Al-Muttaqí (abbàssida): diferència entre les revisions

m
Tipografia
m (Robot posa la Categoria:Persones de Bagdad a partir de Wikidata)
m (Tipografia)
'''Abu-Ishaq Ibrahim al-Muttaqí li-L·lah''', més conegut per la primera part del seu ''[[làqab]]'' com '''al-Muttaqí''' —en [[àrab]] '''أبو إسحاق إبراهيم المتقي لله''', ''Abū Isḥāq Ibrāhīm al-Muttaqī li-Llāh''— ([[908]]-[[968]]), fou [[califa]] [[Abbàssides|abbàssida]] de [[Bagdad]] ([[940]]-[[944]]). Era fill del califa [[al-Múqtadir]] i d'una esclava anomenada Khalib.
 
El dia [[24 de desembre]] del [[940]] va succeir al seu germà [[ar-Radi]], mort el [[19 de desembre]] del [[940]]. Tenia 26  anys i el paper del califa era reduït com mostra el fet que passessin cinc dies entre la mort del califa i el seu nomenament. El ''amir al-umara'' o cap turc de l'exèrcit [[Badjkam]] en aquell moment estava en campanya contra un emir del Khuzestan, [[Abu Abd Allah Ahmad ibn al-Baridi]] que resistia a la seva deposició com a governador del territori i s'havia apoderat d'[[al-Madain]], i no va anar a la capital personalment sinó que va enviar al seu secretari per controlar la designació del califa d'acord amb un consell familiar d'abbàssides i descendents d'alides; aquest consell fou el que va escollir a al-Muttaqí. Immediatament el nou califa va confirmar al ''amir al-umara'' i li va enviar una bandera i robes d'honor. Va confirmar també com a visir a Sulayman ibn al-Hasan ibn Makhlad que exercia el càrrec amb el seu germà. Però no el va conservar gaire temps i una sèrie de visirs efímers el van seguir.
 
Badjkam va derrotar a al-Baridi. Abans de tornar a [[Wasit]] on tenia la seva residència, Badjkam va participar en una cacera durant la qual va resultar mort per una banda de bandits kurds (abril del 941). [[Bagdad]] va caure en l'anarquia en enfrontar-se les tropes [[daylamites]] i turques, que llavors es van posar al servei d'al-Baridi, el qual va entrar a Wasit i a Bagdad amb la seva gent, i va ocupar el càrrec d'''amir al-umara''. No va durar gaire en el càrrec doncs un motí de les tropes el va obligar al cap de poc a fugir a Wasit i va prendre el poder el cap dels daylamites Kurtigin ([[Kurankidj]] o Kurankidji). El califa va nomenar visir a [[Abu-Ishaq Muhàmmad al-Iskafí]] el juliol del [[941]], però abans d'un mes fou destituït per ordre del gran [[emir]] Kurankidj. Però el turc [[Ibn Raik]], que ara era governador de Síria, que ja havia estat ''amir al-umara'', amb el suport del califa i dels nombrosos enemics de Kurtigin, va enderrocar a aquest i va ocupar el seu lloc el setembre del [[941]] i va governar uns mesos. Llavors, a Ibn Ràïq, Abu-Ishaq Muhàmmad al-Iskafí va retornar al càrrec de visir, però al cap de poc fou detingut.
Però Tuzun va sortir de Bagdad i en la seva absència una conspiració va amenaçar la vida del califa que va tornar a fugir a territori hamdànida (tardor del 943). Es va establir a [[al-Rakka]] (Raqqa). Mentre Nasir al-Dawla va iniciar una segona campanya però aviat va fer les paus amb Tuzun. Llavors el califa va demanar ajut a l'emir [[ikhxídida]] d'Egipte [[Muhàmmad ibn Tughj al-Ikhxid|Muhàmmad ibn Tughj]] que es va presentar amb tropes a ar-Raqqà, fent homenatge al califa i portant valuosos regals, però les negociacions entre l'emir i el califa no van donar resultat (l'emir oferia només al califa refugiar-se a Egipte fora l'abast de Tuzun a canvi de Síria, però no estava disposat a embarcar-se en una guerra a l'Iraq) i el ikhxídida se'n va entornar. El califa llavors es va posar en mans de Tuzun que li va fer el jurament més solemne i sagrat de la seva fidelitat.
 
Poc després Tuzun feia cegar al califa ([[11 d'octubre]] del [[944]]) i el declarava deposat instal·lant al seu lloc a al-Mustakfí de 41  anys. Tuzun no va viure gaire temps més però el califa va viure fins al juliol del [[968]].
 
== Vegeu també ==
2.700.083

modificacions