Cucs de terra: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
+ info |
+info, refs |
||
Línia 5:
Tenen el cos allargat i cilíndric i s'adapta perfectament a la vida subterrània, tot fent galeries i alimentant-se dels nutrients que els dóna la ingestió de gran quantitat de terra. Són molt beneficiosos perquè per una banda espongen el [[sòl]] i alhora l'enriqueixen, aportant sobre tot nitrogen al terra, ja que excreten alhora amoníac i urea. En les regions temperades, la majoria dels cucs de terra entren en [[diapausa]] durant l’estiu ([[estivació]]), i l’activitat reapareix quan el sòl s'humiteja. A l’hivern redueixen l'activitat, aprofundeixen en el sòl però no [[Hibernació|hibernen]]. La seva activitat normal s’estableix a la primavera i la tardor.<ref name="HNPPC8" />
Des d'un punt de vista ecològic, els cucs de terra es poden classificar en tres grans grups: epigeus, endogeus i anècics. Els '''epigeus''' són els que habiten la superfície del sòl, sota les acumulacions de [[matèria orgànica]] ([[fullaraca]], etc.). Els '''endogeus''', que viuen dins del sòl i representen del 20 al 50% de la biomassa dels sòls fèrtils d’[[Europa]]. En funció de la fondària a la que viuen es poden diferenciar els '''oligohúmics''' (habiten els estrats profunds), els '''mesohúmics''' (zona intermèdia) i els '''polihúmics''' (prop la superfície). Els '''anècics''' són cucs relativament grans, que excaven galeries verticals, i per tant tenen un paper important en el transport vertical, ajudant a la ventilació i l’homogeneïtzació del sòl; aquest grup pot arribar fins al 80% de la biomassa total dels cucs de terra.<ref name="HNPPC8" />
Dels cucs de terra podem destacar-ne el cuc vermell (''[[Eisenia foetida]]'') que és una espècie molt utilitzada en el [[compost|compostatge casolà]] de tipus [[vermicompost]] atesa la seva fàcil adaptació i [[reproducció]].
| |||