Hipàcia: diferència entre les revisions

'''HipàtiaHipàcia''' (en grec Ὑπατία, ''Hipatia''); Alexandria, 355 o 350-ibíd., 415)<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Muñoz Páez|nom=Adela|títol=Sabias. La cara oculta de la ciencia.|llengua= castellà|data=1 març 2017| editorial=Penguin Random House|pàgines=83-98|isbn=9788499927022}}</ref> va ser una [[filòsofa]] i mestra [[neoplatònica]] grega, natural d'Egipte, que va destacar als camps de les [[matemàtiques]] i l'[[astronomia]], fou membre i cap de l'escola neoplatònica d'Alexandria a començaments del {{segle|V}}. Seguidora de Plotí, va conrear els estudis lògics i les ciències exactes, i va portar una vida ascètica.

Filla i deixebla de l'astrònom [[Teó d'Alexandria (astrònom)|Teó]],<ref name=":0"/> HipàtiaHipàcia és la primera dona matemàtica de la qual hi ha un coneixement raonablement segur i detallat. Escrigué sobre [[geometria]], [[àlgebra]] i astronomia.

Es va interessar per la mecànica i va construir un [[astrolabi]] plà, millorant el disseny dels instruments més primitius. Amb ajuda d'astrolabis HipàtiaHipàcia va cartografiar diversos cossos celestes i va confeccionar un [[Planisferi celeste|planisferi]]. També va construir un [[hidròmetre]] i un hidroscopi, i va inventar l'[[aeròmetre]], un tipus de [[densímetre]], per això es considera com una pionera en la història de les dones i la tecnologia.<ref name=":0"/>

{{Citació|Encara que a la vida dels morts a l'Hades domini l'oblit, fins i tot allà, jo recordaré l'estimada HipàtiaHipàcia.|Sinesi de Cirene|Cartes}}

HipàtiaHipàcia fou assassinada als 45 o 60 anys (depenent de quina sigui la seva data correcta de naixement), linxada per una turba de [[cristians]]. La motivació dels assassins i la seva vinculació o no amb l'autoritat eclesiàstica ha estat objecte de molts debats. L'assassinat es va produir en el marc de l'hostilitat cristiana contra un paganisme ja en declivi i de les lluites polítiques entre les diferents faccions de l'Església, el patriarcat alexandrí en mans de [[Ciril d'Alexandria|Ciril]] i el poder imperial, representat a Egipte pel prefecte Orestes,<ref name=":0"/> exalumne de la filòsofa. [[Sòcrates Escolàstic]], l'historiador més proper als fets, afirma que la mort d'HipàtiaHipàcia va ser causa de «no poc oprobi» per al patriarca Ciril i l'església d'Alexandría, i posteriors, tant paganes com cristianes, li atribuïen directament el crim, d'aquí que molts historiadors consideren probable la implicació de Ciril, si bé el debat al respecte encara perdura.

El seu caràcter singular de dona lliurada al pensament i l'ensenyament en plena tardança, la seva fidelitat al paganisme en el moment d'augment del catolicisme teodosià com a nova religió de l'Estat romà, i la seva mort a mans de cristians li han conferit gran fama. La figura d'HipàtiaHipàcia s'ha convertit en un veritable mite: des de l'època de la Il·lustració es presenta com a «màrtir de la ciència» i símbol del final del pensament clàssic davant el progrés del cristianisme. No obstant això, en l'actualitat destaca que el seu assassinat va ser un cas excepcional i que, de fet, l'escola neoplatònica alexandrina, progressivament cristianitzada, va florir fins a ple {{segle|VII}}.

Per la seva banda, els moviments feministes han reivindicat la seua figura com a paradigma de dona alliberada, fins i tot sexualment, encara que, segons la Suda, es va casar amb un altre filòsof ---anomenat Isidor--- i es va mantenir verge.També se l'ha associada a la [[Biblioteca d'Alexandria]], si bé no hi ha cap referència d'aquesta vinculació: es creu que la Gran Biblioteca ptolemaica va desaparèixer en un moment incert del {{segle|III}}, o possiblement del {{Romanes|IV}}, i la seva successora, la Biblioteca-mare del Serapeu, va ser expulsada el 391. Segons les fonts, HipàtiaHipàcia ensenyava als seus deixebles a la seva pròpia casa.<ref name=":0"/>

Totes les obres d'HipàtiaHipàcia s'han perdut i només se'n coneixen els títols per les referències que hi fan altres autors:<ref name="Smith">{{ref-llibre|cognom=Smith|nom=William (ed.)|enllaçautor=William Smith (lexicògraf)|títol=A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology|url= http://quod.lib.umich.edu/cgi/t/text/text-idx?c=moa;idno=ACL3129.0002.001| consulta=27/10/2009|llengua=anglès|data=1867| editorial=Little, Brown and Co.|lloc=Boston|pàgines=Vol II. pàg. 537}}</ref>

== Hipàtia aEn la literatura ==

HipàtiaHipàcia apareix a moltes obres de la literatura al llarg dels anys. El 1720, [[John Toland]] publica la seva obra amb el llarg títol, ''HipàtiaHipàcia o la història d'una dama de gran bellesa, virtut i saviesa, competent en tot, que va ser esquarterada pel clergat d'Alexandria, per satisfer l'orgull, l'enveja i la crueltat del arquebisbe a qui es coneix, de forma universal tot i que immerescuda, com San Ciril·li''. Aquest assaig va provocar una gran revolta entre les jerarquies eclesiàstiques i feu que Thomas Lewis contestés amb la seva obra, ''La història d'HipàtiaHipàcia, una desvergonyadíssima mestra d'Alexandria. En defensa de Sant Ciril i del cler d'Alexandria contra les acusacions del senyor Toland''.<ref name=":0"/>

La popularització de la seva figura va arribar amb el filòsof [[Voltaire]] qui, a la seva obra ''Exàmen important de Milord Bolingbroke o la tomba del fanatisme'' (1736), explica l'assassinat d'HipàtiaHipàcia i aprofita per carregar contra el [[fanatisme]] religiós, en general, i contra l'església católica, en particular.<ref name=":0"/> En una línia similar, [[Edward Gibbon]], a la seva obra ''Història de la decadència i caiguda de l'Imperi romà'', feia responsable a Ciril de tots els conflictes que van tenir lloc a Alexandria, inclosa la mort d'HipàtiaHipàcia.<ref name=":0"/>

Per les seues contribucions a l'[[astronomia]], modernament s'han batejat un [[Cràter d'impacte|cràter]] i un espadat [[Lluna|lunars]] amb el nom d'''Hypatia''. La figura d'HipàtiaHipàcia va ser objecte d'atenció del director de cinema espanyol [[Alejandro Amenábar]] (és el personatge protagonista del film ''[[Agora (pel·lícula)|Agora]]''), així com de l'escriptora [[Madrid|madrilenya]] [[Olalla García]], autora de la [[novel·la]] ''El jardín de Hipatia'' (2009). [[Isabel-Clara Simó i Monllor|Isabel-Clara Simó]] li va dedicar el poema ''Hipaties, la sàvia.''<ref>{{Ref-llibre|cognom=Simó|nom=Isabel-Clara|capítol=Hipaties, la sàvia|títol=El conjur|data=2009| editorial=Planeta|lloc=Barcelona|pàgines=72|isbn=9788429764956}}</ref>

{{ORDENA:HipatiaHipacia}}