Tègea: diferència entre les revisions

'''TegeaTègea''' (en [[grec antic]] ''Τεγέα''; [[gentilici]] ''Τεγεάτης'', català ''tegeata'')<ref>{{Ref-llibre |cognom=Alberich i Mariné |nom=Joan (dir.) |cognom2=Cuartero i Iborra |nom2=Francesc J. (dir.) |títol=[[Diccionari Grec-Català]] |editorial=[[Enciclopèdia Catalana]] - Fundació Institut Cambó |any=2015 |pàgina=1675 |isbn=9788441224223}}</ref> era la ciutat principal d'[[Arcàdia]] a l'[[antiga Grècia]]. Estava situada al sud-est del país i el seu territori es deia '''Tegeàtida''' (''Τεγεᾶτις''), i limitava amb [[Cinúria]] i l'[[Argòlida]] a l'est; amb [[Lacònia]] al sud; amb Menàlia a l'oest; i amb [[Mantinea]] o Mantineia al nord.

TegeaTègea ja es menciona a la ''[[Ilíada]]'', al "«[[Catàleg de les naus]]"», i era segurament la ciutat més famosa d'Arcàdia. Es diu que la ciutat la va fundar [[Tegeates]], fill de [[Licaó]], rei d'Arcàdia. El [[tèmenos]] va sorgir de la unió de vuit petites ciutatsviles que [[Àleu]] va portar a TegeaTègea, i segons [[Pausànies (geògraf)|Pausànies]] eren GareataeGareates (''Γαρεᾶται''), PhylaceisFílaces (''Φυλακεῖς''), CaryataeCariatas (''Καρυᾶται''), CorytheisCòrites (''Κορυθεῖς''), PotachidaePotàcides (Πωταχίδtae''Πωταχίδαι''), OeataeEates (''Όιάται''), ManthyreisMàntires (''Μανθυρεῖς''), EcheuetheisEceuetes (Εχευήθεἱς''Εχευήθεις''), a les quequals després es va afegir ApheidantesAfidants (''Ἀφείδαντες'') durant el regnat d'Afidant, fill d'[[Arcas (epònim)|Arcas]]. Els tegeanstegeates estaven dividits en 4 [[Tribus gregues|tribus]] (φυλή''φυλαί''): Clareotis (''Κλαρεῶτις''), HippothoitisHippotoitis (''Ἱπποθοῖτις''), ApolloneatisApol·loneatis (''Ἀπολλωνεᾶτις''), i AthaneatisAtaneatis (''Ἀθανεᾶτις''), cada una amb els seus ciutadans i un grup de residents d'altres ciutats estrangeres (μέτοικοι) o [[metecmetecs]]s). Un altresaltre rei llegendari va ser [[Èquem]], queesmentat mencionena la [[Ilíada]] i per [[Heròdot]], que va matar en combat singular a [[Hil·los]], fill d'[[Hèracles]].

Els tegeanstegeates es van enfrontar als [[espartans]] quan aquests van intentar el domini d'Arcàdia i van resistir durant molt de temps. En una de les guerres el rei [[Carilau d'Esparta|Carilau]] va envair el país després que un [[oracle]] li hagués predit la victòria, però va ser derrotat i fet presoner amb els seus homes que no havien mort al combat. Una altra guerra va tenir lloc en temps dels reis [[Lleó d'Esparta|Lleó]] i [[Agasicles]] i els espartans van sofrir una derrota altra vegada. Però amb el rei [[Anaxàndrides II|Anaxàndrides]], els espartans, després d'haver aconseguit els ossos d'[[Orestes (mitologia)|Orestes]], van derrotar el tegeanstegeates i els van obligar a reconèixer l'hegemonia d'Esparta cap a l'any [[560 aC]], i tot i que van conservar la independència les seves forces militars van haver de restar al servei d'Esparta. Van participar en les [[guerres mèdiques]] i 500 tegeanstegeates van lluitar a la [[Batalla de les Termòpiles (480 aC)|batalla de les Termòpiles]] i 3000 a la [[batalla de Platees]], la meitat com a [[hoplites]] i la meitat com a forces lleugeres. En aquesta època la ciutat tenia una població de prop de vint mil habitants lliures.

