Diferència entre revisions de la pàgina «Francis Bacon (pintor)»

m
cap resum d'edició
m (Robot posa la Categoria:Morts a Madrid a partir de Wikidata)
m
El 1926 va començar a prendre lliçons de dibuix a l'Escola de Sant Martí de les Arts de Londres. À partir de 1927 viu entre París i Berlín, on comença a treballar com decorador d'interiors, durant aquesta etapa és quan s'inicia en la pintura però, sense aconseguir èxit en els primers quadres.
 
Va residir durant mig any prop de [[Chantilly]], allotjat a casa d'una pianista i aficionada a l'art que havia conegut en una exposició a París. Va ser durant l'estada a Chantilly que admira el quadre ''La massacre dels innocents'' de [[Poussin]], conservat al [[Museu Condé]] situat en aquesta localitat. Aquest quadre el va inspirar múltiples obres. Però la influència més important que el porta a pintar és una visita a una exposició de [[Picasso]] a París, el va impressionar i aquesta seria la futura influència en el seu treball, com va dir: «Aquells pierrots, nus, paisatges i escenaris em van impressionar molt, i després vaig pensar que potser jo també podria pintar».
 
Va decidir que el tema de les seves pintures seria la vida en la mort, hi havia de cerca el seu jo més vital, però també al més autodestructiu. Michel Leiris li va suggerir que «el masoquisme, el sadisme i gairebé tots els vicis, en realitat, eren només maneres de sentir-se més humà».
 
El [[1929]] torna a [[Londres]], i de manera autodidàctica comença a pintar en oli. No obstant no havia aconseguit el reconeixement, i quan va complir 35 anys, pel seu caràcter temperamental, va destruir gairebé tots els seus quadres. Envers l'any 1944 és quan finalitza el tríptic ''Tres estudis de figures al costat d'una crucifixió'' (''Three Studies for Figures at the base of a Crucifixion''; [[Tate Modern]] de Londres), un quadre que va guanyar l'acceptació i va ser rebut molt bé per la crítica, a més de ser considerat com un dels quadres més originals en l'art del {{segle|XX}}.
 
A finals dels anys 40 va començar a conformar el seu estil més inconfusible. El 1949, el [[Museu d'Art Modern de Nova York]] (MOMA) va comprar una obra seva. També en aquest any comença la sèrie de versions sobre el [[Retrat d'Innocenci X]] de [[Diego Velázquez|Velázquez]], [[Palazzo Doria-Pamphili]] de [[Roma]]; avui en dia se'n conserven més de 40. S'explica que Bacon es va guiar per fotografies i que es va negar a veure el quadre original, tot i tenir ocasió de fer-ho; hi ha qui sospita que aquesta afirmació era una broma i sí que va contemplar l'original de Velázquez.
Els retrats i autoretrats són una gran part de les pintures, destaca entre ells George Dyer en un mirall (Portrait of George Dyer In a Mirror, 1968), del [[Museu Thyssen-Bornemisza]] de Madrid, on reflecteix la fragilitat de l'ésser i l'època que va viure, la [[Segona Guerra Mundial]].
 
En altres quadres com ''Cap envoltat de carn de vaca'' (''Head Surrounded by Sides of Beef'', 1954), de l'[[Institut d'Art de Chicago]], i en la sèrie ''Gossos que grunyen'' (''Dogs''), Bacon reflecteix el bel·licisme, la capacitat de l'ésser humà per ser violent i la inclinació de la naturalesa humana per la violència.
 
Al llarg de tota la seva carrera Bacon va recórrer a l'[[informalisme]], l'[[expressionisme]] i al [[surrealisme]],<ref>Però, a diferència dels surrealistes, Bacon no es va interessar ni pel món oníric ni per la fantasia, sinó —com va confirmar en moltes entrevistes— per la realitat; a més, va rebutjar ser considerat pintor expressionista, possiblement perquè les seves imatges abastaven l'estudi d'allò humà, però des de la part física i material (a diferència dels expressionistes, que algunes dècades abans que Bacon van buscar de retrobar-se amb els aspectes espirituals de l'ésser humà a través de les seves creacions).</ref> però els seus quadres pertanyen al que s'ha anomenat ''Nova Figuració'', una tendència de postguerra que reprèn la figura humana però, alhora, la distorsiona.<ref>Altres artistes destacats amb un obra que respon a paràmetres semblants són [[Alberto Giacometti]] i [[Jean Dubuffet]].</ref> No obstant això, per a alguns autors l'obra de Francis Bacon no pertany a aquest corrent. Es tracta d'una pintura de tall expressionista però molt difícil de classificar, perquè mai va pertànyer a cap moviment artístic. Simplement va prosseguir el que ell va considerar (en les entrevistes que li va fer David Sylvester al llarg dels anys seixanta) una línia pictòrica postpicassiana, seguint la via oberta que Picasso va deixar amb la figuració i la representació obsessiva del cos humà. Segons el filòsof francès Gilles Deleuze, autor d'un dels assajos que millor analitzen l'obra del pintor (''Francis Bacon: Logique de la sensation''), les figures de Bacon són les que millor representen l'home del segle XX: si Cézanne ho va fer amb el paisatge, Giacometti i Bacon van portar l'home a la millor representació artística, en relació a l'home angoixat per la vida, però entusiasmat per l'art.
 
A més del Museu Thyssen, altres museus espanyols que compten amb obra de Bacon són el Museu Reina Sofia de Madrid (Nu tombat) i el Museu de Belles Arts de Bilbao (Figura reclinada davant d'un mirall).
 
== Bacon al cinema ==
El personatge de Francis Bacon va ser portat al cinema pel director [[John Maybury]] el 1998, a la pel·lícula ''L'amor és el dimoni''. [[Derek Jacobi]] va encarnar Bacon, i el personatge de la seva parella George Dyer va ser interpretat per un jove [[Daniel Craig]], després famós com a nou agent fix per les pel·lícules de James Bond. En el film hi va intervenir també [[Tilda Swinton]]. L'obra i estil de Francis Bacon està latent en l'obra cinematogràfica i televisiva del cineasta David Lynch. Podem apreciar aquesta influència en els colors predominants en l'obra de Lynch, en l'ús de telons de fons d'escenes amb significació onírica i, en general, a la fotografia i planificació de tendència expressionista del cineasta Nord-americà
 
== Vegeu també ==
* ''[[Tres estudis per a figures al peu d'una crucifixió]]''
 
== Referències ==
25.847

modificacions