Revisió del 23:52, 2 set 2020 modifica Rebot (discussió \| contribucions) Bots 2.783.948 edits m neteja i estandardització de codi ← Edició anterior		Revisió del 22:54, 30 gen 2021 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.418.547 edits m Sense preposició quan va juntament amb un any en concret. Etiqueta: PAWS [2.1] Edició següent →
Línia 10: Tots els costats estaven ansiosos per acabar amb la guerra, però trobar una manera de fer-ho va resultar difícil. Lluís XIV va intentar dividir la [[Gran Aliança]] persuadint els membres individuals a acceptar una pau per separat, una tàctica que abans havia tingut molt d'èxit. El 1693, diplomàtics francesos van iniciar converses informals amb el [[Ducat de Savoia]] i la [[Set Províncies Unides\|República Holandesa]]. ~~A l~~L'agost de 1696, Savoia va abandonar la [[Gran Aliança]] i va signar el [[Tractat de Torí]] amb França, mentre que la Convenció de Vigevano del 7 d'octubre va declarar una treva general a Itàlia. Lluis va acordar retornar [[Luxemburg]] a [[Espanya]] i reconèixer a [[Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia\|Guillem]] com a [[Rei d'Anglaterra]], aclarint el camí per finalitzar els termes. Es van celebrar negociacions formals a l'[[:en:Huis_ter_Nieuwburg\|Huis ter Nieuwburg]] a Ryswick, mediada pel diplomàtic i soldat suec Niels Baron de Lilliënrot. El 1696, va quedar clar que [[Carles II d'Espanya]] moriria sense fills mentre que la seva salut estava en decadència terminal. Encara que ja no era el poder mundial dominant, l'imperi espanyol es va mantenir poderós i en gran part intacte, amb territoris a Itàlia, els Països Baixos espanyols, Filipines i grans àrees de les Amèriques. Els reclamants més propers eren de les famílies austríaques d'Habsburg i la de Borbó, fent que la qüestió del successor de Carles fos enormement significativa.

Tractat de Rijswijk: diferència entre les revisions