Diferència entre revisions de la pàgina «Juan Domingo Perón»

cap resum d'edició
Etiquetes: des de mòbil via web per a mòbils editor visual Advanced mobile edit
[[Fitxer:Eva juan.jpg|miniatura|Juan i Eva Perón el [[4 de juny]] de [[1952]] durant el seu segon mandat.]]
El segon govern peronista es va caracteritzar per l'esgotament de la política distributiva que va caracteritzar al primer govern. Les vagues i els conflictes socials es van generalitzar. El [[1952]] Perón convoca a sindicats i empleats al Congrés Nacional de la Productivitat, amb la finalitat de generar un procés de diàleg social tripartit per tal d'enfrontar la crisi. El Congrés fracassa per la incomprensió dels mecanismes de diàleg social tant per part dels sindicats com de les empreses, i fins i tot dels mateixos funcionaris del govern peronista.
 
 
A partir de la seva reelecció, es produeixen alguns canvis significatius en el pla econòmic. Els salaris, que havien augmentat considerablement fins a aquest moment, es van congelar igual que els preus per mitjà de contractes bianuals. L'IAPI va començar novament a subvencionar al sector agrari. Es va aconseguir controlar el procés inflacionari. La crida al capital estranger amb el propòsit de desenvolupar la indústria pesant va ser motiu de polèmiques, i va atreure les crítiques dels opositors, entre ells Frondizi.
 
 
El 1954 Perón envia i assoleix la sanció de la Llei núm. 14.394 l'article de la qual 31 inclou el divorci, fet que provoca un enfrontament amb l'Església Catòlica que havia donat suport activament al peronisme fins aquell any. Després del derrocament de Perón, aquest article va ser suspès mitjançant el decret llei 4070/1956. El divorci tornaria a ser acceptat el 1987 mitjançant la sanció de la Llei núm. 23.515.
 
El 16 de juny de [[1955]] els Comandos Civils, integrats per conservadors, radicals, i socialistes, juntament amb la Marina de Guerra i sectors de l'Església Catòlica van intentar un [[cop d'Estat]] que va incloure el Bombardeig de la [[plaça de Maig]] i el centre de la ciutat de Buenos Aires amb un balanç de més de 364 morts i centenars de ferits. L'atac es va produir amb 20 aparells de l'Aviació Naval, a prop del migdia, sobre la multitud que es trobava en una manifestació. Els atacs van continuar fins a les 18 h. L'Exèrcit va instal·lar tancs i bateries antiaèries per a protegir el president, pel que als insurgents se'ls va ordenar atacar als membres de l'Exèrcit i als civils que donaven suport a Perón. Finalment, els atacants van demanar asil polític a [[Uruguai]].
 
 
Perón va donar llavors per finalitzada l'anomenada revolució justicialista, i va cridar als partits polítics opositors a establir un procés de diàleg que evités la guerra civil. Per primera vegada en anys de censura, els opositors van poder utilitzar els mitjans de difusió estatals. Però per a llavors els partits opositors no estaven tampoc interessats a arribar a un acord amb Perón, i van utilitzar l'oportunitat per a difondre la seva oposició al govern i denunciar la falta de llibertats. Poc després Perón va donar per concloses les converses.
485

modificacions