Diferència entre revisions de la pàgina «País Valencià»

cap resum d'edició
m
Etiquetes: des de mòbil via web per a mòbils editor visual Advanced mobile edit
Entre [[1519]] i [[1521]], els gremis armats, amb l'aliança de la burgesia i dels camperols cristians, lluitaren contra la noblesa i l'aristocràcia (''[[revolta de les Germanies]]''). Però s'hi imposaren els nobles, assistits pels seus serfs [[mudèjars]] i ajudats per l'aristocràcia castellana. Llavors, la virreina, [[Germana de Foix]], aprofità per a exercir una dura repressió, punt d'arrancada de la castellanització de la noblesa. També començà aleshores el "problema [[morisc]]", quan l'autoritat religiosa trobà vàlids els batejos forçosos que els agermanats havien aplicat als mudèjars, per la qual cosa esdevingueren [[cristians nous]] ([[1525]]). L'any [[1563]], [[Felip II de Castella|Felip II]] va ordenar el [[desarmament dels moriscos valencians]], en prevenció de possibles sublevacions, atesa la importància del col·lectiu morisc al [[regne de València]].
 
Amb el virrei, arquebisbe i capità general [[Joan de Ribera]], la coronaCorona trobà un instrument magnífic per posar en pràctica el centralisme i els ideals de la Contrareforma. El [[1609]], [[Felip III de Castella |Felip III]] ([[1598]]-[[1621]]) decretà l'[[expulsió dels moriscos|expulsió dels 135.000 moriscos]] (nominalment "[[cristians nous]]"). La pèrdua sobtada d'un terç de la població suposà un greu perjuí econòmic, sobretot agrícola, perquè els moriscos treballaven el camp. No obstant això, [[Manuel Ardit]] demostrà que l'expulsió fou un estímul per a l'agricultura comercial de secà, i que els efectius demogràfics ja s'havien reposat cap a la fi del {{segle|XVII|s}}.<ref>{{cita llibre| cognom = Ardit | nom= Manuel | títol= Els homes i la terra del País Valencià (segles XVI-XVIII) | enllaçautor = Manuel Ardit | col·lecció = Recerca i pensament |editorial = Afers | lloc = Catarroja - Barcelona | data= 2016 | isbn = 84-16260-25-6}} Reedició de l'obra de 1993.</ref>
 
Pel que fa a la cultura i a l'art, a principis de l'Edat Moderna destacaren el filòsof [[Joan Lluís Vives i March|Joan Lluís Vives]] i el pintor [[Joan de Joanes]]. Del període posterior cal nomenar els pintors [[Francesc Ribalta]] i [[Josep de Ribera]], els escultors [[Ignasi Vergara|Ignasi]] i [[Josep Vergara]] i el músic [[Joan Baptista Cabanilles]].
 
Després del prestigi econòmic, social i cultural del [[Segle d'or valencià|segle d'or]] propiciat per l'expansió mediterrània de la Corona catalanoaragonesad'Aragó al {{segle|XV|s}}, i després dels susdits conflictes socials, la [[Guerra de Successió espanyola]] i el [[Decrets de Nova Planta|Decret de Nova Planta]] ([[1707]]) desmantellen el regne amb la derogació dels [[Furs]]; el país passà a formar part del [[Regne d'Espanya]] assimilant-lo a la legislació castellana, i se'l privà d'autonomia, llengua i cultura pròpies.<ref>{{Ref-llibre|nom= |títol=Novisima recopilación de las Leyes de España |capítol=Derogación de los fueros de Aragón y Valencia; y su reduccion á las leyes y gobierno de Castilla |url=http://books.google.cat/books?id=LH7pngIQIMkC&hl=ca&pg=RA1-PA13#v=onepage&q&f=false |llengua=anglès|data=1805 |pàgines=}}</ref>
 
=== Edat contemporània i actualitat ===
 
=== Llinatges del País Valencià ===
Amb la conquesta cristiana del {{segle|XIII|s}}, es va produir l'assentament al nou regne de nombrosos llinatges nobiliaris, sobretot procedents d'altres indrets de la [[Corona d'Aragó]], els quals arraïlaren al territori, esdevenint llinatges valencians nobles. Tot seguit es mostren alguns dels més destacats en l'àmbit històric, amb membres importants en alguns casos:
{{columnes}}
* [[Llinatge dels Arenós]]<ref>{{GEC|0004961|Arenós}}</ref>
486

modificacions