Reacció aluminotèrmica: diferència entre les revisions

L'estudi de l'aplicació d'una reacció aluminotèrmica es va iniciar amb els experiments del científic ucraïnès (en aquesta època rus) [[Nikolai Bekétov|Nikolái Bekétov]] a la Universitat de Járkov a Ucraïna, amb la qual va provar que l'alumini restablia metalls des dels seus [[Òxid|òxids]] sota altes temperatures. La reacció va ser aprofitada inicialment per a l'obtenció de metalls lliures de carboni a partir de la seva reducció des d'òxids de metalls.<ref name="Ullmann2" />

La reacció és altament [[Reacció exotèrmica|exotèrmica]], però té un elevat requeriment quant a la seva [[Energia d'activació|activació]] donats els forts llaços interatómics existents entre els sòlids, que han de ser trencats primer. L'òxid s'escalfa al costat de l'alumini en un gresol o en un forn. La reacció fora de control fa possible la producció de tan sols petites quantitats de material. [[:en:Hans Goldschmidt|Hans Goldschmidt]] va millorar el procés aluminotèrmic entre 1893 i 1898, mitjançant la ignició d'una barreja d'òxids de metalls afinats i pols d'alumini i una reacció iniciadora sense la necessitat d'escalfar la mescla externament. El procés va ser patentat el 1898 i ha estat usat extensivament en l'entroncament de raïls de trens i en l'obtenció d'alumini i altres metalls refinats.<ref name="Ullmann2" />