Musèon d'Alexandria: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
m https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0265536.xml |
||
Línia 8:
Al principi era el Museu, i no la biblioteca, la dependència més important i el principal imant per a científics i literats, tot i la idea molt estesa de ser a l'inrevés.{{harvnp|Sagan|1982}} Així [[Hèrondes]] i [[Estrabó]] citen només el Museion, el que fa suposar a escriptors com [[Hipòlit]]<ref>Escolar, 2001, pàg. 80</ref> que la segona era una dependència més del primer. En un moment donat hi van viure més de 1.000 erudits. Els membres del personal i els acadèmics eren assalariats i no pagaven impostos. També tenien els àpats gratuïts, l'allotjament i servents. El Mouseion era administrat per un sacerdot anomenat pel faraó. Els erudits van realitzar investigacions científiques, van publicar, van donar conferències i recol·lectar tanta literatura com va ser possible del món conegut. A més de les obres gregues, es van traduir textos estrangers de les llengües assíria, persa, jueva, índia i altres fonts. Les versions editades del cànon literari grec que coneixem avui, d'[[Homer]] i [[Hesíode]] en endavant, existeixen en edicions que van ser confrontades i corregides pels erudits reunits al Mouseion d'Alexandria.<ref name="DW">{{ref-web|url= http://www.dailywriting.net/Mouseion.htm|títol=Mouseion|website=www.dailywriting.net}}</ref>
El període clàssic del Mouseion no va sobreviure a la purga i l'expulsió de la majoria dels intel·lectuals vinculats a ell el 145 aC, quan [[Aristarc de Samotràcia]] va renunciar al seu càrrec; en qualsevol cas, les fonts que millor descriuen el Musaeum i la biblioteca, Johannes Tzetzes i d'altres, tots bizantins i tardans, no fan referència a cap altre director.<ref>[[Daniel Heller-Roazen]], "Tradition's Destruction: On the Library of Alexandria" ''October'', '''100''', Obsolescence (Spring 2002:133-1530 esp. p. 140.</ref> El Musaeum va continuar com una institució en l'època romana quan [[Estrabó]] va fer la seva descripció, i segons [[Suetoni]],<ref>Suetonius, ''Claudius'', 42</ref> l'emperador Claudi va afegir un edifici addicional.<ref name="watts147">Edward Jay Watts, (2008), ''City and School in Late Antique Athens and Alexandria'', pàg. 147. University of California Press</ref> Sota els emperadors romans, la pertinença al Musaeum es va adjudicar a destacats estudiosos i estadistes, sovint com una recompensa als partidaris de l'emperador.<ref name="watts148">Edward Jay Watts, (2008), ''City and School in Late Antique Athens and Alexandria'', pàg. 148. University of California Press</ref> L'emperador [[Caracalla]] va suspendre el Musaeum el 216,<ref name="Butler">Butler, Alfred, ''[https://books.google.cat/books?id=O3-yWUIs7TkC The Arab Conquest of Egypt – And the Last Thirty Years of the Roman Dominion]'', p. 411.</ref> potser com a mesura temporal.<ref name="watts147"/> En aquest moment, el centre d'aprenentatge d'Alexandria ja s'havia traslladat al ''[[Serapeum]]''.<ref name="Butler"/> Les últimes referències conegudes respecte a membres pertanyents al Musaeum són en els anys 260.<ref name="watts150">Edward Jay Watts, (2008), ''City and School in Late Antique Athens and Alexandria'', page 150. University of California Press</ref> El Bruchion, la zona d'Alexandria que incloïa el Mouseion, probablement va ser destruïda per l'incendi provocat per ordre de l'emperador Aurelià el 272, encara que no sabem amb certesa si encara existia aleshores, ja que la zona ja fou incendiada durant l'ocupació per [[Juli César]]. Les referències escampades en fonts posteriors suggereixen que es va restablir un Mouseion el segle IV en un lloc diferent, però poc es coneix sobre aquesta organització posterior i és poc probable que tingués els recursos del seu predecessor.<ref name="watts150"/> El matemàtic [[Teó d'Alexandria (astrònom)|Teó]] (cap. 335-ca. 405), pare d'[[
== Referències ==
| |||