All: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Agafa el paràmetre de WD
Recuperant 1 fonts i marcant-ne 3 com a no actives.) #IABot (v2.0.8
Línia 7:
L{{'}}'''all''', l''''all roig'''<ref>{{Noms_de_plantes}}</ref> ''(Allium sativum)'' és una hortalissa de la família de les [[liliàcies]]. Té un bulb arrodonit i comestible, anomenat cabeça, compost de nombroses unitats, anomenades alls. Els [[bulbil]]s són anomenats grans, grills o grums.<ref>https://www.termcat.cat/ca/cercaterm/all?type=basic</ref> La paraula prové del mot llatí ''alium'' o ''allium''<ref>{{ref-llibre|cognom=Seva i Llinares|nom=Antoni|enllaçautor= |capítol= alium|títol= Diccionari Llatí-Català | editorial = Ed. Enciclopèdia Catalana |lloc = Barcelona |data=1993 (2007)|pàgina = 100|isbn= 978-84-7739-631-4}}</ref> amb el mateix sentit.<ref>{{ref-llibre|cognom=Bruguera i Talleda|nom=Jordi|enllaçautor= |cognom2=Fluvià i Figueras|nom2=Assumpta|enllaçautor2= |capítol= all|títol= Diccionari etimològic | editorial = Enciclopèdia Catalana |lloc = Barcelona |data=1996 (2004, 4a edició)|pàgina = 58|isbn= 9788441225169}}</ref>
 
L'all és un ingredient indispensable de la [[cuina mediterrània]], des de fa més de cinc mil anys. És originari d'Àsia Central, possiblement del [[Kirguizistan]] i [[Kazakhstan]],{{Sfn|Block|any=2010|p=10}} probablement derivat de l'espècie asiàtica ''Allium Longicuspis''. Des d'Àsia es va estendre àmpliament per tot Europa, i des d'allà al continent americà. Als Països Catalans l'all es cultiva a gran escala i es pot trobar en la majoria dels horts. A més de l'all madur, es consumeix també l'«all tendre», que són les plantes joves, amb el mateix sabor però amb menys picor, olor i potència gustativa, i millor digestió.<ref>{{Ref-web|url= http://www.elcampacasa.com/productes/all-tendre|títol=All tendre| consulta=març de 2016| editor=El camp a casa|lloc=El Prat de Llobregat}}{{Enllaç no actiu|date=de febrer 2021 |bot=InternetArchiveBot }}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=Rovira|nom=Toni|article=Els alls porros, més cebes que alls|publicació=Diari Maresme|url= http://diarimaresme.com/2013/els-alls-porros-mes-cebes-que-alls/|data=21 de juliol del 2012}}</ref>
 
Es troba al mercat durant tot l'any, ja que floreix entre finals de la primavera i començaments d'estiu. La resistència que presenta el [[fruit]], fa que es conservi en perfecte estat durant molt de temps un cop recol·lectat i guardat en un lloc fresc.
Línia 19:
 
=== Varietats principals ===
* La varietat blanca, en què la túnica membranosa és de color blanc, presenta bulbs grans i compactes amb bulbets regulars. De les tres varietats és la més comuna, s'adapta a la tardor i presenta una bona adaptabilitat i conservació. L'[[all de Belltall]] n'és una varietat no certificada, conreat en secà, a vuit-cents metres d'altitud.<ref>{{ref-llibre|cognom= Contreras|nom= Jesús|enllaçautor= |coautors= Juanjo Cáceres, Elena Espeitx |capítol = All de Belltall|títol= ''[[Els Productes de la terra]]''|url= http://agricultura.gencat.cat/web/.content/de_departament/de10_publicacions_dar/de10_a10_llibres_singulars/documents/fitxers_estatics/llibreproductesterra_digitalitzat2021_definitiu.pdf~|format= =pdf| editorial= Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca|lloc= |data= 2003|isbn= 84-393-6213-7|pàgina = 166}}{{Enllaç no actiu|date=de febrer 2021 |bot=InternetArchiveBot }}</ref>
* La rosa, està caracteritzada per tenir la túnica membranosa de color blanc rosat o bé blanc groguenc, forma bulbs grans amb més de 20 bulbets que són petits i menys regulars respecte a la varietat d'all blanc. La maduració és més curta que la de l'espècie blanca i degut a la seva escassa conservabilitat es consumeix principalment com a all fresc.
* La vermella, presenta una cabeça més gran enfront de les altres espècies, és regular i ben conformada. Aquesta última varietat és més rica en olis essencials i es conserva durant molt de temps, considerada com típica del país i un producte d'exportació, malgrat la concurrència de l'all blanc.<ref>{{ref-llibre|títol =Banyoles vora el llac|nom = Jaume|cognom = Farriol| editorial = [[Editorial Selecta]] |lloc = Barcelona|data = 1966|pàgina = 33|volum = volum 388 de ''Ciutats i paisatges''}}</ref> Fins als anys 1970 l'[[all de Banyoles]] era molt conegut, però la concurrència de productes més barats en va propiciar l'ocàs.<ref>{{ref-publicació|publicació = Revista de Girona|url = http://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/download/130318/179810|pàgines =72-73|exemplar = 252|nom = Elena |cognom = Expiext|article =Els sabors tradicionals dels productes de la terra}}</ref>
Línia 90:
* {{Ref-web|url= http://www.floracatalana.net/allium-sativum-l-|títol=Allium sativum L| consulta=març de 2016|obra=Flora Catalana, la flora del nostre entorn| editor=FloraCatalana.net}}
* {{ref-web|url =http://www.horturba.com/cultivar/fitxa_cultiu.php?ID=23 |títol=L'all: el medicament de l'hort|cognom = Hort urbà}}
* {{ref-web|url = http://www.infomed.sld.cu/fitomed/ajo.htm |títol = Ajo| editor = Infomed, Red Telemática de Salud en Cuba|llengua = castellà|lloc = Cuba|data = 1999-2003|consulta = 2007-05-05|arxiuurl = https://web.archive.org/web/20150111054936/http://www.infomed.sld.cu/fitomed/ajo.htm|arxiudata = 2015-01-11}}
* {{Ref-web|url= http://assajos.cat/aliments/elogi-de-lall/|títol=Elogi de l'all| consulta=març del 2016|cognom=Laura| editor=Assajos|data=2 de gener del 2015}}{{Enllaç no actiu|date=de febrer 2021 |bot=InternetArchiveBot }}
 
{{Bases de dades taxonòmiques}}