El '''verb atributiu''' és un [[verb]] que uneix el [[subjecte (sintaxi)|subjecte]] amb el predicat que concordahi amb ellconcorda, actuanti obra únicament com a unió o [[còpula]]. Els verbs atributius o copulatius catalans són ser, estar i semblar.<ref>{{ref-web|url=http://aplicacions.llengua.gencat.cat/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl1/scl16/scl16_01.htm|consulta=15 desembre 2016|títol=Tipus de verbs}}</ref> No totes les llengües tenen un equivalent a d'aquests verbs (per exemple, l'[[àrab clàssic]] no té un verb traduïble per "ser"), japuix que es pot adjuntaradjunyir el complement directament al subjecte. Així, es pot dir "La taula és vermella" o "la taula vermella" sense que sse n'alteri substancialment el significat. Els verbs atributius sovint, però, afegeixen un matís existencial que no hi és a la simple [[juxtaposició]].
De vegades els verbs atributius poden perdre aquest caràcter, com per exemple a la frase "sembla que plourà", on el verb és [[Verb impersonal|impersonal]] però predicatiu.
Línia 7:
* En Joan és molt alt.
El verb ser no afegeix cap significat a l'oració, japuix que l'únictan quesols fa és posar-nos en contacte el subjecte: En Joan amb el seu complement alt.
=== Estar ===
Línia 18:
=== Aparentar ===
* La brusa aparentaaparença cara.
El verb aparentaraparençar ens aporta el mateix significat que els verbs ser, estar i semblar o parèixer en les frases anteriors.
