Aeronau: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Recuperant 0 fonts i marcant-ne 4 com a no actives.) #IABot (v2.0.8
Robot posa data a plantilles de manteniment
Línia 91:
S'anomenen ultralleugers a les aeronaus amb un límit de pes de quatre-cents quilograms segons legislació vigent<ref name=RDUltralleuger>
{{ref-web|url= http://www.seguridadaerea.es/AESA/LANG_CASTELLANO/_INFORMACION/NORMATIVA/LEGISLACION/DISPOSICIONES_COMPLEMENTARIAS/1999/rd_1591_99.htm|títol=Reial decret 1591/1999}}</ref>
<ref name=DUltralleuger>{{ref-web |url= http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/arees/mobilitat/infotransports/normativa/aeri/ultralleugers/decret1621994.jsp |títol= Decret 162/1994 }}{{Enllaç no actiu|datebot=de febrer 2021InternetArchiveBot |botdata=InternetArchiveBot2021 }}</ref> i de{{què}} amb un disseny molt simple de l'estructura, feta de tubs metàl·lics d'algun [[aliatge]] lleuger i amb opció d'ésser equipades amb una planta de potència.
 
La forma pot ser tan simple com la d'una cometa triangular o bé la d'una aeronau carenada i instrumentada. De fet es distingeixen senzillament pel nombre de [[seient]]s, o per si es tracta simplement de paracaigudes o parapents ja siguen motoritzats o no motoritzats.<ref name=AOPA/>
Línia 98:
{{article principal|Helicòpter}}
[[Fitxer:Traumaheli_op_de_Dam.JPG|miniatura|Helicòpter de l'equip mèdic mòbil neerlandès en servei d'emergència.]]
Els helicòpters són aeronaus molt emprades als vols civils a causa de la seua versatilitat. La capacitat d'enlairar-se en vertical els fa molt apropiats per prendre pistes curtes o espais reduïts com, per exemple, terrats per tal d'enlairar-se. És normal fer servir helicòpters per part dels serveis públics a les ciutats, per a tasques de vigilància o [[Incendi|emergències de foc]] o ferits. En el cas especial de les emergències són útils per ser capaços d'arribar als llocs on efectuar les tasques de salvament, fins i tot si s'han produït catàstrofes que n'impedeixen l'accés.<ref name=Sanderson>{{ref-web|url=http://www.rotor.com/membership/rotor/rotorpdf/spring%2030.pdf|títol=Emergency Helicopter Landing Facilities|autor=Sanderson,B.|consulta=2009-06-16|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120105170327/http://www.rotor.com/membership/rotor/rotorpdf/spring%2030.pdf|arxiudata=2012-01-05}}</ref> Es poden fer servir també en casos d'emergències quan cal una visió aèria de situacions complicades i dels moviments de la gent, podent també transportar experts i equipament al lloc designat.<ref name=bbkbund>{{ref-web|títol= Flyer Civil Protection Helicopter|url= http://www.bbk.bund.de/nn_1047878/SharedDocs/Publikationen/EN/booklets__leaflets/Flyer__Civil-Protection-Helicopter,templateId=raw,property=publicationFile.pdf/Flyer_Civil-Protection-Helicopter.pdf|autor= BBK}}{{Enllaç no actiu|datebot=de febrer 2021InternetArchiveBot |botdata=InternetArchiveBot2021 }}</ref>
 
És especialment importat tenir en compte les alteracions que es poden causar a l'ambient amb l'ús aeronaus d'aquest tipus, sobretot als enlairaments, on s'alça pols i contaminació i se sotmet a càrregues el lloc d'aterratge. És especialment crític als hospitals, on se sol situar la pista d'aterratge al terrat, lloc també se solen situar les entrades de ventilació.
Línia 126:
==== Abastiment en vol ====
{{Article principal|Abastament en vol}}
L'abastament en vol consisteix a transferir càrrega de combustible entre aeronaus durant el vol,<ref>{{GEC|0154610|abastament en vol}}</ref> per tal de reomplir el dipòsit d'una de les aeronaus sense aterrar i així augmentar-ne l'abast. Aquesta missió la realitzen avions especialitzats, sovint avions de transports adaptats, i tan sols és possible si l'altra aeronau compta amb un receptacle apte per a l'abastament aeri. La correcta planificació de l'abastament en vol a les missions és útil, ja que permet enlairar-se amb una major càrrega d'equipament o de personal que si s'hagués de carregar tot el combustible de partida. L'abastament en vol es planteja també com a instrument per mantenir a l'aire les aeronaus no tripulades que es dediquen a la vigilància de territoris.<ref name=Bowers>{{ref-web|títol=Estimation algorithm for autonomous aerial refueling using a vision based relative navigation system|url=http://txspace.tamu.edu/bitstream/handle/1969.1/2700/etd-tamu-2005B-AERO-Bowers.pdf?sequence=1|pàgina=14|autor=Bowers, R.E.}}{{Enllaç no actiu|datebot=de febrer 2021InternetArchiveBot |botdata=InternetArchiveBot2021 }}</ref>
 
[[Fitxer:C-130_Hercules_2.jpg|miniatura|El [[C-130 Hercules]] és ben conegut en el camp de la logística militar.]]
Línia 153:
Una altra fita de començaments del {{segle|XX}} fou la consecució de vol de girodines i de l'explotació dels seus avantatges. Amb l'autogir de [[Juan de la Cierva]] a 1919 s'aconseguí acurtar les pistes necessàries per enlairar-se i aterrar.<ref name=Lienhard2>{{ref-web|url= http://www.uh.edu/engines/epi1794.htm |títol=No. 1794: Autogiro |autor=Lienhard, J.H. | consulta=2009-06-12}}</ref> Fou aprofitant-ne els hites tècnics resolts per aquest tipus d'aeronaus que s'aconseguí el primer helicòpter pràctic i controlable cap a 1936, el [[Focke-Wulf Fw 61]] que era capaç de demostrar capacitat per a l'[[autorrotació]].<ref name=Leishman>{{ref-web |url=http://itlims.meil.pw.edu.pl/zsis/pomoce/SSR/A_History_of_Helicopter_Flight.pdf |títol=A history of helicopter flight |autor=Leishman J.G. |consulta=2009-06-12 |editor=University of Maryland |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20090206131409/http://itlims.meil.pw.edu.pl/zsis/pomoce/SSR/A_History_of_Helicopter_Flight.pdf |arxiudata=2009-02-06 }}</ref>
 
Els posterior avanços en aquesta tècnica s'aconseguiren en paral·lel a les carreres de desenvolupament d'aeronaus dutes a terme a la Primera i Segona Guerra Mundial i després a la Guerra Freda, principalment amb la inversió dels governs enfrontats. La dinàmica general en el camp de l'[[aviació]] ha estat la de transferir les [[tecnologia|tecnologies]] adquirides a aquestes curses armamentístiques i els aparells sobrants per a l'ús i la investigació civil.<ref name=Motiwalla>{{ref-web|títol=The History & Development of Corporate & Business Aviation|url=http://www.paramountbusinessjets.com/docs/AviationWritingCompetition2009/TheHistoryAndDevelopmentOfCorporateBusinessAviation.pdf|autor=Motiwalla, A.|any=2009}}{{Enllaç no actiu|datebot=de febrer 2021InternetArchiveBot |botdata=InternetArchiveBot2021 }}</ref>
 
Ja a l'època present es troba el desenvolupament i explotació d'aeronaus sense tripulació [[UAV]] i de les necessitats d'augment de l'eficiència de les aeronaus de transport civil, a causa dels costos creixents del petroli de 2003 a 2008.