Acadèmia platònica: diferència entre les revisions

m
https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0265536.xml
mCap resum de modificació
m (https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0265536.xml)
Els filòsofs van seguir ensenyant la [[Platonisme mitjà|doctrina platònica]] a Atenes sota l'[[Antiga Roma|dominació romana]], però calgué esperar fins cap a l'any 410 dC per veure reconstituïda l'Acadèmia sota l'impuls d'un grup de [[Neoplatonisme|neoplatònics]].<ref>Alan Cameron, ''The last days of the Academy at Athens'', a ''Proceedings of the Cambridge Philological Society'', vol. 195 (n.s. 15), 1969, pàg. 7–29. {{en}}</ref> Els orígens de l'ensenyament neoplatònic a Atenes són prou incerts, però quan [[Procle]] arribà a la ciutat poc després del 430 dC, ja hi trobà [[Plutarc d'Atenes]] i el seu col·lega [[Sirià d'Alexandria]] ensenyant en una Acadèmia. Els [[Neoplatonisme|neoplatònics]] atenencs es consideraven "successors" (''[[diadochoi]]'') de [[Plató]], i parlaven d'una tradició ininterrompuda des del mestre fins a ells, si bé no tenien, de fet, cap continuïtat real ni geogràfica, ni institucional, ni econòmica ni personal amb l'Acadèmia original.<ref name="bechtle">[http://ccat.sas.upenn.edu/bmcr/2000/2000-04-19.html Gerald Bechtle, Bryn Mawr Classical Review of Rainer Thiel, ''Simplikios und das Ende der neuplatonischen Schule in Athen'', Stuttgart, 1999]. {{en}}</ref> Sembla que l'escola neoplatònica funcionava com una fundació privada en un gran edifici que Procle hauria potser heretat de Plutarc i Sirià.<ref>''The Cambridge Ancient History'', Cambridge University Press, 1970, volum XIV, pàg. 837. {{en}}</ref> El període de més gran esplendor d'aquesta institució fou durant el mandat de [[Procle]] (mort el 485 dC). Els [[Escolarca|escolarques]] successius foren el palestí [[Marí de Flàvia Neàpolis]], l'egipci [[Isidor d'Alexandria]] i, finalment, el sirià [[Damasci]].
 
Els darrers filòsofs "[[grecs]]" de l'Acadèmia reviscolada en el segle VI van confluir a Atenes des de diversos llocs del món [[Hel·lenisme|hel·lenístic]] i suggereixen l'ampli [[sincretisme]] d'aquesta [[Grec koiné|cultura comuna]]. Concretament, cinc dels set filòsofs de l'Acadèmia mencionats per l'historiador [[Agàties]] eren d'origen [[siríac]]: [[Hèrmies de Fenícia|Hèrmies]] i [[Diògenes d'Abila]] (ambdós de [[Fenícia]]), [[Isidor de Gaza]] (potser espòs de la matemàtica alexandrina [[HipàtiaHipàcia]]),<ref>[[Suides]], segle X {{gr}}</ref> [[Damasci]], de [[Síria]], i [[Iàmblic de Calcis]], de [[Celesíria]]. I potser fins i tot [[Simplici (filòsof)|Simplici]] de [[Cilícia]].<ref name="bechtle"/>
 
L'[[Imperi Romà d'Orient|emperador]] [[cristià]] [[Justinià I]] sembla que clausurà l'escola el 529 dC pel fet que era un focus d'[[hel·lenisme]], tot i que darrerament s'ha posat en dubte aquest fet.<ref>vegeu Victoria Erhart, Catholic University of America, 1998 {{ref-web|url= http://www.bu.edu/wcp/Papers/Medi/MediErha.htm|títol=The Context and Contents of Priscianus of Lydia's Solutionum ad Chosroem}} {{en}}</ref> En tot cas, el darrer escolarca de l'Acadèmia neoplatònica d'Atenes fou [[Damasci]], que morí el 540 dC.
2.733.617

modificacions