Riu Girona: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Redacció i enllaços
Línia 10:
|creua = [[El Comtat]] i la [[Marina Alta]]
|}}
El '''riu Girona,''', o '''Bolata''', naix a la població valenciana de [[la Vall d'Alcalà]], a l'extrem de ponent de la comarca valencianaoccidental de la [[Marina Alta]]. Després de travessar el terme de [[la Vall d'Ebo]], s'engorja formant l'espectacular paratge conegut com el [[barranc de l'Infern]], a l'eixida del qual hi ha la [[presa d'Isbert]], situada sobretot al terme municipal de [[la Vall de Laguar]]. DDes d'acíeixe ençàpunt, discorre per una [[plana d'al·luvióluvial]] que conforma la meitat nord del [[Marquesat de Dénia]], on rep les aigües del seubarranc afluentde principalla Bolata, el barrancseu deafluent la Bolataprincipal, i travessa els termes d'[[Orba]], i dels diferents pobles de l'anomenada [[Rectoria de la Marina Alta]], ([[Tormos]], [[Sagra]], [[el Ràfol d'Almúnia]], [[Benimeli]] i [[Sanet i els Negrals]]), [[Beniarbeig]], [[Ondara]], [[el Verger]] i [[els Poblets]]. Finalment, perdesguassa desguassaren finalment,el [[Mediterrani]]; concretament a la punta de [[l'Almadrava]], enon elfa [[Mediterrani]],de fent defrontera fitanatural entre el terme d'aquestaeixe darrera poblaciómunicipi i el de [[Dénia]].
 
== Riuades ==
El riu Girona durant gran part de l'any manté un cabal reduït; tanmateix, de la tardor a estiu, aquestl'esti augmenta considerablement, i a vegades, ha arribat a inundar els pobles i els camps de la seua ribera, en especial les viles de [[Beniarbeig]], [[el Verger]] i [[els Poblets]]., Totsles tresquals ambtenen edificacions molt pròximes a la vora del riu.
 
El [[30 de setembre]] de [[1919]] la crescuda del Girona va afectar especialment a Beniarbeig, on les aigües van soscavar els fonaments d'algunes cases en aconseguirarribar el riu elsals 5 metres d'altura, i també va causar importants danys al Verger i Els Poblets. Unes altres [[inundació|inundacions]] importants a assenyalar van ser les de novembre de [[1941]] i la del novembre de [[1957]]. En aquestala últimasegona, durant els dies 1 i 2 d'octubre, va tindre lloc un període de pluges torrencials que afavorí que el cabal del riu baixara de gom a gom.
 
El [[12 d'octubre]] de [[2007]], les fortes pluges concentrades en un espai de temps reduït van ser les causants de la crescuda del cabal del riu Girona i, conseqüentment del seu desbordament. Els valors pluviomètrics registrats en alguns pobles de la conca hidrogràfica del Girona, oscil·laren els 400 mm. AquestaAquella [[riuada]] destrossà 80 cases al llarg del riu al seu pas pel Verger, i arribà als dos metres d'alçària en els carrers contigus al riuseu llit. Fou el creixement més gran documentat al riu, deixantque va deixar els ponts malmesos, el pont de Beniarbeig enrunat, i va provocar la mort d'una persona a la suara ditd'eixe vilamunicipi.
 
== Fotografies ==