El nommot «''eixample»'' és un calcderivat deno genuí del mot l'espanyol ''ensanche,'' elque qualseguint les regles de formació del català hauria de ser traduït com a «eixamplada» o «eixamplament» en català, conforme a les regles de derivació d'aquesta llengua, tal com ho sosté Gabriel Bibiloni.<ref>"eixample, el de les ciutats, que no pot ser mai un derivat d'eixamplar, sinó un apedaçament barroer d'un ensanxe inicial, que ja es veu d'on surt" en [http://www.bibiloni.cat/ambbonesparaules/informe.html aquest article ]</ref> Malgrat aquesta constatació, el mot capitalitzat ''Eixample'' és el de referència per denominar l’extensió planificada per Ildefons Cerdà al segle XIX, no només a la literatura especialitzada i als mitjans audiovisuals, sinó també de manera oficial per l'Ajuntament de Barcelona, i en aquest sentit es pot considerar part de la llengua. Ha influït en la denominació d'altres extensions urbanes similars arreu dels països de parla catalana.
