Baixkíria: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Recuperant 3 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8 |
m Tipografia |
||
Línia 114:
Els bashkurt van resistir amb tots els seus mitjans a l'annexió i les revoltes foren freqüents, generalment liderades pels kučúmides, i d'acord amb altres moviments a [[Ucraïna]] i Nord del [[Caucas]], o atacs dels tàrtars de [[Crimea]], els [[calmucs]] i els otomans. Els bashkurts eren hàbils fabricant armament que van facilitar als [[karakalpaks]] i als kazakhs i el 1675 els russos van emetre un decret que prohibia al poble treballar el ferro, però el decret no fou obeït. El [[1667]] [[Ewliya Celebi]] va visitar als bashkurts que estaven governats pel kučúmida Kučuk Sultan, amb seu entre [[Terek]] i [[Àstrakhan]]. A la revolta del [[1678]], van destruir nombrosos establiments russos a la vora del Volga i del [[Riu Kama|Kama]], al mateix temps que els otomans obtenien la victòria de Čegerin a Ucraïna meridional. Els russos van crear colònies molt nombroses de russos a la zona de l'Ural i van aconseguir deixar en minoria als bashkurts. El khan calmuc Ayuke Khan va matar a Kučuk Sultan i la lluita fou continuada per dos dels seus fills, Murad Sultan i Khuzey (Ibrahim) Sultan.
Els bashkurts es van revoltar durant la guerra de [[Pere el Gran]] contra els suecs i Murad Sultan va demanar ajut al khan de Crimea i a l'[[Imperi Otomà]] (va viatjar a Crimea i [[Istanbul]]) a més dels [[nogais]] i els [[cosacs del Don]]. Però els otomans no els van donar suport. El [[1708]], juntament amb els [[circassians]] i als nogais del [[Regió del Kuban|Kuban]] va intentar conquerir la fortalesa de Terek però fou ferit en l'assalt i fet presoner, sent executat. El [[1716]], sota el khan Ahmad III, tornaven a estar revoltats aliats als karakalpaks i als kazakhs i van atacar Terek en revenja per la mort de Murad, massacrant 40000 russos. Van rebre el suport dels kazakhs passant a la sobirania del khan kazakh Tobirčik Kayip Khan que tenia capital a [[Taixkent]]. La revolta va durar 17
El [[1735]] es van tornar a revoltar dirigits per Kilmek Abiz i Kusum Akay en protesta per l'intent rus d'aïllar als bashkurts dels karakalpaks i els kazaks; aquesta fou la revolta més sagnant de totes i es va acabar el [[1736]] amb la captura dels dos caps que foren portats a Sant Petersburg i executats, però la revolta es va reprendre el [[1737]] sota la direcció de dos ''biys'' de la tribu Kavakan, Pepene i Tungevur Kosep amb el suport del khan dels kazakhs. Els rebels van proclamar khan dels bashkurts a Dodja Ahmad Sultan, fill d'Abu l-Khayr, khan dels kazakhs. La revolta només va poder ser reprimida temporalment després de patir els russos fortes pèrdues ([[1738]]), i el [[1740]] es va reprendre sota la direcció de Karasakal, nom sota els que s'amagava Baybulat, el darrer dels kučúmides, que amb el suport del khan de Crimea havia iniciat activitats al territori dos anys abans. El [[1742]] fou derrotat finalment i es va refugiar entre els kazakhs ortayuz i el khan Barak Khan li va donar asil. Encara es va produir un nou aixecament el [[1755]] i un altre el [[1774]].
| |||