Malt: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles
Amplio article, afegeixo concreció en els colors i el concepte de bagàs
Línia 1:
[[Fitxer:Malt.JPG|miniatura|Ordi maltat]][[Fitxer:LPCC-474-Caixa de germinació d'ordi.jpg|miniatura|Ordi germinant a la malteria La Moravia a [[Bell-lloc d'Urgell]]]]El '''malt''' és un cereal germinat artificialment i assecat per un procediment de [[maltatge]].<ref>{{GEC|0121335}}</ref> S'utilitza en begudes i aliments per afegir gustgustos i nutriusnutrients al cereal. Tot i que qualsevol gra de cereal es pot convertir en malt, l'[[ordi]] és el més utilitzat; el [[sègol]], el [[blat]], l'[[arròs]] i el [[blat de moro]] s'utilitzen amb menys freqüència.<ref name="EB">{{ref-llibre|títol=Encyclopaedia Britannica|capítol= Malt (grain product)|urlcapítol=https://www.britannica.com/topic/malt|nom=Amy|cognom=Tikkanen|cognom2= ''et alii''|data= 7 d'agost de2009|llengua=anglès}}</ref>
 
El malt assecat iun despréscop molt és un ingredient essencial en la fabricació de [[cervesa]]<ref>{{ref-web|url=http://www.artcervesers.com/la-malta-para-hacer-la-cerveza-por-albert-barrachina-rober/|nom=Albert|cognom=Barrachina i Robert|títol=El malt per fer la cervesa|data = 5 de juliol de 2018}}</ref> i [[Beguda destil·lada|begudes destil·lades]] a base de gra com ara [[gin]], [[whisky]], [[ginebra (beguda)|ginebra]], [[vi d'arròs]] i d'altres. A diferència del gra abans de maltar, el gra maltat presenta el seu endosperma modificacat, de tal forma que macromolècules dle gra (polisacàrids estructural, proteïnes i midons) es degraden en compostos de menor pes molecular. Molts factors intervenen en el gustl'acabat del producte: l'èspècie dei varietat del cereal, el [[terrer]] i, la maneraforma de fer el maltatge i la temperatura d'assecar el malt verd. Així, assecat a temperatura més alta, una part del sucres es [[Caramel·lització|caramel·litza]] i el malt s'enfosqueix i canvia el gust i el color, a partir de [[Reacció de Maillard|reaccions de Maillard]] i/o [[Caramel·lització|reaccions de caramel·lització]], depenent de les condicions. En assecar el procés d'assecat del malt per fer whisky, s'hi afegeix més o menys [[torba]], el fum de la qual es marida amb el malt i dona un gust fumat més o menys pronunciat al producte final.<ref name="EB"/> EsPer distingeixena quatrel'elaboració coloracions:de uncervesa grocexisteixen pàl·lid,gran unvarietat colorde or,malts unamb altreuna quegraduació s'anomenade ambrecolor que éspoden unoscil·lar del groc ataronjatpàl·lid al negre, ipassant per últimtons elataronjats negreo rogencs.<ref>{{Ref-web|títol=TEMACERVESA 16.EN CATALÀ: Elaboració: deel la cervesamalt|url=httpshttp://wwwcervesaencatala.studocublogspot.com/es2009/document10/universitat-de-barcelona/biotecnologia-alimentaria/apuntes/tema-16-elaboracio-deel-lamalt.html|data=2009-cervesa/2450869/view10|consulta=20192021-0801-04|editor=Universitat de Barcelona|obra=Biotecnologia Alimentària30}}</ref>
 
DesprésEn el procés d'elaboració de cervesa, després de la maceració del malt amb aigua calenta, aquest es filtra i el que queda del malt, la [[brisa de malt|brisa]], que(o [[Bagàs (restes)|bagàs]]), després d'assecar-la es pot utilitzar com [[Planta farratgera|farratge]]. Conté [[boll]] i és molt ric en proteinesproteïnes i quan no hi ha restes de llúpulllúpol, molt apreciat per [[remugants]]. També es pot utilitzar per a la fabricació de [[biogàs]]: amb una tona de brisa s'obté en mitjana 231 kW<ref>{{Ref-web|títol=Biogas aus Agroindustrie-Nebenprodukten: Treber, Trester, Pülpe & Co.|url=https://www.heizungsfinder.de/bhkw/biogasanlage/substrate/agroindustrie|consulta=2019-08-04|llengua=alemany|editor=Heizungsfinder.de|nom=Christian|cognom=Märtel}}</ref> o 120 m³ de biogàs amb un grau de 60% de [[metà]].<ref>{{Ref-web|títol=Prozessintegriertes Thermo-chemisches Verfahren zur Vorbehandlung von Biertrebern zur Steigerung der Biogasausbeute|url=https://therchem.eu/content/hintergrundinformationen/brauereitechnologie/brauereispezifische_reststoffe|consulta=2019-08-04|llengua=alemany|editor=Bioenergy 2020}}</ref>
 
== Referències ==