Diferència entre revisions de la pàgina «Protoafroasiàtic»

cap resum d'edició
El '''Protoafroasiàtic''' és la hipotètica [[protollengua]] de la qual descendeixen les [[llengües afroasiàtiques]] modernes.
 
L'Ilya Yabonovich i d'altres lingüistes, examinant les diferències entre els diversos membres de la [[família afroasiàtica]] se n'han adonat que totes les antigues etimologies per aquest grup eren semitocèntriques inherentment. Les diferències entre [[txàdic]], [[omòtic]], [[cuixita]] i [[semític]], eren més amples que les observades entre qualsevol membre de la família de [[llengües indoeuropees]] i tan ample com algunes de les diferències observades a dins i entre les famílies de llengües separades, per exemple, deentre [[llengües indoeuropees|indoeuropeu]] i [[llengües altaiques|altaic]]. Certament l'exclusió de l'afroasiàtic de la controvertida [[família nostràtica]] ha simplificat qüestions de fonètica, no havent d'incloure els models complexos observats a les llengües afroasiàtiques. Avui s'accepta tranquil·lament que el protoafroasiàtic es parlava a l'[[Àfrica]] (potser al Nord-est [[Sàhara]]), però en el passat s'exposaven nombroses teories.
 
==Terra Natal Afroasiàtica Alternativa==
En Yuri Militarev i en V. Shairelman (1988) han suggerit que la terra natal de l'afroasiàtic va ser l'[[Orient Mitjà]] i la [[Península Aràbiga]]. Van suggerir que el protoafroasiàtic fos la llengua parlada per la cultura epipaleolítica (p.e. [[mesolític]]) Natufiana de [[Palestina]] i [[Síria]]. La [[cultura natufiana]] està certament ben documentada. Els primers emplaçament, a Palestina, han estat datats del 10,900 aC i la cultura va continuar fins al 7,800 aC, durant el qual va metamorfosar, entre el 8,500 i el 8,000 aC en la primera cultura neolítica d'agricultura plenament desenvolupada preceràmic A, descoberta al Llevant Meditarrani. Aquesta es correspondria bé amb la data obtinguda per l'[[Igor Diakonoff]] per la cultura materna protoafroasiàtica (aproximadament 12.000 anys enrere). La cultura Natufiana certament es va difondre, cap al nord a Síria i [[Antiga Mesopotàmia|Mesopotàmia]], i la cultura [[belbasi]] de l'[[Anatolia]] interior certament era una derivació natufiana clara. Cap al sud-est, l'emplaçament ben estudiat d'[al Beidha]], més o menys quatre quilòmetres al nord de [[Petra]], i el refugi rocós de [[Wadi al-Mataha]] han estat estudiats extensivament, i mostren la seva extensió dins dels límits de l'àrid subcontinent Aràbic.
 
L'[[Alan Bomhard]] (1996) prova de retenir l'afroasiàtic dins de les [[llengües nostràtiques]], tot i admetre que el Protoafroasiàtic és molt diferent dels altres membres de la proposada superfamília de les llengües nostràtiques. Conseqüentment suggereix que probablement fos la primera llengua a separar-se de la comunitat de parlants nostràtics. Sigui com sigui; cap al 8.000 aC la mateixa cultura natufiana s'havia començat a dispersar. A Palestina, el Natufià es va desenvolupar dins la cultura Neolítica Preceràmica A (NPCA), identificada per primer cop per la [[Kathleen Kenyon]] (1906-1978) a les seves excavacions dels anys 50 a [[Jericó]]. La Kenyon també va remarcar el hiat i l'aparent abandonament dels emplaçaments NPCA, i que va ser seguit per una extensió limitada de la cultura NPCB que era molt diferent. Cases Rectilínies de la NPCB, del 7.000 aC, van reemplaçar les cases rusc rodones observades des dels temps Natufiansnatufians, en el periode NPCA. Des dels anys 60, tot i aixó, s'ha demostrat que la NPCA es va desenvolupar en una seqüència seguida de les cultures Natufianes al nord de [[Damasc]], forjant un lligam entre Palestina, Mesopotàmia i les cultures anatòliques de [[Çatal Hüyük]], i [[Halicar]], amb les quals comparteix algunes semblances. Es va suggerir que aquesta part septentrional de la zona es desenvolupés com a protosemítica. Certament, hi ha evidències que la cultura NPCB, es va estendre cap al sud a llocs com [[Israel]], durant fins al 6.000 aC acabant amb la breu extensió d'un clima més àrid per tota la regió. En Christopher Edens (2001) ha informat d'una [[fulla de ganivet]] tradicional del sud-oest de l'[[Aràbia Saudita]], possiblement de l'època de l'expansió epipaleolítica de les eines de la tradició bifacial aràbiga que va durar del 5.000 al 3.000 aC caracteritzada per les [[puntes de fletxa]] i [[ganivets]] meravellosament laminats. També van utilitzar rascadores i [[alenes]] o barrines, probablement per treballar fusta i fer collarets. La tradició bifacial, sembla haver estat el periode durant el qual una forma de vida caçadora i recol·lectora va ser progressivament reemplaçada per una forma de vida de pastoralisme nòmada del nord, la qual ha caracteritzat des de llavors la península. Aquesta, s'ha suggerit, va veure la primera expansió de les [[llengües semítiques]] per tota l'Aràbia.
 
