El tres de maig a Madrid: diferència entre les revisions

Amb l'excusa de reforçar l'exèrcit espanyol, 23.000 tropes franceses entraren sense oposició a Espanya el novembre de 1807.<ref>{{ref-llibresfn|cognom=Baines |nom=Edward |títol=History of the Wars of the French Revolution|lloc=Filadèlfia|editorial=McCarty and Davis|data=1835|pàginap=65|llengua=anglès}}</ref> Fins i tot quan les intencions de Napoleó esdevingueren clares, les forces ocupants pràcticament no trobaren resistència excepte algunes accions aïllades en llocs com [[Saragossa]].{{sfn|Connell|2004|pp=145-148}} El comandant en cap de Napoleó, el mariscal [[Joachim Murat]], creia que Espanya es beneficiaria de governants més progressius i competents que els de la [[casa de Borbó]], i que el germà de Napoleó, [[Josep Bonaparte]], havia d'esdevenir rei.{{sfn|Licht|1979|p=109}} Després del [[motí d'Aranjuez]], aixecament popular atiat pel príncep Ferran i nobles oposats a Godoy, Carles IV va abdicar en favor del seu fill el 19 de març de 1808. Napoleó, recelós del canvi de monarca, animà a Carles que exigís al seu fill, ara ja el rei Ferran VII, la devolució de la corona; Ferran, sota la pressió de l'emperador francès, ho acceptà el dia 6 de març sense saber que el dia abans el seu pare havia pactat la cessió dels seus drets a la corona en favor de Napoleó que, finalment, designà com a nou rei d'Espanya el seu germà [[Josep Bonaparte]].{{Harvnp|Sánchez Mantero|2001|p=74-76}}

Malgrat que, en el passat, la població espanyola ja havia acceptat monarques estrangers, existia un ressentiment profund envers el nou governant francès. El 2 de maig de 1808, provocats per la notícia del desplaçament planejat cap a França dels darrers membres de la dinastia reial espanyola, els habitants de Madrid es rebel·laren en allò que es coneix com a [[Aixecament del dos de maig]]. Una proclama enviada pel mariscal Murat a les seves tropes aquest mateix dia deia: «la població de Madrid, duta pel mal camí, s'ha abandonat a la revolta i l'assassinat. Ha corregut sang francesa. Això demana venjança. Tots aquells qui siguin arrestats durant la revolta, amb armes a les mans, seran executats».<ref>{{ref-llibresfn|cognom=Cowans|nom= Jon |títol=Modern Spain: A Documentary History|editor=University of Pennsylvania Press|data=maig 2003|pàginap=9|isbn=0-8122-1846-9|llengua=anglès}}</ref> Goya commemorà l'aixecament a la pintura ''El dos de maig'', que mostra una càrrega de cavalleria contra els rebels a la plaça de la [[Puerta del Sol]] al centre de Madrid, on hi va haver llargues hores de combat aferrissat.{{sfn|Licht|1979|p=112}} ''El tres de maig'', segona part de la sèrie, il·lustra la repressió francesa: abans de l'alba d'aquest dia es concentraren i afusellaren centenars d'espanyols en diverses ubicacions als voltants de Madrid. L'oposició civil espanyola continuà durant els següents cinc anys en el que es coneixeria com a [[Guerra del Francès]], el primer conflicte considerat una [[guerra de guerrilles]].{{sfn|Licht|1979|p=109}} Les irregulars forces espanyoles ajudaren considerablement als exèrcits britànic, portuguès i espanyol liderats conjuntament per [[Arthur Wellesley|Sir Arthur Wellesley]], qui entrà a Portugal per primer cop l'agost de 1808. Al moment de la concepció de la pintura, els rebels ja eren considerats per l'opinió pública com uns símbols d'heroisme i patriotisme.<ref name="murray">{{ref-llibresfn|cognom=Murray |nom=Christopher John|títol=The Third of May 1808–1814|col·lecció=Encyclopedia of the Romantic Era, 1760–1850|editorial=Taylor and Francis|data=2004|pàginespp=1133–1134|isbn=1-57958-422-5|llengua=anglès}}</ref>

''El tres de maig a Madrid'' representa una escena de les primeres hores del matí després de l'aixecament<ref>{{ref-llibresfn|cognom1=Hagen|nom1=Rose-Marie|cognom2=Hagen|nom2=Rainer|títol=What Great Paintings Say|editorial=Taschen|data=28 febrer 2003|pàginap=363|isbn=3-8228-2100-4|llengua=anglès}}</ref> i se centra en dos grups d'homes: a la dreta, l'escamot d'[[afusellament]] ben organitzat, i a l'esquerra, els homes captius a punta d'arma, agrupats desorganitzadament. Els executors i les víctimes es troben l'un en front de l'altre amb un espai entremig realment petit: segons Clark, «amb una pinzellada de geni, [Goya] ha contrastat la ferotge repetició de les postures dels soldats i la dura línia d'acer dels seus rifles, juntament amb la irregularitat desolada del seu objectiu».{{sfn|Clark|1968|p=127}} Una llanterna de forma prismàtica al terra, entre els dos grups, il·lumina dramàticament l'escena. La llum més brillant incideix sobre les víctimes amuntegades a l'esquerra, entre les quals s'hi troba un monjo o frare pregant.{{efn|Això és congruent amb el desig de Murat d'escollir víctimes de classe baixa i del clergat qui les organitza.{{sfn|Boime|1990|p=277}}}} Immediatament a la dreta, al centre del llenç, esperen altres condemnats fent cua per ser afusellats.{{efn|S'ha suggerit que l'ordenació desordenada de les víctimes que pintà Goya fou una decisió per prudència: la resistència popular davant les forces franceses es podia commemorar sempre i quan no hi hagués cap mostra de solidaritat amenaçant envers el govern de Ferran VII.{{sfn|Boime|1990|pp=277-300}}}} La figura central de l'escena és l'home agenollat entre els cossos sagnats de les víctimes ja afusellades, intensament il·luminat per la llanterna amb els braços oberts i aixecats reclamant atenció o expressant desafiament. La roba groga i blanca repeteix els colors de la llanterna; la samarreta blanca i simple, i la cara cremada pel sol, mostren que és un simple treballador.{{sfn|Licht|1979|p=116}}

La geometria de la composició podria ser un comentari irònic de l'obra de 1784 del pintor francès [[Jacques-Louis David]]'s ''[[El jurament dels Horacis]]''. Els braços estesos dels tres horacis romans de David fent la [[salutació romana]] es transformen en els rifles de l'escamot d'execució, i els braços aixecats del pare dels horacis esdevenen el gest de la víctima davant dels assassins. David pintà les expressions dels seus subjectes amb un encant neoclàssic, mentre que la resposta de Goya presenta un realisme cruel.{{sfn|Boime|1990|p=211}} Goya també podria haver estat responent a una pintura de [[Antoine-Jean Gros]]: l'ocupació francesa de Madrid és el tema de la seva obra ''[[commons:Image:GrosCaptureOfMadrid.jpg|Capitulació de Madrid el quatre de desembre de 1808]]''.<ref>{{ref-llibresfn|cognom=Honour|nom= Hugh|títol=Romanticism|editor=Westview Press|data= 1979.|pàginap=376|isbn=0-06-430089-7|llengua=anglès}}</ref>