Mandràgora: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 27:
 
Hom creia que les mandràgores creixien espontàniament als llocs on les gotes de [[semen]] d'un [[penjament|penjat]] havien caigut a la terra. Perquè la mandràgora no perdés el seu poder, el treball de desarrelar-la de terra l'havia de fer un [[gos]] famèlic, al qual després hom havia de donar carn.
Alguns textestextos que emfatitzen el poder guaridor de la mandràgora: ''.. .un home malalt d'un mal incurable per al qual és va cap remei, ni herba ni mandràgora.''<ref>Marie-Claire Zimmermann, Anne Charlon et al. ''Actes del Dotzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, vol 2. Universitat de Paris IV - Sorbonne, 4-10 de setembre de 2000'', Publicacions de l'Abadia de Montserrat</ref>
 
No obstant això, la mandràgora és una planta altament tòxica que pot provocar la mort d'aquell que la ingerís (fins i tot en petites quantitats).