Després de la guerra amb elels [[Imperi Aquemènida|perses]] TegeaTègea va entrar en guerra amb [[Esparta]] potser per recuperar la seva independència plena (dues guerres entre el [[479 aC]] i el [[464 aC]]) però van ser derrotats dues vegades, la primera junt amb els seus aliats els [[Argius]] i la segona amb els altres [[arcadis]] (menys [[Mantinea]] aliada d'Esparta), a [[Dipaia]].

En aquesta època era famós el temple de [[Atena|Atena Alea]] a la ciutat de TegeaTègea, lloc de refugi dels exiliats espartans. Allà s'hi va amagar el vident [[Hegesístrat d'Elis]] i els reis [[Leotíquides (rei)|Leotíquides]] i [[Pausànies d'Esparta]], fill de [[Pleistoànax]]. Aquest temple va ser destruït l'any [[394 aC]] i [[Escopes de Paros]] en va construir un altre més gran.

Més tard, a la [[Guerra del Peloponès]], els tegeanstegeates van ser uns aliats ferms dels espartans. TegeaTègea estava sota un govern aristocràtic i llavors el seu enemic era Mantinea que tenia govern democràtic. El [[421 aC]] van rebutjar una aliança amb [[Argos (Argòlida)|Argos]] contra Esparta i pel contrari van ajudar als espartans en el seu atac a Argos l'any [[418 aC]].

A la guerra contra [[Corint]] van combatre també al costat d'Esparta el [[394 aC]] però després de la [[batalla de Leuctres]] el [[371 aC]] el partit aristocràtic va perdre el poder i el nou govern es va unir a altres ciutats d'Arcàdia i van fundar [[Megalòpolis]] i seguidament la [[Lliga Arcàdia]]. Pocs anys després va ser Mantinea qui es va enfrontar al govern confederal arcadi i es va aliar amb Esparta, i TegeaTègea es va mantenir lleial a la lligaLliga i va combatre a les ordres d'[[Epaminondes]] a la [[Batalla de Mantinea (362 aC)|batalla de Mantinea]] el [[362 aC]].

Un temps després va entrar a la [[Lliga Etòlia]] però només pocs anys fins que el rei [[Cleòmenes III]] va arribar al tron d'Esparta, i llavors TegeaTègea, Mantinea, [[Orcomen (Arcàdia)|Orcomen]] i Esparta es van aliar i això va portar a la lluita contra la [[Lliga Aquea]], en un conflicte que es va anomenar la guerra de Cleòmenes. TegeaTègea va ser ocupada per [[Antígon III Dosó]], aliat als aqueus i incorporada a la Lliga Aquea el [[222 aC]].

El [[218 aC]] TegeaTègea va ser atacada per [[Licurg d'Esparta|Licurg]], [[tirà]] d'Esparta, que la va dominar menys l'[[acròpoli]]. Després va passar a mans del tirà [[Macànides]], però va ser recuperada pels aqueus després de la derrota del tirà davant [[Filopemen]].

A l'època d'[[Estrabó]] era l'únicala sola ciutat arcàdia que va continuar habitada, i encara era un lloc d'importància en temps de Pausànies, al {{segle |II}}, que va fer una relació dels seus edificis públics. TegeaTègea va ser destruïda pel [[Gots|got]] [[Alaric I]] a finalsfinal del {{segle |IV}}. Pausànies descriu el temple d'[[Atena]] Alea, un dels santuaris més importants de la deessa. Parla de l'àgora, del teatre, de l'estadi i d'altres temples, un d'[[Hermes]], un altre d'Atena, un d'[[Àrtemis]], un d'[[Afrodita]], el d'[[Ilitia]], el de [[Dèmeter]] i [[Persèfone]], el d'[[Apol·lo]], dos de [[Dionís]] i diversos altars dedicats a [[Zeus]], a [[Gea]], a [[Pan]] i a altres déus menors.

A uns 5 km al nord de la vella ciutat hi ha l'actual ciutat de [[Tripolitzà]]. QuedenRomanen unes petites restes del temple i d'un teatre segurament construït pel selèucida [[Antíoc IV Epifanes]] en marbre on més endavant s'hies va construir una església (Paleó-Episkopí).<ref>{{ref-web |cognom=Smith |nom=William (ed.) |url=http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0064%3Aentry%3Dtegea-geo02 |consulta=16 de desembre de 2020 |títol=Tegea |obra=Dictionary of Greek and Roman Geography (1854)}}</ref>