En Bomhard, seguint la suggerència d'en John Kern, va proposar que les llengües afroasiàtiques s'haguessin estès més enllà del Bab al Mandib al [[Iemen]] dins d'[[Etiòpia]] i des d'allà a dins de la [[Banya d'Àfrica]] i més al sud. Cap al nord les llengües afroasiàtiques poden haver travessat amb la revolució neolítica a dins d'[[Egipte]], estenent-se fins al nord de l'Àfrica i el [[Sudan]], i des d'allà, a través del Sàhara fins a l'àrea del [[Llac Txad]].
Aquesta arqueologia sembla plantejar insuperables problemes a la teoria d'un lligam entre llengües nostràtiques i Protoafroasiàtiques a l'orient Mitjà. També hi ha evidències lingüístiques significatives que suggereixen que aquesta no era l'àrea on les llengües protoafroasiàtiques van evolucionar per primer cop. La diversitat lingüística afroasiàtica és molt més gran a l'Àfrica que ho és a l'Orient Mitjà. Totes sis famílies Afroasiàtiques es troben al continent Africà, només una es troba a l'Orient Mitjà. Fins i tot en el cas de la llengua semítica de l'Orient Mitjà, la diversitat de llengües semítiques a Etiòpia, per exemple, és més gran que la que hi ha a l'Aràbia, la Mesopotàmia o el [[Llevant Mediterrani]]. El suggeriment de l'origen protoafroasiàtic a l'Orient Mitjà d'en Kerns i en Bomhard, només representa una continuació tardana del domini en estudis afroasiàtics dels semiticistes, i la relativa profunditat en el saber de l'arqueologia de la seva regió, en comparació a la molt més misteriosa arqueologia de l'Àfrica i el Sàhara.
 
L'extensió de les llengües afroasiàtiques s'ha lligat recentment a l'evolució del cromosoma Y E3b Haplogrup. Entre vint-i-un i vint-i-cinc anysmil·lenis enrere la subbranca E3b va aflorar a l'est de l'Àfrica i es va estendre cap al nord a dins del Nord de l'Àfrica i l'oest de l'Àsia, dividint-se més en tres altres haplogrups: l'haplogrup E3b3 va passar l'última edat de gel al Llevant i nord-est de l'Àfrica, l'E3b2 era present al Magreb i avui és l'haplogroup més important dels Berbers (naixent entre la població ancestral al Beta Israel, o Mandíbules Etiòpiques[1]); l'E3b1 es va originar a l'Est de l'Àfrica i després de la fi de l'edat de gel, es va estendre cap al nord i cap a l'oest. L'expansió de l'E3b1 està connectat probablement amb l'expansió de les llengües afroasiàtiques.
 
S'ha suggerit una terra natal africana de les llengües PAA. L'Igor Diakonoff (1988) va suggerir que la [[Urheimat]] de l'Afroasiàtic fos al sud-est del sàhara, entre [[Tibesti]] i [[Darfur]]. En Martin Bernal (1980) també suggereix un origen Africà. Esmentat per en Bomhard, he exposa que “l'evidència arqueològica del [[Magreb]], el Sudan i l'est de l'Àfrica [fa semblar] permissible postular com a mínim tres branques que l'Afroasiàtic va existir cap al [[mil·lenni VIII aC]]”. En Bomhard conclou, “Les implicacions de la visió d'en Bernal són enormes. Encara que les seves visions són altament especulatives, no són del tot implausibles. Si resultessin ser certes, donaria pes substancial als arguments que l'Afroasiàtic s'ha de veure com a llengua germana del protonostràtic més que com una descendent.”
 
Malgrat aquest ensorrament, en Bomhard prova de ressuscitar l'origen a l'Orient Mitjà confiadament esmentant detalladament en Kerns. “Si assumim que els parlants de preindoeuropeu van romandre a la vora dels [[Caucas]] fins un període llargament tardà (diguem el 7,.500 aC), amb l'Afroasiàtic encara estès a través de Palestina i a dins d'Egipte i posteriorment la resta del Nord de l'Àfrica, però amb la seva banca Semítica encara a la Mesopotàmia septentrional, amunt a l'alta vessant del creixent fèrtil, tenim una explicació per la semblança en vocabulari. Que aquesta semblança va existir fins un període tardà és suggerit per les paraules compartides al camp, toro, vaca, xai i cabra, animals que van ser domesticats per primer cop al Creixent Fèrtil. A més a més, paraules compartides percom estrella, i [[nombre set|set]] suggereixen una veneració comuna per aquest nombre i potser una ideologia compartida…. Si és veritat, suggereix una associació que és tant social com geogràfica”.
 
== Vegeu també ==
 
*[[Llengües afroasiàtiques]]
 
Usuari anònim