Kaosen: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa la Categoria:Persones de Niamey a partir de Wikidata i treu la Categoria:Nigerins redundant
m Sense preposició quan va juntament amb un any en concret.
Línia 3:
 
== Biografia ==
Va néixer a Damergou el 1880 suposadament de mare esclava. Va estar entre els exiliats de 1899 que van fugir a l'est després de la derrota dels tuaregs a Egatragh, abandonant l'Aïr contra la tradició tuareg de restar combatent al país. Se l'esmenta el 1909 al costat dels [[Sanusiyya]] del [[Kanem]] en un combat contra els francesos. Els Sanusiyya van entrar en guerra contra els italians i li van confiar el govern de l'[[Ennedi]] on va cometre diversos saquejos. Assetjat pels francesos es va refugiar al Darfur però es va enfrontar al sultà d'aquest país i va tornar a l'Ennedi demanant asil al cap sanussiya Mohamed Souni. El 1912, fou atacat pels Gaèdas i Nakazzas, que havien estat abans les seves víctimes, i va fugir a [[Borku]] d'on fou expulsat per Mohammed Souni, a causa de la seva conducta. En sentir la seva posició compromesa, va enganyar als francesos, rebent d'aquests camells per arribar a Arada. Mentrestant, els turcs es van establir a Borku i Kaosen va entrar al seu servei. El 1915 va ajudar al fill de Mohammed Souni en una batalla contra els italians. Al febrer de 1916, la seva presència es va informar al [[Djebel Nafusa]] i [[Tripolitània]]. A lL'agost de 1916 era a [[Ghat]] amb dos-cents guerrers amb un canó.
 
A continuació va abandonar els seus aliats Sanusiyya i va tornar a l'Aïr on va fer una crida per aixecar-se contra [[França]]. El 13 de de desembre de 1916 els seus homes van ocupar la ciutat d'[[Agadez]] sense aconseguir però la destrucció del campament militar francès. Aquest fou el començament d'una llarga sèrie d'enfrontaments amb la mobilització de totes les forces colonials (incloent una ajuda anglesa de prop de 400 homes i la inscripció en les files francesos de tuaregs com auxiliars colonials) que donarà lloc a derrotes, retirades (incloent la de Moussa ag Amastan, cap de l'[[Ahaggar]] sota control francès) i replegaments successius dels resistents fora d'Agadez (13 de juliol 1917) i després l'Aïr (25 de març 1918). Cada batalla perduda portava a la submissió de part de les seves forces, mentre que les files dels irreductible va quedar limitada a la major part dels Ikazkazen i Ifaden i part dels Kel Gharus, Kel Ewey, Kel Ahaggar, Iwellemmeden de l'est després Elkhurer, Kel Ajjer i finalment Chaamba allistats per Kaosen, per continuar la resistència fora de l'Aïr.