Diferència entre revisions de la pàgina «Gaspar José Vázquez Tablada»

cap resum d'edició
{{Infotaula persona}}
[[Fitxer:Bisbat d' Oviedo.gif|miniatura|279x279px|Escut del Bisbat d'Oviedo<ref>Oviedo enciclopedia <<nowiki>http://el.tesorodeoviedo.es/index.php?title=Obispado_de_Oviedo</nowiki>> [Consultat 09 gener 2021]</ref>]]
'''Gaspar José Vázquez Tablada''' ([[El Hito]], [[6 de gener]] de [[1688]] - [[Toro (Zamora)]], [[29 de desembre]] de [[1749]]<ref>Real Academia de la Historia. ''Gaspar Vázquez Tablada. < <nowiki>http://dbe.rah.es/biografias/19994/gaspar-vazquez-tablada</nowiki> >'' [Consultat 16 gener 2021]</ref>) va ser un eclesiàstic i bisbe d'[[Oviedo]].
 
Els seus pares van ser Domingo Vázquez Tablada i Josepha Blanco. Gaspar va passar els seus primers anys en la vila de Montalbo, i va estudiar Gramàtica a Villarejo de Fuentes. Després va anar a la Universitat d'Alcalà d'Henares on va aprendre filosofia, i es va graduar en dret civil i canònic. Quan portava nou anys va rebre la llicenciatura de Lleis i Cànons. Després va ser becat i va ser triat com a rector del Col·legi de Sant Ildefons i de la Universitat d'Alcalà d'Henares.
En 1720, va ser nomenat canonge de l'església de San Justo y Pastor d'Alcalá de Henares. Posteriorment seria alcalde de hijosdalgo i Oïdor de la Chancilleria de Valladolid.
 
El 19 de juliol de 1745 va ser nomenat bisbe d'Oviedo i el 15 de setembre del mateix any, va marxar de Valladolid per prendre possessió del bisbat d'Oviedo. A l'any següent va entrar a formar part del Consell de Castella de [[Ferran VI]] en el qual va destacar com a bisbe.<ref>RISCO, Manuel. ''España sagrada: Theatro geographico-historico de la iglesia de España,'' vol. XXXIX, Madrid, en la Oficina de la viuda é hijo de Marin, 1795. <<nowiki>https://books.google.es/books?id=IsMPAAAAIAAJ&pg=PA188&hl=es#v=onepage&q&f=false</nowiki>> pp., 188-189. [Consultat 09 gener 2021]</ref>
 
A l'estiu de 1749, li van oferir ser bisbe de Plasència però ho va rebutjar "por esperar vacante mejor". Finalment, el 16 d'octubre del mateix any van nomenar-lo bisbe electe de Sigüenza.<ref>GÓMEZ ALCARAZ, Fco. J. ''El padre Rávago y las provisiones episcopales en el reinado de Fernando VI. El caso de los gobernadores del consejo de Castilla y del inquisidor general.'' < <nowiki>https://roderic.uv.es/bitstream/handle/10550/34214/173-198.pdf?sequence=1</nowiki> pp12 >, pp., 12-13. [Consultat 09 gener 2021]</ref>
 
== Gaspar Tablada i la persecuciò gitana<ref>GÓMEZ ALFARO, Antonio. ''La «reducción» de los niños gitanos < <nowiki>https://revistas.usal.es/index.php/0212-0267/article/view/6918/6899</nowiki>>'' [Consultat 09 gener 2021]</ref> ==
Vázquez Tablada va contribuir a la persecució dels [[gitanos]] i de les gitanes participant en la [[Gran RedadaBatuda]], on entre nou mil i dotze mil persones, dones i homes, ancianes i ancians, xiquetes i xiquets, perdrien la llibertat com demostració de la capacitat repressiva per l'Estat absolut. El 5 de juliol de 1747, degut al fracàs d'unes lleis contra l'ètnia gitana, va suggerir l'adopció de ''remedios extraordinarios''. Uns remeis que donaven per descomptat que totes i tots el gitanos eren delinqüents. Així doncs, el dimecres 30 de juliol de 1749 es va fer la primera redada policial pel marqués[[marquès de la l'Ensenada]] amb l'ajuda de l' exèrcit.
 
No obstant això, la dificultat per portar a la pràctica aquesta persecució va reconduir la batuda, i el 28 d'octubre de 1749 van distingir entre "gitanos bons" i "gitanos roïns", aquesta distinció quedaria institucionalitzada en la Reial Instrucció.
6

modificacions