efecte desfavorable sobre el conjunt de l'Estat/Federació
▲Però per a estudiar adequadament els efectes del dèficit pressupostari sobre el nivell d'activitat cal tenir en compte no solament la quantia d'aquest, sinó també de la composició de la despesa pública que es porta a terme, l'estructura del sistema impositiu, el seu finançament (tipus d'endeutament) i també el caràcter conjuntural o permanent de les seues causes.
* [[Balança fiscal]]
* [[Balança fiscal de Catalunya amb Espanya]]
* [[Política fiscal]]
|
