La Honorata: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{publicació periòdica}}
'''''La Honorata''''' va ser una revista de caràcter regionalista català, literari i de notícies, escrit tant en català com en castellà, i publicada a [[l'Havana]] ([[Cuba]]). ElLa diaripublicació va ser fundatfundada l'any 1892, oni només va tenir uns mesos de vida a causa de la situació que s'estava produint en la societat de l'època, tant social com políticament. Al llarg de la seva vida, únicament, va comptar amb un director/propietari com va ser, [[Joan Mirabet i Bofarull]].<ref>{{GEC|0256455|Joan Mirabet i Bofarull}}</ref>
 
== Naixement ==
La revista va ser publicada en [[l'Havana]] (Cuba) el 1892. EscritEscrita principalment en castellà de forma gairebé totalitària, però incloent algunes seccions en català, així com textos de diferents àmbits. La raó del seu [[bilingüisme]] era produïda per la destinació de les seves publicacions, ja que no sols anaven en direcció al catalanisme sinó a tota la població amb la ideologia del diari.
 
== Característiques del diari ==
La revista va arribar a publicar un total de vint números, on destaca l'últim amb la seva dedicatòria a [[Cristòfor Colom]].
 
La Honorata sortiria quatre vegades al mes, sent així un diari setmanalsetmanari molt lligat i il·lustrador de tot allò que ocorria a Catalunya. El preu de cadascun d'ells estava dividit en dos preus, un d'ells el preu a l'Havana era de $1.00 or al mes, mentre que en províncies el seu preu augmentava fins al $1.25 or al mes.
 
Cada diarinúmero tenia 12 pàgines on la mesura de cadascuna es tractava de 36 x 27 cms amb les seves corresponents il·lustracions. Editat a [[Cienfuegos]], l'Havana, Cuba.
 
D'altra banda, la seva primera edició va ser el 15 de maig de 1892, mesos després desapareixeria amb la seva vintena i última edició el dia 1 de setembre de 1892.
Línia 17:
L'època on ens situem és en els orígens del catalanisme polític amb la creació d'entitats catalanistes com [[Centre Català]] o partits polítics la [[Lliga Regionalista]]. Aparicions de personatges importants en aquesta lluita contra el nacionalisme radical espanyol ([[Àngel Guimerà i Jorge|Àngel Guimerà]], [[Valentí Almirall i Llozer|Valentí Almirall]], [[Francesc Pi i Margall|Pi i Margall]]…) es van sumar els inicis d'organitzacions culturals com [[Diari Catalá]].
 
Anys posteriors als inicis de Centre Català la ideologia es va dividir en dos corrents extrems, la qual cosa va generar una divisió interna portant a la separació dels mateixos i la creació d'un nou partit polític: la Lliga de Catalunya.
 
Va ser el mateix partit catalanista, la Lliga de Catalunya, el que el 1891 van proposar la formació de la [[Unió Catalanista]] que de seguida va obtenir el suport d'entitats i periòdics catalanistes, i també de personalitats particulars, la qual cosa va suposar la gran diferència a l'anterior fracàs d'unir a tots els presidents de les entitats catalanistes en el Gran Consell Regional Català proposat per Bernat Torroja. En 1892 la Unió Catalanista va celebrar la seva primera assemblea a Manresa, a la qual van assistir 250 delegats en representació d'unes 160 localitats, en aquest primer acte van quedar aprovats les Bases per a la Constitució Catalana, més conegudes com les [[Bases de Manresa]], que se solen considerar com l'acta de naixement del catalanisme polític, almenys de la ideologia més conservadora.