Diferència entre revisions de la pàgina «Tresor de Guarrazar»

m
Corregit: guionets per guions, llevats punts innecessaris a peus de foto, "cms" > "cm", eliminada clau } sobrant, "el" > "al" (lloc)
m (Manteniment de plantilles)
m (Corregit: guionets per guions, llevats punts innecessaris a peus de foto, "cms" > "cm", eliminada clau } sobrant, "el" > "al" (lloc))
 
== Composició ==
Entre totes les peces trobades, les més valuoses són les corones votives dels reis [[Recesvint]] i [[Suintila]] -aquesta—aquesta última va ser robada l'any 1921 i mai recuperada-recuperada—. Totes dues d'[[or]], encastades amb [[safir]]s, [[perla|perle]]s i d'altres [[gemma|pedres precioses]] polides les quals reben el nom de caboixons.<ref>{{ref llibre|cognom=Lajo Pérez|nom=Rosina|títol=Léxico de arte|any=1990|editorial=Akal|lloc=Madrid|isbn=978-84-460-0924-5|pàgina=38|url=http://www.akal.com/libros/LExico-de-arte/9788446009245|consulta= 29 de desembre de 2015|llengua=castellà}}</ref> Tenen també d'altres corones més pobres i més petites i creus votives. També es van trobar cinturons, avui desapareguts.{{sfn|Williams|1907|p=22-26}}
 
La tradició dels tallers d'[[orfebreria]] de la península Ibèrica es remunta a la [[prehistòria]], però la d'època visigòtica està molt vinculada a l'[[art romà d'Orient]]. S'utilitza la tècnica de [[Granat (mineral)|granats]] incrustats, que va ser la preferida pels [[pobles germànics]]. Les lletres de les corones estan executades amb alvèols d'or on s'han incrustat granats tallats en el buit. Els adorns [[repussat]]s de les aspes de les creus són de tipus germànic, però la forma de les corones votives és completament romana d'Orient. Les corones del tresor són de tipus votiu, no aptes per ser lluïdes com tocat.
 
Les presencia de joies romanes d'Orient als tresors visigòtics era tan abundant, segons els testimonis literaris, que a les esglésies de [[Mèrida (Espanya)|Mèrida]] «hi havia joies per omplir diversos carros» (''Vides dels pares de Mèrida''). Fonts àrabs testimonien que en entrar els musulmans a Toledo, van trobar a la [[catedral de Toledo|catedral]] una sèrie de corones votives que els reis visigòtics havien anat donant, i que moltes van ser foses en aquest moment per aprofitar els metalls preciosos. Les joies de l'església de Toledo i les del tresor reial van ser causa d'enveges i greus disputes entre els conqueridors àrabs. Una gran part d'aquestes corones i creus van haver de ser amagades pels clergues visigòtics, com va succeir amb les que eren en el proper monestir de Santa Maria de Sorbaces.
<gallery mode="packed" heights="160">
Fitxer:Tesoro de Guarrazar (M.A.N. Inv.71204) 01.jpg|Una de les corones votives.
Fitxer:CoronaRecesvinto01.JPG|Detall de la corona de Recesvint.
Fitxer:Tesoro de Guarrazar (M.A.N. Inv. 71208 & 71209) 01.jpg|Corona i creu votives.
Fitxer:Tesoro de Guarrazar (M.A.N. Inv.71210) 01b.jpg|Creu votiva.
Fitxer:Tesoro de Guarrazar (M.A.N. Inv. 71207 & 71211) 01a.jpg|Corona i creu votives.
Fitxer:Gran Cruz de Guarrazar (M.A.N. Inv.52561) 01.jpg|«Braç» de la ''Gran creu''.
</gallery>
 
Avui, després de nombrosos canvis, les joies romanents del Tresor de Guarrazar es conserven en tres institucions:
* El Museu de Cluny parisenc guarda tres corones, la de Sonnica, amb creu pendent, una altra decorada amb arquets i la tercera de retícula balustrat, una creu penjant, la R pendent de la corona de Recesvint, que iniciava el seu nom, d'altres dos penjolls i quatre elements de suspensió.
* ElAl [[Museu Arqueològic Nacional d'Espanya]] a [[Madrid]] es conserven les joies tornades per [[França]] el 1941, que són sis corones -la—la de Recesvint, dos de làmina d'or amb decoració repussada i tres de retícula balustrat i quatre creus pendents; a més a més, existeix un conjunt d'elements, vinguts del Gabinet d'Antiguitats de la [[Biblioteca Nacional]], en constituir-se el museu: el «braç» de la Gran creu, l'Alfa penjant i d'altres fragments i pedres-pedres—. De fet, l'anomenat «braç» són dues planxes d'or de 22 cm d'amplada, per 10,5 cm d'altura màxima en un dels seus extrems i 5 cmscm a l'altre. Formaven part d'una creu puntada de peu. Les planxes folrarien una ànima de fusta. però després de les anades i vingudes als argenters de Toledo, etc., la creu va quedar destruïda i tan sols ha sobreviscut un braç d'ella.
* ElAl [[Palau Reial de Madrid]] encara en queden, procedents del segon lot, la corona de l'abat Teodosi, la creu del bisbe Luceci, una maragda gravada, a més a més de pedreria i penjolls. A l'octubre de 1936 van desaparèixer diversos fragments i peces. la Corona de Suintila va ser robada de la Reial Armeria del Palau Reial a la nit del 4 d'abril de 1921 i mai no es va poder seguir el seu rastre.<ref name=Silva/> També va desaparèixer un tros de corona d'enreixat. El robatori es va divulgar poc, solament ''La Época'' va fer una publicació més extensa amb gravats, perquè servís de guia en la cerca del sostret. Segons sembla van ser localitzats els autors del robatori, però no els objectes d'aquest, que fins avui no han aparegut.
L'estudi gemmològic de Juan S. Cozar i Cristina Sapalski, va revelar que el Tresor de Guarrazar conté 243 safirs blaus -les—les característiques dels quals els fan procedents de l'antiga [[Ceilan]], avui [[Sri Lanka]]-, 3 iolites blaves, 14 maragdes, 1 aiguamarina, 2 adulàries (pedres de lluna), 21 quarsos d'ametista, 9 quarsos hialins, 6 calcedònies blavoses, 169 perles, 154 peces de nacre, 56 vidres artificials verds, 26 vidres artificials blaus, 2 bru-ataronjats, 26 de color indefinit, 1 vermell i moltes peces diminutes de granat-almandina.{{sfn|Cozar|Sapalski|1998|p= 77-90}}{{sfn|Dran |2002|p= 124-128}}}
 
== Referències ==
1.013

modificacions