Quint Cecili Metel Macedònic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa la Categoria:Morts a Roma a partir de Wikidata |
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
||
Línia 8:
Malgrat aquestes victòries, va ser dues vegades candidat al [[Cònsol romà|consolat]] sense èxit fins que finalment va exercir aquesta magistratura l'any [[143 aC]] amb [[Appi Claudi Pulcre (cònsol 143 aC)|Appi Claudi Pulcre]] i va rebre la província de la [[Hispània Citerior]] on el [[142 aC]] va fer la [[Guerra de Numància]] contra els [[celtibers]] fins al [[141 aC]] en què el va succeir [[Quint Pompeu Aule]]. En aquesta campanya va intentar sense èxit [[Setge de Numància|prendre Numància]], però va subjugar totes les altres tribus dels [[arevacs]]. Es mencionen diverses anècdotes d'aquesta campanya: la severitat amb que mantenia la disciplina, la humanitat que va mostrar en una ocasió cap a l'enemic (una rara virtut en els generals romans) i la prudència i habilitat amb què va dur a terme la guerra, van ser particularment celebrades per [[Valeri Màxim]] i [[Frontí]]. Però finalment va intentar deixar l'exèrcit sense capacitat operativa per tal que el seu successor, al que envejava i odiava trobés dificultats per a aconseguir la glòria.
L'any [[131 aC]] Metel va ser [[censor romà|censor]] amb [[Quint Pompeu Aule]], la primera vegada que els dos censors eren plebeus. Va proposar que tots els romans s'havien de casar per incrementar la població, llei que encara era vigent en temps d'[[August]], i va ser llegida per aquest emperador al senat quan va presentar la seva [[Julia et Papia Poppaea|llei de ''Maritandis Ordinibus'']].<ref name=":0"
S'havia oposat políticament a [[Publi Corneli Escipió Africà el jove]], però la seva oposició era neta, sense malvolença. Va ser un dels primers, a la seva mort, en reconèixer la seva grandesa. Membre dels [[optimats]] es va oposar a les mesures dels [[Gracs]], i el discurs que va fer contra [[Tiberi Grac]] és mencionat per [[Ciceró]], que elogia la seva eloqüència. Va dedicar dos temples, un a [[Júpiter (mitologia)|Júpiter]] i un a [[Juno]], que van ser els primers de Roma en ser construïts de marbre, al front dels quals es va col·locar l'estàtua feta per [[Lisip]], el cèlebre grup de cavallers que van caure a la batalla del [[Granic (riu)|Grànic]] encarregada per [[Alexandre el Gran]] i que Metel havia portat de Macedònia.
| |||