Sembla que el concepte d'arcont va sorgir a Atenes i després va ser imitat per altres polis. La tradició diu que fou el nom atenenc de la suprema autoritat establerta quan es va abolir la reialesa a la mort del mític rei [[Codros]] el [[1068 aC]]. El fill d'aquest, [[Medó]], i els seus descendents van rebre el títol d'arconts. El [[752 aC]] l'ofici es va limitar a 10 anys i el [[714 aC]] es va abolir la vinculació del càrrec a la noblesa i el límit de temps va passar a ser d'un any. El [[683 aC]] el poder fou dividit entre nou arconts. Amb [[Soló]] les classes adinerades podien optar al càrrec, i amb [[Aristides d'Atenes|Aristides]] va ser obert a tots el ciutadans. [[Clístenes]] va establir l'elecció per votació. Progressivament van anar perdent poder i van quedar reduïts a un càrrec religiós i algunes funcions judicials. La darrera reforma la va fer [[Pèricles]], que el va fer accessible als ''zeugitai''.{{sfn|Corsaro|Gallo|2010|p=65}} Segons narra [[Teofrast]] els nou arconts escollien a sorts els membres dels tribunals grecs ({{polytonic|ἡλιαστoς}}, ''heliastos'').
