La Honorata: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{publicació periòdica}}
'''''La Honorata''''' va ser una revista de caràcter regionalista català, literari i de notícies, escrit tant en català com en castellà, i publicada a [[l'Havana]] ([[Cuba]]).
== Naixement ==
La revista va ser publicada en [[l'Havana]] (Cuba) el 1892.
== Característiques del diari ==
La revista va arribar a publicar un total de vint números, on destaca l'últim amb la seva dedicatòria a [[Cristòfor Colom]].
La Honorata sortiria quatre vegades al mes, sent així un
Cada
D'altra banda, la seva primera edició va ser el 15 de maig de 1892, mesos després desapareixeria amb la seva vintena i última edició el dia 1 de setembre de 1892.
Línia 17:
L'època on ens situem és en els orígens del catalanisme polític amb la creació d'entitats catalanistes com [[Centre Català]] o partits polítics la [[Lliga Regionalista]]. Aparicions de personatges importants en aquesta lluita contra el nacionalisme radical espanyol ([[Àngel Guimerà i Jorge|Àngel Guimerà]], [[Valentí Almirall i Llozer|Valentí Almirall]], [[Francesc Pi i Margall|Pi i Margall]]…) es van sumar els inicis d'organitzacions culturals com [[Diari Catalá]].
Anys posteriors als inicis de Centre Català la ideologia es va dividir en dos corrents extrems, la qual cosa va generar una divisió interna portant a la separació dels mateixos i la creació d'un nou partit polític: la Lliga de Catalunya.
Va ser el mateix partit catalanista, la Lliga de Catalunya, el que el 1891 van proposar la formació de la [[Unió Catalanista]] que de seguida va obtenir el suport d'entitats i periòdics catalanistes, i també de personalitats particulars, la qual cosa va suposar la gran diferència a l'anterior fracàs d'unir a tots els presidents de les entitats catalanistes en el Gran Consell Regional Català proposat per Bernat Torroja. En 1892 la Unió Catalanista va celebrar la seva primera assemblea a Manresa, a la qual van assistir 250 delegats en representació d'unes 160 localitats, en aquest primer acte van quedar aprovats les Bases per a la Constitució Catalana, més conegudes com les [[Bases de Manresa]], que se solen considerar com l'acta de naixement del catalanisme polític, almenys de la ideologia més conservadora.
|