Diferència entre revisions de la pàgina «Tresor de Guarrazar»

retícula balustrat > retícula abalustrada
m (Corregit: guionets per guions, llevats punts innecessaris a peus de foto, "cms" > "cm", eliminada clau } sobrant, "el" > "al" (lloc))
(retícula balustrat > retícula abalustrada)
 
 
Avui, després de nombrosos canvis, les joies romanents del Tresor de Guarrazar es conserven en tres institucions:
* El Museu de Cluny parisenc guarda tres corones, la de Sonnica, amb creu pendent, una altra decorada amb arquets i la tercera de retícula balustratabalustrada, una creu penjant, la R pendent de la corona de Recesvint, que iniciava el seu nom, d'altres dos penjolls i quatre elements de suspensió.
* Al [[Museu Arqueològic Nacional d'Espanya]] a [[Madrid]] es conserven les joies tornades per [[França]] el 1941, que són sis corones —la de Recesvint, dos de làmina d'or amb decoració repussada i tres de retícula balustratabalustrada i quatre creus pendents; a més a més, existeix un conjunt d'elements, vinguts del Gabinet d'Antiguitats de la [[Biblioteca Nacional]], en constituir-se el museu: el «braç» de la Gran creu, l'Alfa penjant i d'altres fragments i pedres—. De fet, l'anomenat «braç» són dues planxes d'or de 22 cm d'amplada, per 10,5 cm d'altura màxima en un dels seus extrems i 5 cm a l'altre. Formaven part d'una creu puntada de peu. Les planxes folrarien una ànima de fusta. però després de les anades i vingudes als argenters de Toledo, etc., la creu va quedar destruïda i tan sols ha sobreviscut un braç d'ella.
* Al [[Palau Reial de Madrid]] encara en queden, procedents del segon lot, la corona de l'abat Teodosi, la creu del bisbe Luceci, una maragda gravada, a més a més de pedreria i penjolls. A l'octubre de 1936 van desaparèixer diversos fragments i peces. la Corona de Suintila va ser robada de la Reial Armeria del Palau Reial a la nit del 4 d'abril de 1921 i mai no es va poder seguir el seu rastre.<ref name=Silva/> També va desaparèixer un tros de corona d'enreixat. El robatori es va divulgar poc, solament ''La Época'' va fer una publicació més extensa amb gravats, perquè servís de guia en la cerca del sostret. Segons sembla van ser localitzats els autors del robatori, però no els objectes d'aquest, que fins avui no han aparegut.
L'estudi gemmològic de Juan S. Cozar i Cristina Sapalski, va revelar que el Tresor de Guarrazar conté 243 safirs blaus —les característiques dels quals els fan procedents de l'antiga [[Ceilan]], avui [[Sri Lanka]]—, 3 iolites blaves, 14 maragdes, 1 aiguamarina, 2 adulàries (pedres de lluna), 21 quarsos d'ametista, 9 quarsos hialins, 6 calcedònies blavoses, 169 perles, 154 peces de nacre, 56 vidres artificials verds, 26 vidres artificials blaus, 2 bru-ataronjats, 26 de color indefinit, 1 vermell i moltes peces diminutes de granat-almandina.{{sfn|Cozar|Sapalski|1998|p= 77-90}}{{sfn|Dran |2002|p= 124-128}}
1.013

modificacions